Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 23 de novembre del 2017

TOURDERA. Gualba-La Batllòria

Passera del torrent de Can Sivina

Data de la sortida: 22 de novembre 2017.
Sortida preparada per Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 32 Caminaires.


La ruta "Tourdera" és un projecte del Consell Comarcal de la Selva i de la Diputació de Barcelona que té l'objectiu de crear un itinerari des del naixement de la Tordera a Sant Marçal fins a la seva desembocadura a Blanes.
Si vols conèixer més aquest projecte, clica aquí.


Nosaltres hem fet el tram entre Gualba i La Batllòria d'anada i tornada.

Distància: Anada i tornada 12 km aprox.

Grau de dificultat: 2/5: Fàcil.

No és un recorregut completament planer, però els desnivells són fàcilment superables.


Tot el recorregut es troba perfectament senyalitzat.

El plafó informatiu d'aquest tram es troba davant de l'Ajuntament. És una mica confús on comença el sender.

El punt d'informació del Parc del Montseny, situat a la masia de Can Figueres obre els caps de setmana.



Ens hem desplaçat amb cotxe  fins a Gualba i hem pujat fins a "Can Figueres", una antiga masia habilitada com a espai cultural polivalent de l'Ajuntament  i on hi ha un punt d'informació del Parc Natural del Montseny .



Ens dirigim cap al centre de la població, seguint l'eix principal: El Passeig del Montseny.

Passem pel davant de l'església de Sant Vicenç. La seva façana romànica, ens parla dels la seva història mil·lenària. Apareix documentada des de l'any 984 quan Emersenda de Carcassona, futura esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell, va fer donació la vila a l'abat del Monestir de Sant Cugat.
(Viquipèdia)

Seguim avall per la vorera de l'esquerra fins al carrer Camí de la Font de Can Blanxó. aquest petit carrer ens portará fins a la riera de Gualba.

Passarem per la "Font de Can Blanxó" i baixarem un desnivell bastant irregular fins al camí de la riera, molt humit i ombrívol, però amb molt d'encant.



Passat el CAP, ja fora del poble, travessem la riera de Gualba per sobre d'un antic pont  i girant cap la dreta farem un bon trajecte vorejant la riera.



Vista de la riera de Gualba des del pont. A les seves lleres, un magnífic exemple de bosc de ribera.


Seguint el recorregut, passem per davant de varies cases de pagès: Can Dragó, Can Joan Vernades... i enllacem amb una pista forestal més ampla en direcció Nord.

Deixarem la pista en un desviament a la dreta per travessar el torrent de Can Sivina per una passera amb barana  i tornarem a pujar cap a una zona més alta en direcció Est.



Ara fem un tram per un paratge més assolellat, i on predominen el pins, però serà un trajecte curt.



Novament baixem de nivell i ens anem endinsant a l'obaga de l'alzinar.


Sortim del bosc al paratge del Rieral de la Barceloneta on hi ha diverses cases de camp, entre elles, el restaurant Can Pascual.


L'arbreda de la llera de la riera  que forma part de la propietat de Can Pascual s'ha convertit en un espai  d'esplai i gastronomia popular.


Limitant amb Can Pascual, a l'altra banda de la riera  està situada "Vil·la Maria" una magnífica construcció possiblement d'inicis del s. XX  en estat de semi abandó.

Aquesta part del recorregut és molt planera i oberta, gaudim del paissatge.


El camí continua vorejant l'hotel Masferrer. La seva excel·lent ubicació ens fa venir ganes de quedar-nos-hi...

Però nosaltres continuem el recorregut, amb la Serralada Litoral a l'horitzó, i sabent que ja som a prop del final del nostre itinerari d'avui.

Acabem el nostre recorregut a l'entrada de la Urbanització de Can Pla, on hi ha un petit parc amb bancs i fem la parada per esmorzar.

(L'últim km d'aquest tram es fa vorejant la carretera i no es gaire agradable de fer).

Tota la colla dels 32 Caminaires que hem participat en l'excursió.



