Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dilluns, 19 de desembre del 2016

Terra Blanca-Santa Susanna

Data de la sortida: 14 de desembre 2016
Sortida preparada per Manolo Montoya i Manel Carbó
Participants: 10 Caminaires.


Recorregut lineal d'anada i tornada d'una distància de 14 km aprox.

Desnivell: 300 m aprox.

Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)

Desplaçament amb cotxe fins a Terra Blanca, sortint de Sant Pere de Vilamajor en direcció a Sant Elies.



Comencem a caminar passades les 8.30 h. No fa gaire fred i com que de seguida comencem a fer pujada, el metabolisme s'activa ràpidament.

La sortida del sol entre el núvols un espectacle de la natura: la humitat condensada durant la nit encara està arrapada al fons de les valls.


Fem una primera aturada a Can Planell, sota els lledoners on encara es conserva el suport on els Caminaires plantaven un pessebre.

Plantada del pessebre dels Caminaires a Can Planell
13 de desembre 2003



Continuem pujant. Aquesta part de l'itinerari, tot i que la coneixem bé, sempre es fa feixuga. El desnivell és força pronunciat i constant.


Fem una nova parada davant del memorial del nostre recordat company i amic Felipe Tena.


Passem pel costat de la Font d'en Borrell, però aquesta vegada no ens hi aturem. L'objectiu és arribar a esmorzar a Santa Susanna.

Quan portem 1.30 h de camí aproximadament arribem al desviament cap a Santa Susanna.

El primer tran del desviament transcorre entre castanyers i en lleugera baixada.


Hem caminat 15 min. des de que hem agafat el trencall i passem per Can Terrer. La masia està enm estat d'abandonament i la vegetació acabara per enderrocar-la.



Anem avançant combinant trams oberts, amb el turó de Sant Elies a les nostres esquenes.


D'altres trams  per l'obaga més humits i amb un alzinar ben espès.


I arribem a la masia El Polell, perfectament restaurada.
Aquesta masia pertany a la Diputació i forma part d'un projecte agroecològic.


De davant del Polell surt una drecera que escurça una mica el camí.



La drecera enllaça amb el camí principal  i quedem ja molt a prop de Santa Susanna.



Arribem a Santa Susanna una mica passades des 11 del matí. Hem caminat 2.30 h per arribar-hi.

Una bona hora per esmorzar i refer forces, asseguts al davant de l'església i sota les feixes de Mas Joan.


L'església de Santa Susanna fou la parròquia de la població de les masies del voltant. A partir de 1940 va deixar d'exercir les funcions, i tot i que va ser restaurada l'any 1980, el seu estat de conservació és bastant deficient.
S'hi celebra l'aplec el 11 d'agost.



Seguint la tradició caminaire, abans de la celebració de Nadal, plantem un  petit pessebre, aquest any a la paret que envolta l'església de Santa Susanna.

La foto de record de la colla que hem fet la sortida.


Iniciem el retorn que farem seguint el mateix camí.



És migdia i el sol s'ha anat imposant, les vistes del massís són magnífiques.


Quan arribem a la pista de Sant Elies decidim agafar la drecera, que està senyalitzda PR-C139.


El camí de baixada se'ns fa molt més curt.  a la 1.30 arribem als cotxes i donem per acabada l'excursió.




dimecres, 14 de desembre del 2016

Font de Passavets-Turó de l'Home


Data de la sortida: 7 de desembre 2016
Sortida preparada per Ana Pérez i Manel Carbó
Participants: 14 Caminaires.

Recorregut circular d'uns 8 km de distància.

Senyalitzat PR-C 208

Desnivell: 500 m. aprox.
Grau de dificultat: 4/5 mitjà-alt.

Sortida i arribada a la Font de Passavets.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a l'aparcament que hi ha molt a prop de la Font de Passasvets, seguint la carretera BV-5114,  passada Santa Fe  en direcció a Sant Marçal, km 22.

Malgrat la data, a les 9 h. tenim 8ºC a l'aparcament. Cel serè i sense vent.


Ens endinsem a la fageda, tota una catifa de fulles cobreix el camí. Els primers rajos de sol comencen a il·luminar-nos.

De seguida trobem la Font de Passavets ( camí de "Pas dels avets").


El camí s'empina de valent i fent ziga-zaga anem guanyant alçada.



Malgral que hi ha molts encreuaments de camíns, el recorregut està perfectament senyalitzat.

Anem fent petites aturadas de descans i reagrupament.


I novament cap amunt!
Alguns trams tenen fort desnivell, però cadascú al seu ritme anem superant les dificultats.


Un tram del recorregut passa entre els avets que formen la que es considera l'avetosa natural més meridional d'Europa.


Novament a la fageda i guanyant alçada.

Ens desviem una mica del camí i baixem a visitar el Pou de Glaç del Comte, recentment netejat i protegit per una barana.

Interessant article sobre els pous de glaç: clicar aquí.


La presència de tota la colla, dóna millor  la proporció de les dimensións d'aquest pou de glaç.



Reprenem el camí i anem veient com es va apropant i fent-se més clara la silueta del cim del Turó de l'Home.


Arribem al coll dels Rocs Cremats
i deixem el camí per enlairar-nos una mica.
Val la pena per les vistes.


El preciós perfil de les Agudes, amb la Plana de Vic al fons.



Les valls de Santa Fe i d'Arbúcies. Fis i tot distingin allà a valkl el Castell de Montsoriu, confós entre el color tardoral de la vegetació.



Passats el Rocs Cremat desapareix la vegetació. A la zona on encara no ha arribat el sol, el terra és ben glaçat.



Últims esforços per arribar al nostre objectiu.

Aturada al peus del cim, al Coll Pregon, ben arrecerats del vent i gaudint del sol per esmorzar i refer forces.


També per embadalir-se amb el paissatge, amb vistes més enllà de Montserrat.

I a l'horitzó, la lluentor del reflex del sol al mar.


Ja de camí cap al cim. El camí que antigament es feia directe cap al refugi s'ha desviat per tal de recuperar la vegetació d'aquesta zona.


Ens reagrupem abans del cim perquè les vistes que arriben fins al Pirineu nevat són una meravella.

I ara sí. Ja som al cim del Turó de l'Home (1.706 m)

Deixem el Turó de l'Home i comencem la baixada en direcció a Les Agudes


Inicialment seguim el sender que porta a Les Agudes, però aviat es troba l'indicador de desviament pel SL. La baixada es fa més pronunciada.


Passem per un tram amb uns fajos amb unes formes espectaculars.


I més endavant anem trobant boixos grèvols també molt grans amb les llavor vermelles destacant del verd intens de les fulles,


I arribem a Font de Briançó. 
Malgrat l'alçada a la que es troba la font  (1.500 m) l'aigua hi brolla tan abundant que sobresurt per dalt de la paret.


Continuem la baixada pel sender i fem un llag tram amb ziga-zagues, però aquest tram  és menys costerut, tot i que cal vigilar amb les pedres que s'amaguen sota les fulles.



Arribem a la part més baixa i hem de travessar la riera de Passavets amb un cabdal força abundant. Aigües que aniran bé al pantà de Santa Fe.



Tornem a ser a la Font de Passavets acabant el nostre recorregut.


La caminada ha estat d'unes 4 hores a les que cal afegir la parada d'esmorzar i les altres paradetes per admirar els paisatges...
Se'ns han fet passades les 14 h. i tornem a dinar a casa.