Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

divendres, 22 de setembre de 2017

Sant Bartomeu de Cabanyes-Sant Mateu (Serralada Litoral)

El Vallès des de la Serralada Litoral

Data de la sortida: 20 de setembre 2017.
Sortida preparada per: Pere Pont, Mª Ángel Muñoz i Manel Carbó.
Participants: 33 Caminaires.


Itinerari linial amb un recorregut total de 15 km aprox.

Grau de dificultat: 2-3. Té l'aventatge que hi ha diversos punts intermitjos on és possible esperar la tornada.

A Sant Bartomeu de Cabanyes s'arriba per la carretera BV-1506 que uneix La Roca del Vallès amb Òrrius. El trencant, pujant des de La Roca, es troba a la dreta de la carretera al km 3,5. No hi ha cap rètol.


La senyalització de l'itinerari és correcta i en tot moment tens la seguretat que estàs fent el camí correcte.



Últim dia de l'estiu astronòmic, però meteorològicament sembla que ja ens ha arribat la tardor. Avui ens hem aplegat una bona colla de Caminaires. Preparats per fer el recorregut.


El punt de partida és l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, que té adosada la casa dels masovers.

És una construcció romànica originals dels segles XI-XII. Amb portalada adovellada, consta d'una nau coberta amb volta de canó.


Acaba amb un absis semicircular que té una petita finestra central.
(Viquipèdia)

És administrada per la parròquia d'Órrius.

No té horari d'obertura.



Passades les 9 del matí ens posem en marxa en direcció Sud. El camí forestal és ample i amb el ferm en molt bon estat. Aquest primer tram anem seguint el GR-92.

Les darreres pluges han refrescat el bosc i tota la vegetació està esponerosa.
La espècie dominant és l'alzina però amb molts pins pinyers intercalats.


És un recorregut predominantment planer, i per tant, apte per a tothom, que ens permet gaudir plenament del magnífic Parc de la Serralada Litoral.



Una hora de caminada a un bon ritme, i ja hem oblidat la fresca de primera hora. Som arribant a la "Roca d'en Toni".

La "Roca d'en Toni" resulta ser un "dolmen" també conegut com Dolmen de can Boquet.
Les primeres excavacion van ser fetes a començaments del s. XX pel Centre Excursionista de Catalunya.


Seiem al seu voltant, en un indret molt ben acondicionat i fem la parada per esmorzar abans de la segona part de l'itinerari.



Com sempre, un bon moment per compartir viandes i experiències.
I també uns paisatges preciosos.

Vistes del Maresme amb el castell de Burriac a l'extrem de la serralada.
Tots els expedicionaris d'avui al voltant de la "Roca d'en Toni".


Comencem el segon tram de recorregut. Caminem entre els dos vessants de la carena. Fins aquesta part alta arriba el conreu de la vinya.


Ens aturem a la cruïlla de can Boquet on hi ha un punt d'informació del Parc, ben protegit per l'ombra d'un gran pi.
El camí continua cap a la dreta.


A partir de can Boquet el camí es torna una mica més costerut.
Seguim uns 2 km per la pista principal.


Ens aturem per admirar la "Surera de la Molinera" una magnífica  alzina surera catalogada i protegida.



Aviat deixem la pista principal que continua cap a Vilassar i trobem la senyalització que ens desvia cap a Sant Mateu.



Els primer tram  seguim la pista que porta cap a can Riera.



Tot i no haver cap indicació agafen una drecera que transcorre per l'interior del bosc per fer més ràpida la pujada. Estem fent els últims esforços.


I ja hem arribat a l'objectiu previst: sortim del bosc i ens trobem amb les parets de l'ermita, amb l'edificació adosada  de l'habitatge dels ermitans.

De l'ermita es té constància documental des de l'any 993 i també es sap que l'any 1498 estava en ruïnes. Els anys de més esplendor van ser el segles XVI i XVII quan pertanyia al priorat de Sant Miquel del Fai.

Actualment està administrada per la parròquia de Premià de Dalt.

L'estructura és d'una sola nau, molt curta, coberta per volta de canó y acabada amb un absis semicircular amb una finestra central.
(Viquipèdia)



Ens fem la foto de record de la nostra estada a l'ermita de Sant Mateu.

Als voltants de l'ermita es troba situada la masia de Can Riera de Sant Mateu. Es tracta d'una construcció barroca que ha estat declarada "Bé cultural d'interès local".  Actualment funciona com a allotjament turístic rural i disposa d'unes àmplies instal·lacions hípiques.
Vistes del Barcelonès des de la Serra de Sant Mateu.


Després de gaudir dels paisatges que ha ofert Sant Mateu, iniciem el camí de retorn, seguint el mateix camí que hem fet per venir.