Hem fet la tornada a Gualba fent el mateix recorregut. Ara el nostre horitzó és el Massís del Montseny.




En arribar a Gualba, hem triat l'opció de seguir el camí que va per sobre de la riera vorejant la carretera.



Ens anem reagrupant tota la colla a la plaça de l'església on sentim la campana tocar les 12 del migdia, ja disposats a tornar cap a casa.

Els Caminaires ens acomiadem de Gualba.





dilluns, 13 de novembre del 2017

Ruta del Modernisme a Mataró

Interior de la Casa Coll i Regàs
Data de la Sortida: 9 de novembre 2017.
Sortida preparada per Maite Martínez i Manel Carbó.
Participants: 27 Caminaires.


Itinerari Modernista: Oficina Turisme Mataró.

Visita Casa Coll i Regàs: Fundació Iluro.

Ens ha acompanyat en la visita guiada en Xavier Amat.

Ens hem desplaçat en cotxe fins a Mataró.

Mataró és la capital de la comarca del Maresme. Té una població de 125.500 hab. És la 8na. ciutat de Catalunya en població.

"Laia l'arquera" ens ha donat la benvinguda a la Plaça Laietana i ens ha recordat els orígens romans de l'antiga Iluro fundada l'any 120 aC.


 Xavier, el nostre guia ens rep a l'entrada de l'Ajuntament, on és l'oficina de turisme.

Ens explica que en l'actual emplaçament de l'Ajuntament durant l'Edat Mitjana hi havia l'Hospital de Santa Magdalena, el primer hospital de la ciutat.


1. SALO DE SESSIONS
Pugem al primer pis on es troba el "Saló de Sessions" reformat l'any 1893 per l'il·lustre mataroní Josep Puig i Cadafalch, qui fou l'arquitecte municipal entre 1892 i 1896.


Destaca el sostre "enteixinat" a partir de l'encreuament de bigues de fusta, imitant els sostres dels palaus medievals.



Les bigues estan decorades amb l'escut i la bandera de Mataró i de Catalunya i també els escuts dels gremis medievals.


L'actual edifici és el resultat de la reforma realitzada l'any 1867 projectada per l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. El seu estil neoclàssic recorda molt l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona.

2. CASA NATAL DE JOSEP PUIG I CADAFALCH
C/ El Carreró, 39

Es tracta d'una casa de cós (mesura 5 m de façana) com estava establert per normativa municipal.
La seva façana presenta un estucat geometric.

És un edifici protegit per l'Ajuntament que està en venda i que diverses associacions mataronines reclamen que sigui adquirit per l'Ajuntament.

La placa conmemorativa del 100 anys del seu naixement el el dia 17 d'octubre de 1867.
Aquest any es celebra el 150 aniversari.

Puig i Cadafalch va ser una persona molt polifacètica: a més de reconegut arquitecte, va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, Sorbona, Tolosa, Friburg i Harvard.
Va participar en projectes urbanístics com la urbanització de Montjuïc i l'Exposició Universal de 1929.
Com a polític fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Diputat a les Corts i President de la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1923.
(Web Cultura-Gencat)

La seva biografia a Viquipèdia.

3. MERCAT "EL RENGLE".
Plaça Gran s/n

Des de l'Edat Mitjana a la Plaça Gran s'hi feia mercat de productes de la pagesia dels voltants de Mataró. l'any 1981 l'Ajuntament construí una estructura de ferro amb coberta per protegir les parades, però una forta tempesta causà greus desperfectes a l'estructura.

Foto web Cultura-Gencat
En nou arquitecte municipal, Puig i Cadafalch, s'encarregà de la rehabilitació canviant la teulada per una estructura semicilíndrica amb volta de canó atirantada d'obra vista anb decoració de ceràmica vidriada.


4. BOTIGA "LA CONFIANZA"
C/ Sant Cristòfol, 10

Francesc Palomer, originari de Vallgorguina, va heretar un antic obrador on s'el·laboraven sèmoles i pastes derivats de la farina. Els seus productes comencen a ser molt apreciats.

