Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 25 de maig del 2017

Camí de ronda Calella de Palafrugell-Llafranc


Data de la sortida: 24 de maig 2017
Sortida preparada per Gil Méndez i Pepi Sànchez
Participants: 35 Caminaires


S-V:  Punt de sortida i visita dels Jardins de Cap Roig.

V: Visita al dolmen de Can Mina.

V: Torre de Guarda, Poblat ibèric i Far de Sant Sebastià.

A-D: Punt d'arribada i dinar (Restaurant Leon).


Recorregut total: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 2-3 (baix-mitjà)

Senyalització: Correcta, però no unificada. Convé portar mapa o un guia experimemtat.


Ens hem desplaçat amb autocar. Abans de començar a fer el camí de ronda, els organitzadors ens han preparat una visita als jardins de Cap Roig.




Els Jardins de Cap Roig obren de 10 a 20 h.
Des de 1969 són propietat de l'obra social "La Caixa".
L'entrada és gratuïta per als clients de CaixaBank.

Entre d'altres activitats s'hi organitza un prestigiós festial de música durant juliol i agost.

Informació del web oficial. Clicar


Els Jardins de Cap Roig és un espai de 17 ha que va ser adquirit l'any 1927 pel matrimoni format pel coronel rus Nicolai Woevodsky i l'aristòcrata anglesa Doroty Webster.
Van viure-hi fins la seva mort i també s'hi troben les seves tombes.



El centre de la finca és el "castell", vivenda dels seus propietaris, que van fer construir imitant una torre de guaita amb un edifici adossat, la porta principal de la qual en estil neogòtic.


Els jardins, molt nets i ben cuidats,  contenen prop de 1.000 espècies botàniques d'arreu del món, identificades amb petits cartells informatius.


Les plantacions de flors disposades en terrasses amb camins que les rodegen ens van portant a descobrir no tan sols jardins molt ben cuidats, també miradors sobre els acantilats que ens fan gaudir dels paisatges marins de la Costa Brava.


Disseminades pel jardí també anem trobant escultures d'autors contemporanis.


Les arcades del "jardí dels enamorats" ens acullen per fer l'aturada de l'esmorzar.


Abans de marxar encara visitem el "Mirador de la Lady" i admirem el paisatge costaner per on farem el nostre recorregut de camí de ronda.

Sortim dels jardins i comencem el recorregut baixant per la carretera que comunica amb els jardins.



Al cap d'uns 500 m, girant a la dreta ja trobem la senyalització del camí de ronda, baixant per unes escales en direcció al mar.


Les escales van a parar sobre la Platja del Golfet orientada cap al Sud.

En direcció Nord continua el camí que ens portarà fins Calella de Palafrugell.


El camí es troba en perfecte estat i va alternant espais verges amb altres més urbanitzats, amb construccions que arriben a tocar de mar.



Aquest tram no té gens de dificultat: les pujades i baixades són suaus i a l'abast de tothom.


La millor recompensa, però, són les magnífiques vistes que descobrirem durant tot el recorregut. Aquí ja gaudim de la vista de la Punta des Forcats.



Durant el trajecte també anem trobant espais més amplis i que ens possibiliten les petites aturades de descans i reagrupament.



De mica en mica, amb una hora de caminada ja tenim a tocar la població de Calella de Palafrugell.


Arribem al poble pescador de Calella de Palafrugell i seguim el Passeig Marítim per sobre de les zones de bany.


La platja més extensa del Calella: La platja de Port Pelegrí, que malgrat se final de maig i dia feiner, ja es veu prou animada.


Continuem vorejant les platges fins al Port Bo, on encara són amarrades les barques de pescadors i és on el 1r cap de setmana de juliol es da la "Cantada d'havaneres".


Al final del casc antic, passem pel Port de Malaspina  i per les Roques de Can Genís.


Arribem a la darrera platja de Calella de Palafrugell: la Platja del Canadell. Des d'aquí tenim aproximadament 30 min de camí per arribar a Llafranc.


El recorregut continua senyalitzat com GR-92, amb les mateixes característiques: suaus desnivells i bona pavimentació. Passem pel costat d'un monument al la "Gent del Mar".



Pels marges que cauen al mar moltes figueres de moro florides.




Passant pel Passeig X. Misserachs, una típica construcció d'indianos.



I ja tenim a les vistes el poble de  Llafranc


Som a Llafranc després d'haver  caminat durant 2 h a ritme tranquil.
Fa un dia calorós i una bona part del grup decideix gaudir del dia a ran de mar.

El grup que fem la pujada fins al Far de Sant Sebastià, decidim fer la ruta per l'interior i pujar pel vessant nord de Cap de Sant Sebastià. Té més al·licients.

La primera sorpresa és aquesta premsa romana al barri de Santa Rosa.


El desnivell més pronunciat l'anem superant per una zona urbanitzada.



Afortunadament, aviat trobem el sender, marcat com a sender local (blanc-verd) que transcorre dins de zona boscosa.

Un desviament del camí ens porta fins al Dolmen de Can Mina.


El camí segueix vorejant Mas Rumbau, una extensa finca on no apreciem activitat. Sembla ser una hípica.


Passat Mas Rumbau, girant a la dreta arribem a una zona boscosa on cal parar atenció per veure les marques pintades del sender, que s'endinsa per una zona boscosa i ascendent.


Però aviat ens tornarem a trobar amb la realitat: les zones urbanitzades no paren d'estendre's, i pel tipus de construccions que s'hi fan, semblen un negoci molt lucratiu.


