Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 30 de març de 2017

Camí fluvial del Congost: Figaró-La Garriga


Data de la sortida: 29 de març 2017
Sortida preparada per: Pere Dagas, Manel Carbó i Lluís Rué.
Participants: 24 Caminaires.

Itinerari linial de 3,5 km aprox.
(7 km anada i tornada)

Grau de dificultat: 2 (Fàcil)
Recorregut predominantment planer, amb petits desnivells ascendents i descendents.

Hem escollit de punt de sortida  Figaró per arribar al Parc dels Pinetons de la Garriga on hi ha un bon espai per esmorzar.

IMPORTANT: En un punt del recorregut cal travessar el riu Congost passant per sobre de passeres. Si el cabal del riu baixa crescut, no es pot travessar.



L'itinerari està senyalitzat de manera irregular: molts senyals a la sortida als voltants de la Garriga, però pocs a Figaró.

Millor opció de sortida des de Figaró: Anar amb cotxe fins al polígon de Galicant on també es troba la piscina municipal.

Millor opció de sortida des de la Garriga: Parc dels Pinetons al nord de la població. També és una bona opció sortir des de l' Oficina d'Informació al Passeig del Congost.


Com que ens hem desplaçat amb 6 cotxes, trobar aparcament ens ha portat fins als afores del poble, en direcció nord,  seguint l'antiga carretera de Ribes.



Hem anat travessant el poble i redescobrint l'encant d'aquesta població amb les seves construccion de començament del segle XX.



A la sortida del poble, seguint els indicadors de la piscina municipal, hem passat per sota del pont de la línia de tren.


Hem travessat el pont del polígon de Gallicant on també es troba la piscina municipal.

Tenim un matí força fresc, i especialment perquè aquest primer tram és molt obac.



Ja som al camí! Transcorre molt a prop del riu, però anem més alts i la vegetació ens l'amaga.


Travessem un  torrent. l'itinerari va fent petites ondulacions.

Passem per zones més altes i assolellades, cosa que agraïm.



Passem per la vora de l'antic molí de ca n'Oliveres. Per aquesta baga el camí s'ha fet estret i més costerut, però està protegit amb una barana.


Més endavant camí s'eixampla i passa per sota la via del tren.


Portem aproximadament una hora caminant i fem una aturada per reagrupar-nos.



Comencem a baixar cap al riu. Fins aquí el riu no se'ns ha fet visible.


I l'arribada al riu ens suposa una sorpresa: No tenim les passeres.

Possiblement les pluges abundants de la passada setmana han arrossegat les pedres que feien de passera.



Un cartell ens informa del perill d'inundació...  Deu ser molt complicat fer un pont de fusta per poder superar amb seguretat el pas del riu?


Fem el camí de retorn cap a Figaró. Decidim traslladar-nos amb els cotxes a la Garriga i fer el recorregut previst en dues fases,



Arribem al Parc dels Pinetons. No tenim cap dificultat per trobar aparcament.  Se'ns han fet les 11 i aprofitem per esmorzar una mica. Aquest parc disposa de servei de bar i sanitaris.



Comencem la segona fase de la caminada prevista en direcció nord. Aquesta part de l'itinerari està ben senyalitzada.


Es travessa la C-17 per un túnel i trobem senyalitzacions que ens orienten perfectament.



I comencem a gaudir veritablement del camí fluvial, caminant gairebé a ran d'aigua, amb el soroll de l'aigua que ens acompanya.



 Amb una vegetació de bosc de ribera exuberant...



Un riu Congost d'aigües abundants i netes.



Continuem el recorregut passant per sota les vies del tren. Travessem un pont sobre el riu Congost per passar a l'altre marge.

El camí canvia totalment de qualitat: ara transcorrerà a ran d'autovia.
Se'ns ha fet una mica tard i les poques expectatives  que ens ofereix el camí fins a les passeres desaparegudes ens condicionen per prendre les decisió d'avançar el retorn.



Tornem a travessar el pont per passar a l'altre marge.



La llera del riu Congost, amb les aigües que la cobreixen, i que aniran baixant fins trobar-se amb el riu Mogent  per formar l riu Besòs.

El camí de tornada també ens permet descobrir el paisatge des d'una altra perspectiva, com per exemple aquest gran roc, ja molt a prop d'arribar novament al Parc dels Pinetons.


Se'ns ha fet la 1 del migdia, malgrat els incidents inesperats, hem gaudit d'un bon matí de caminada i hem descobert el nou camí fluvial del riu Congost.