El jove botiguer encarrega a Puig i Cadafalch construir als baixos d'una casa de cós, una botiga d'estil modernista que s'inaugurà el 1896.
La porta d'accés està emmarcada per rajoles vidriades amb motius florals i coronada pel rètol molt decorat en ferro forjat.


Les parets, el sostre i el mobiliari combinen elements decoratius neogòtics, especialment en els aparadors  i d'estil modernista per la ceràmica vidriada i els estucats.
Damunt la porta del magatzem hi ha un fris de guix amb el nom del 1r propietari.

A sobre dels antics dipòsits d'oli dos escuts recorden el dos productes que s'hi venien: derivats de l'olivera i del blat.


Aquesta botiga també és coneguda com "Can Pinós" perquè fou regentada i més tard, l'any 1918, adquirida per un nebot del Sr. Palomares, l'Antoni Pinós.
Actualment la regenta la cinquena generació de la mateixa família.
Web de La Confianza-Can Pinós


5. CASA PARERA
C/ Nou, 20

Novament, una antiga casa de cós de Mataró. El seu propietari Miquel Parera i Partegàs encarregà la seva reforma al jove arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1894.
És la seva primera obra d'habitatges on comença a experimentar amb les tècniques modernistes.
La seva inauguració causà l'admiració de la ciutat.


La decoració de la façana sobre fons vermellós presenta estucats i motllures de tema vegetal i floral amb uns ritmes molt elegants.

La façana està coronada per un ràfec d'obra vista i dos grups escultòrics de pedra de grans dimensions, obra d'Eusebi Arnau, amb qui comença una relació de col·laboració molt intensa.
Són molt curioses les màscares de pedra des d'on surten les dues canonades que recullen l'aigua de pluja.


6. CASA DE BENEFICÈNCIA
C/ Sant Josep, 9.

Durant el 4 anys en què Puig i Cadafalch exercí com a arquitecte municipal, executà obres importants per la ciutat com la modernització de xarxa de clavegueram i distribució d'aigua potable.
També fou una obra municipal el projecte de "Casa de Beneficència" per acollir nenes òrfenes i dones en situació de precarietat.
Tot i ser una obra amb un pressupost reduït, inclou elements decoratius austers però molt eficaços: Arcs ogivals i de mig punt d'obra vista, finestrats  neogòtics amb doble columna i capitells, rajoles vidriades amb l'escut de la ciutat...


A la cantonada de l'edifici destaca un pedestal de suport per a una imatge, de la que no es té cap informació, coronat amb un pinacle d'estil neogòtic.
Els elements escultòrics del pedestal són molt expressius: un bufó que protegeix amb el seu cos una bossa de diners i una àliga que vola sobre seu.

7. NAU GAUDÍ
C/ Cooperativa, 25.

Gaudí, originari de Riudoms, va conèixer en la seva joventut el reusenc Salvador Pagès, industrial tèxtil impulsor del moviment cooperativista de finals del segle XIX. Va ser ell qui va encarregar al jove Gaudí, que estava acabant els estudis d'arquirectura a Barcelona, participar en el projecte de la "Cooperativa Obrera Mataronense".
Va ser el seu primer projecte: La nau de blanqueig de cotó.

web naugaudi.cat
El conjunt integrava diverses naus, 30 vivendes unifamiliars, una escola, biblioteca, casino i seu social de la cooperativa.
De tot aquest projecte només es va construir l'any 1883 la nau de blanqueig i  2 vivendes.
El projecte es va abandonar i va quedar tot abandonat.

La nau projectada per Gaudí és d'una gran senzillesa estructural: construïda amb 13 arcs parabòlics. Els arcs parabòlics permeten crear un espai diàfan sense pilars de gairebé 600 m2. Es tractava d'una solució molt innovadora en aquella època.


Els arcs estan formats per 3 capes de taulons de fusta units amb perns de ferro.

