Data: 4 d'octubre del 2017
Responsables de l'etapa: Ana Pérez i Mª Àngels Muñoz
Ens retrobem de bon matí davant l'església de
San Juan de Ortega
Anem a començar la darrera etapa del tram d'aquest any.
Hem decidit acabar l'etapa a Villafría
per evitar els polígons d'entrada a Burgos.
per evitar els polígons d'entrada a Burgos.
A la sortida de San Juan de Ortega per la carretera trobem una creu i un cartell amb el planell de l'etapa d'avui- També ofereix una proposta alternativa que nosaltres no prendrem.
Sembla que ens acompanyarà la boira.
Aquest primer tram transcorre per dins d'un pinar. El camí és fàcil i agradable de fer.
Més endavant trobarem una devesa amb grans roures i alzines aïllats.
al cap de uns 4 km ja som a la primera població: Agés. Disposa de bons serveis que fan servir molts pelegrins que es queden sense lloc a San Juan de Ortega.
Nosaltres continuem l'etapa.
Sortint d'Agés fem un bon tram per una carretera comarcal pràcticament sense circulació, almenys quan hi hem passat nosaltres.
Trobem els indicadors de les excavacions arqueològiques d'Atapuerca.
La victòria de Fernando I i la mort en batalla del seu germà, suposà que la frontera de Navarra reculés fins al riu Ebre en benefici de Castella.
Fem una parada de reagupament i d'avituallament a Atapuerca (km 6).
Passat Atapuerca el camí comença a fer pujada amb un desnivell considerable, seran els 2 km més durs de l'etapa.
La major part d'aquest tram va per les llindes d'una zona militar limitada per una tanca amb filferros punxeguts i amb cartells que indiquen "Prohibido el paso-Zona militar". Es tracta de la "Base Cid Campeador" on hi ha una divisió d'artilleria.
Al capdamunt de la pujada la boira s'ha esvaït i en reagrupem al voltant de la creu del cim de Matagrandre (1.078 m). Hem fet uns 10 km.
El turó té el cim arrodonit amb una àmplia extensió sense vegetació on s'han dibuixat amb pedres un cercols concèntrics, el significat dels qual desconeixem... si és que tenen algun significat.
Comencem a baixar per l'altre vessant, aquest ben assolellat.
Gaudim del típic paisatge castellà: camps de conreu amb suaus ondulacions. Al fons, a la llunyania, podem veure la ciutat de Burgos.
Ja arribant a la part baixa passem molt a prop d'una important pedrera.
Novament, el perfil del camí es suavitza, caminem per amples pistes agrícoles amb desnivell suaument descendent.
I comencem a tenir problemes amb la senyalització. Hi ha desviaments d'itineraris alternatius que provoquen dubtes i confusió.
De vegades es fa difícil trobar la senyalització correcta.
Afortunadament trobem una senyalització vertica indicant-nos que anem en direcció cap a Orbaneja de Riopico.
L'arribada a Orbaneja de Ríopico i el retrobar senyalització oficial del Camino ens dóna tranquilitat i seguretat. (km 15)
A partir d'Orbaneja de Ríopico ja no deixarem l'asfalt. però tenim la seguretat que anem en la direcció correcta cap a Villafría.
Fem un bon tram vorejant la tanca perimetral de l'aeroport de Burgos.
L'arribada a Villafría no és gaire encoratjadora, per entre un polígon industrial i vies de tren.
Villafría, com a municipi, va deixar d'existir l'any 1969 per integrar-se a la ciutat de Burgos.
Conserva la interessant església de San Esteban, però que no podem visitar-la per trobar-se tancada.
(km 18),
Als afores de Villafría comença el polígon de Gamonal, a les vores de la N-I.
Anem trobant alguna senyalització del Camino.
Fem un tram del polígon per les voreres de la N-I fins trobar el nostre autocar aque ens portarà directament a l'hotel. (km 20)
De vegades es fa difícil trobar la senyalització correcta.
Afortunadament trobem una senyalització vertica indicant-nos que anem en direcció cap a Orbaneja de Riopico.
L'arribada a Orbaneja de Ríopico i el retrobar senyalització oficial del Camino ens dóna tranquilitat i seguretat. (km 15)
A partir d'Orbaneja de Ríopico ja no deixarem l'asfalt. però tenim la seguretat que anem en la direcció correcta cap a Villafría.
Fem un bon tram vorejant la tanca perimetral de l'aeroport de Burgos.
L'arribada a Villafría no és gaire encoratjadora, per entre un polígon industrial i vies de tren.
Villafría, com a municipi, va deixar d'existir l'any 1969 per integrar-se a la ciutat de Burgos.
Conserva la interessant església de San Esteban, però que no podem visitar-la per trobar-se tancada.
(km 18),
Als afores de Villafría comença el polígon de Gamonal, a les vores de la N-I.
Anem trobant alguna senyalització del Camino.
Fem un tram del polígon per les voreres de la N-I fins trobar el nostre autocar aque ens portarà directament a l'hotel. (km 20)
Acabem la nostra darrera etapa a l'entrada de l'Hotel Bulevard,
des d'on hem sortit cada dia de bon matí.
Celebrem al Restaurant La Vieja Castilla el final del nostre Camino de Santiago-2017, després d'haver acabat el tram Logroño-Burgos. Ha estat una gran experiència compartir les nostres vivències tot aquest grup tan ferm de Caminaires.
Si voleu accedir a l'àlbum de fotos de l'etapa, cliqueu aquí.