Els 24 Caminaires que hem fet la caminada.


dijous, 23 de març de 2017

La Roca del Vallès: Itinerari de natura

Castell de la Roca del Vallès l'any 1903, abans de la restauració de 1952. Fotografia cedida a l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (AMRV) pel Sr. Segismon Costa i vista actual.
Data de la sortida: 22 de març 2017
Sortida prepararda per Pere Pont
Participants: 22 Caminaires.

S-A: Lloc de sortida i arribada. Aparcament als afores del poble a la zona comercial nova.

V: Visita. Bassa dels ànecs.

E: Esmorzar. Voltants del Restaurant "Les tres alzines".

Itinerari de 9,5 km aprox.
Dificultat: 2-3 (Fàcil-mitjà)
És un recorregut predominantment planer. Aproximadament la meitat del trajecte és per camins asfaltats o pavimentats.


El recorregut que hem fet està parcialment senyalitzat.

A la part alta del recorregut trobarem indicadors del "Itinerari municipal de natura".

Ens hem desplaçat amb els cotxes, travessant la població en direcció a La Torreta (C-1415c). Hi ha un aparcament gran prop d'un centre comercial.


Sortim de la població passant pel Carrer Major i pel davant de l'església de Sant Sadurní, patró de la vila (29 de novembre).
Hem apreciat la seva portada gòtica.


Ja als afores de la població, travessem el riu Mogent.


I de seguida ens desviem per la nostra dreta entre camps de conreu.

Durant una bona estona sentirem la presencia vigilant del castell de La Roca.  Com que és una edificació privada, no podrem visitar-lo.
Però podeu conèixer la seva història clicant aquí.


Arribant al pas que travessa l'autopista, trobem l'indicador de la "Bassa dels ànecs". Com s'aprecia a la foto, les escales d'accés són quasi amagades pel contenidor d'escombraries.


És un lloc amb molt d'encant, per la vegetació que l'encercla, el castell a l'horitzó i els abundants ànecs que hi viuen.



Aquesta bassa sembla que es va originar per la retenció d'aigües que provoca la propera autopista. Malgrat la proximitat, no és un embassament originat pel riu Mogent.


En travessar per sota les dues autopistes i la línia de tren, novament accedim a un territori agrícola conreat i productiu.


Fins arribar a la gran zona comercial de "La Roca Village" que haurem de travessar en tota la seva extensió.



Passat l'últim aparcament del centre comercial, a l'esquerra trobem l'indicador del "Restaurant Les tres alzines". El camí passa per sobre de l'aparcament.

El camí s'endinsa pel bosc de Can Mainou. Tornem a la natura.

Molt aviat arribem al restaurant "Les tres alzines".  De fet es tracta de l'antiga masia de Can Saladriga.
Fem l'aturada per esmorzar.


Abandonem la zona del restaurant i retornem cap al bosc. A partir d'aquest punt el camí serà més variat amb lleugers desnivells, predominantment ascendents.



Tornem una mica enrere i reprenem el camí del bosc de Can Mainou. Les tanques del camí delimiten zones de pastura de cavalls.



De mica en mica anem guanyant alçada. Aquest tram del camí és molt agradable, especialemt per la vegetació del bosc.


A la sortida del bosc ens reagrupem. Ara farem un tram entre camps de conreus.


I passarem pel costat de  la masia de Can Vidal.



Novament al bosc.  Ja sóm als dominis de Can Vicenç. En algunes cruïlles, trobem indicadors que no són gaire orientadors. Afortunadament el nostre guia és un bon coneixedor del territori.


En sortir del bosc, tenim a la vista la masia de Can Vicens, en una fondalada de conreus rodejats de boscos.
Tenim enfront la serralada litoral amb el perfil destacat de la Torrassa.



Passat Can Vicenç trobem nous indicadors, una mica més orientadors. Deixem el bosc i tornem als conreus.


En reagrupem al turó de les Tres Puntes, on trobem un bonic pi amb una soca i 3 tronc. Som al punt més alt del recorregut: només 230 m d'altitud.



El camí careneja oferint-nos unes vistes espectaculars. La claredat del dia també ajuda.
Seguint el camí passarem per una zona amb tanques altes, protecció d'una indústria pirotècnica.

A partir d'aquesta indústria, el camí torna a ser d'asfalt i transcorre paral·lel a l'autopista.


Ens reagrupem just abans de creuar novament l'autopista i la via de tren.

Novament som a l'entrada de La Roca, creuant el riu Mogent.



I ens retrobem al punt de sortida. És gairebé la 1 del migdia. Han estat 4 hores de caminada a un ritme tranquil i gaudint del primer dia de primavera.


Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.