Després de mols anys d'abandonament, va ser adquirida per l'Ajuntament de Mataró i l'any 2002, per commemorar el 150 aniversari del naixement d'Antoni Gaudí, el consistori decidí la seva restauració, projectada per l'arquitecte Manuel Brullet.
S'inaugurà el setembre del 2008.


Des de l'any 2010 és seu del Museu d'Art Contemporani de Mataró i espai d'exhibició de la Col·lecció Bassat.


Web de la Nau Gaudí

YouTube: El primer Gaudí- La nau de Mataró (sub. castellano)


A l'exterior de la nau està emplaçada la "letrina" que Gaudí va dissenyar per a l'ús dels treballadors, amb una doble obertura de ventilació a la teuladeta.

Els Caminaries davant la Nau Gaudí de la
"Cooperativa Obrera Mataronense"


Deixem la Nau Gaudí en la direcció oposada d'on hem vingut, i això ens permet tenir una altra perspectiva del conjunt.
I ja ens dirigim cap a la darrera visita d'avui.

8. CASA COLL i REGÀS
C/ Argentona, 55

L'empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs s'havia enriquit amb el comerç a Cuba i Puerto Rico. Aprofitant l'herència d'una casa i taller tèxtil adjunt, va demanar a Puig i Cadafalch la cosntrucció d'un habitatge de nova creació. Va presentar el projecte el 1896 i les obres estaven acabades l'any 1898.
A finals del segle XX va se adquirida per "Caixa Laietana" i actualment és propietat de la "Fundació Iluro".


La façana, recentment restaurada, és considerada una de les joies del modernisme català i li serví d'inspiració per una altra de les seves grans obres: Casa Amatller (1900) al Passeig de Gràcia.

A la planta baixa, la porta d'accés, el gran finestral de la "Sala de Visites" i la finestra del "despatx del Sr. Coll".
Al primer pis la tribuna del dormitori principal i als dos costats finestres de les altres habitacions.
Sota teulada, les golfes, coronades per un frontó esgraonat.

El portal, la tribuna i els finestrals són fets amb pedra de Montjuïc. La decoració escultòrica és obra del seu col·laborador Eusebi Arnau, i el treball de forja és atribuït al taller de Manuel Ballarín un altre col·laborador habitual.
Tota la decoració de la façana és plena d'al·legories a la indústria i a la cultura de l'època.

La porta d'entrada està coronada per "La filosa", símbol de la indústria tèxtil del propietari. sobre la mènsula dreta un gat jugant amb un cabdell de fil.

La casa consta de soterrani, planta principal, lleugerament aixecada sobre el nivell del carrer, primer pis i golfes.
Només es visita la planta principal, que està estrucuturada com en tres naus d'estances que es comuniquen entre elles sense passadissos.


L'atri és el centre de la distribució de les estances de la casa. Rep llum natural a través d'una claraboia de la coberta.

Hi surt l'escala que comunica amb el pis superior.


Als laterals de l'atri amples portes amb belles cristalleres plomades que permeten el pas de la llum, especialment des de la galeria ubicada a l'extrem sud.


Al costat nord, amb vistes sobre el carrer d'Argentona i al costat de l'entrada, la "Sala de Visites".



Al costat el "Destatx del Sr. Coll" amb una gran llar de foc per escalfar aquesta estança de la part més freda de la casa.




Passat l'atri, en direcció al menjador, el rentamans.
On les rajoles vidriades també representen al·legories a la indústria tèxtil: la flor del cotó i la roda dentada dels telers.

Detall de l'aixeta del rentamans.


Som al "Saló - Menjador", l'estança  més important de la casa. La seva decoració en dona testimoni.



Destaquen els estucats de les patets d'inspiració naturalista.



I també el sostre, amb les bigues decorades, l'estucat i la ceràmica vidriada que l'emmarca.



Acabem la nostra visita a la Casa Coll i Regàs a la terrassa de la casa, descansant d'aquesta "Ruta del Modernisme" que ens ha deixat admirats.


Web de la Casa Coll i Regàs.

Els Caminaires de la Ruta Modernista de Mataró
a la terrassa de la Casa Coll i Regàs.