Ha passat migdia i la temperatura ha anat cap amunt. A bon pas, fem la tornada a Sant Bartomeu amb menys de 2 h.


A les 14 h. ens reagrupem al camí de Sant Bartomeu on hem deixat els cotxes. Han estat unes 4 hores de caminada i bones estones per gaudir de les descobertes i dels paisatges.


Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.

divendres, 23 de juny de 2017

Congost de Mont-rebei


Data de la sortida: 8 de juny 2017
Sortida preparada per Manel Carbó, Ana Pérez, Isabel Molina i Manel Reyes
Participants: 47 Caminaires.

Perquè tothom puguem gaudir  del meravellós  Congost de Mont-rebei, d'acord amb les capacitats personals hem organitzat dos itineraris:

Opció A:  Caminar fins al pont de Sant Jaume, baixar fins a l'embarcador i fer un recorregut en vaixell pel congost.

Opció B: Fer tot el recorregut del congost arribant fins a les escales de Montfalcó i fer la tornada des de l'embarcador del Pont de Seguer amb el vaixell.

Els temps són orientatius i pensant en disfrutar de la caminada.


Els accessos a Mont-rebei són una míca difícils.

Si es vol estalviar revolts la millor opció és la N-230 que vap cap a la Vall d'Aran fins a Pont de Montanyana.


Però quan ja estàs arribant, la bellesa del paisatge et fa oblidar les dificultats del viatge.

L'Espai Natura Congost de Mont-rebei està gestionat per la Fundació Catalunya La Pedrera.

Enllaç al web, clicar.


La "Masieta"és el centre d'informació per als visitants, però els dies feiners està tancat, excepte juliol i agost.

Abans de posar-nos a caminar, fem la foto de tota la colla.


Comencem l'itinerari seguin el sender gairebé a ran d'aigua. 
Sobre el penya-segat del costat dret l'ermita de la Mare de Déu del Congost.



El camí segueix en direcció Sud fins a endinsar-se al bosc.


Mica en mica anem agafant alçada i podem apreciar millor l'entrada al congost i el blau turquesa de les aigües.
En front "l'olla gegant".

Amb una mitja hora curta de caminada ja som al primer pont penjat: el Pont de Sant Jaume.


El caminaires demostrem que no ens fa por el vertigen. També ajuda el fet que hi hagi pocs excursionistes. Tenim el congost per a nosaltres!


Passat el pont, el camí comença a enfilar-se, però tot el recorregut per dins del congost no té grans desnivells.



Ja tenim a les vistes l'embarcador. Està una mica més allunyant del que pensàvem.



L'accés a l'embarcador és bastant dificultós. Es tracta d'una plataforma de boies.


Tot el primer grup ja està embarcat, preparats per començar la navegació.


I comencem a navegar a velocitat mínima sense que el motor de la barca molesti els ocell. És el seu territori.



Sembla que un voltor hagi sortit del seu niu per vigilar-nos.


Mestre tant, els companys del grup més potent, ja són pujant pel camí del congost  excavat al cingle. 
Un cable dona seguretat als intrèpids caminaires.



Passant per la zona més estreta  del congost. A la part alta, la cova de les gralles.


Hi trobem bons llocs per descansar...


També s'hi han instal·lat bancs en llocs estratègics del camí

Una bona vista del camí que anem fent i gaudint.



El camí vist des del vaixell.


Ja hem sortit del camí excavat a la roca. El sender continua salvant desnivells tant de baixada com de pujada.


I abans de baixar cap al Pont del Seguer, un petit descans amb les primeres escales penjades a la roca al fons.


Ja hi som: el Pont del Seguer. El costat on som és Catalunya i l'altra banda Aragó.


Travessant el pont: un exercici de superació del vertigen.


El pont vist des del vaixell impressiona.


I des del pont veiem els dos vaixells amb companys que ja estan retornant.

Passat el pont comença la pujada més forta. Molta gent es sorprèn quan descobreix que les escales, anant cap a Montfalcó, no es pugen, sinó que es baixen!


Vista del congost des de l'arribada al 1r tram d'escales.

Inaugurades l'any 2013, possibiliten fer el recorregut des de la Masieta a l'alberg de Montfalcó.


Completant el recorregut.


Així són d'impressionants quan arribes a la part baixa!

I comencem el retorn.



De mica en mica ens anem agrupant propers a l'embarcador del Pont de Seguer.

Coincidim amb Nestor Tibetano Yobe un ciclista de montanya argentí que fa el congost en bici. Valent!


Ordenadament, en 4 viatges anem arribant a l'embarcador del Pont de Sant Jaume.

Ens acomiadem del Congost de Mont-rebei
navegant de Sud a Nord.

Acabem la nostra estada per la Serra de Montsec
dinant al Rest. Montsec d'Estall a la població de Viacamp.