Hem caminat una hora aproximadament i ja tenim a la vista la Torre de Sant Sebastià.


Al cim del Cap de Sant Sebastià trobem restes arqueològiques d'un poblat ibèric.


L'antiga capella i l'hostatgeria de Sant Sebastià de la Guarda.


Reconvertides en un establiment d'hosteleria.

I el lloc més emblemàtic: El Far de Sant Sebastià.

Des del Far, una panoràmica de tot el  nostre recorregut.
Platja de Llafranc al primer terme.
Al fons, el Cap Roig.

La baixada la fem seguint la carretera d'accés. Abans d'arribar a la població,
unes escales en porten directes al Port.



I ens retrobem tot el grup per anar a dinar.


Els organitzadors han tingut l'encert d'escollir el Restaurant Leon on hem dinat molt bé tant per la qualitat del menjar com pel tracte del personal.


Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.
Caminaires: Camí de ronda Palamós-Calella de Palafrugell

Caminaires: Camí de ronda Sant Feliu de Guíxols-S'Agaró




dijous, 11 de maig del 2017

Dosrius-Canyamars-Pou de Glaç

Caminada per la Serralada Litioral: Contrast de paissatges

Data de la sortida: 10 de maig 2017
Sortida preparada per Josep Mª Nonay, Ana Pérez i Mª Àngels Muñoz
Participants: 27 Caminaires.

Itinerari lineal d'uns 12 km  en total.
Grau de dificultat: 2: Fàcil.
Sense senyalització.

Recorregut molt variat  que alterna camins i pistes amples, algun tram asfaltat; però també senders estrets per les vores de les rieres amb molta vegetació.
S-A: Sortida i Arribada
E: Lloc per esmorzar
V: Visita a l'església de Sant Esteve
PG: Pou de glaç.


Ens hem desplaçat amb cotxe fins Dosrius. Hi ha un bon aparcament sortint/entrant del poble per la B-510 en direcció a Argentona.


Ens dirigim cap al centre del poble, i seguim cap a l'escola.


Passem per l'escola, girant a l'esqurerra, anem a parar al carrer Joan Miró, en sentit ascendent, que acaba al camí de Can Martorell, ja en direcció cap a Canyamars.



Inicialment el camí és força ample i bastant transitat perquè s'hi troba situada una escola bressol. Passem pel camí de sota.


De seguida entrem en un tram força boscós, amb predomini de les alzines.


El camí arriba a la riera de can Rimbles, que es passa per sobre d'un petit pont. Moment per reagrupar-nos.


I el sender canvia radicalment: es fa molt estret, amb molta vegetació i amb el bosc de ribera típic dels marges de les rieres.


Novament el camí s'eixampla quan arribem al "Parc dels rucs del Corredor". Passem sense aturar-nos.


El camí continua entre plàtans de gran alçada i voregem una altra instal·lació d'ensinistrament de gossos.



La pista acaba a la carretera. No tenim altra opció més que fer uns 500 m seguint la carretera. Afortunadament hi ha poc trànsit.
Un gran roc a ran de carretera ens indica la continuació del camí.


L'itinerari continua ressegint el marge de la riera de Canyamars, alternant trams boscosos i de conreus.



Fins arribar a l'entrada de Canyamars per un passeig flanquejat per plàtans que va a parar a una zona de jocs i on s´hi trona el pavelló poliesportiu.



Aprofitem les comoditats del parc per aturar-nos a esmorzar. Hem trigat d'arribar-hi 1 h. 30 min.

I també és el millor moment de fer-nos la foto
de tota la colla que fem la caminada d'avui.


Travessem la població del Canyamars pel seu Carrer Major amb la intenció de visitar l'església de Sant Esteve.



L'església es troba situada a la part alta del nucli antic de la població. Té una aparença d'església fortalesa, amb una escala lateral que comunica amb un cos annexe construït posteriorment.

Sorprèn que encara es conservi el cementiri que envolta l'església. 

Un panell informatiu exterior informa els visitants de les dades històriques més rellevants.
Data dels segles XII-XIV, però ha sofert moltes transformacions.

La façana està acabada  per un campanar d'espadanya triangular amb obertures de diferent mida, adaptades a les dimensions de les campanes.


La porta d'accés té estructura renaixentista, però està coronada per un arc semicircular molt característic de l'art romànic, possiblement l'element més antic que es conserva de l'església original.



Detall de la mènsula que fa de suport a l'arc de la portada.
El seu interior consta d'una nau central i dues laterals amb coberta de volta de canó.

Deixem l'església de Sant Esteve i baixem pel carrer que surt de la mateixa plaça de l'església que arriba fins a una antiga fàbrica de punt actualment tancada.


 Reprenem el camí del Pou de Glaç, seguint el marge de la riera. La distància de poc més d' 1 km el recorrem en poc més de 15 min.

A primera vista el Pou de Glaç ens sorprèn que s'hagi conservat la construcció superior del pou i també les seves dimensions com l' estructura circular tan robusta de l'edificació
Un plafó informatiu ens ofereix les dades més rellevants.


Donant la volta a la construcció podem observar el sistema de canalitzacions i basses de poca fondària on es glaçava l'aigua per produir el glaç que s'emmagatzemava dins del pou per poder vendre'l durant l'estiu.


Ens reagrupem per fer el camí de tornada. Seguim la mateixa ruta que hem fet per venir, però d'una tirada.


I arribem a la plaça de Dosrius passada la 1 del migdia, havent gaudit d'una caminada per la comarca del Maresme a l'abast de tothom.