Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dissabte, 26 de novembre de 2016

Visita cultural a Manresa

Data de la sortida: 23 de novembre 2016.
Sortida preparada per Ana Pérez i Eva Garcia.
Participants: 24 Caminaires.

Desplaçaments amb Renfe: Cardedeu-Montcada, canvi a la línia R4: Moncada Manresa.

Sortida de Cardedeu a les 8.20 h, arribada a Manresa a les 10.15 h.

Malgrat les previsions meteorològiques adverses hem pogut fer totes les activitats previstes.

Visita cultural amb itinerari guiat
d'una durada de 2 h. aprox.
Contacte: Oficina de Turisme.

VISITES
V-1: Basílica de la Seu
V-2: Carrer del Balç
V-3: Plaça Major
V-4: Plana de l'Om
V-5-V-7: Manresa Modernista
V-8: Teatre Kursaal
V-9: Pont Vell
V-10: Cova de Sant Ignasi
Manresa, capital de la comarca del Bages. 74.655 hab (2015)




Arribem a Manresa després d'un tranquil viatge amb tren, tot i que el canvi d'estacions a Montcada implica temps d'espera i que el tren de la R4 ens ha arribat amb retard.
Però ja som a Manresa, travessant el riu Cardener pel Pont de la Reforma.



L'accés des de l'estació fins a la Seu s'ha urbanitzat recentment. Fins i tot és possible accedir-hi pujant amb l'ascensor de l'aparcament que ocupa el desnivell.


Esperant l'arribada de la nostra guia, aprofitem per esmorzar.

Panoràmica des del Pla de la Seu:
Des del Pont Vell fins a la Torre de Santa Caterina.


Ens rep la Laura, la guia del recorregut. 
Ens situem al Puigcardener, excavat per la força erosiva del riu Cardener.

En aquest altiplà es van situar els primers pobladors de Manresa.

Manresa fou un nucli important de població a partit de l'any 1000, després que fou destruïda per Al-Mansur l'any 999.
El comte Ramon Berenguer I i l'abat Oliva de Vic van impulsar la seva repoblació.



Es té coneixement de l'existència d'un temple anterior a l'any 1169, del qual es conserva la porta que actualment és l'entrada al claustre.

La construcció de l'actual basílica de Santa Maria fou acordada pel consell consell municipal l'any 1301, però la seva construcció no començà fins 1322 sota la direcció Berenguer de Montagut, qui també fou mestre d'obres de Santa Maria del Mar a Barcelona.
L'altar major fou consagrat l'any 1371 i està presidit per la imatge de la Mare de Déu de l'Alba.

Fou edificada amb el desig de que es convertís en catedral i seu de bisbat, però no es va aconseguir l'oposició dels bisbats dels bisbats veïns de Vic i Solsona.

Construïda en estil gòtic en diverses fases, té unes grans dimensions: 
68 m de llargada,
33 m d'amplada i
30 m d'alçada.

La coberta amb arcs apuntats es sustenta sobre 18 pilars i a les parets laterals s'obren 30 finestrals.

La paret de ponent fou la que acabà la construcció de la basílica l'any 1488.
La rosassa que la corona té 9 m de diàmetre.


A l'interior destaca el retaule del Sant Esperit, obra de Pere Serra de l'any 1394, per encàrrec del gremi de cuireters, un dels més importants de la ciutat. 

El tema central és la "Pentecosta" Maria, rodejada pels apòstols  reben l'arribada de l'Esperit Sant:

"Llavors se'ls van aparèixer unes "llengües de foc", que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se".
(Fets dels Apòstols)." .

L'Esperit Sant era el patró dels cuireters.

A la part  inferior del retaule, en una restauració feta l'any 1947, s'hi va incorporar una taula obra de Lluís Borrassà, representació de l'enterrament de Crist.

Sortim de la basílica en direcció a la següent visita: el carrer del Balç.

El carrer del Balç formava part del nucli de la ciutat medieval al l'entorn del mercat de la plaça Major.

És un exemple d'apatació a un terreny en balcera (Pendent) per aprofitar al màxim l'espai.

Sota les voltes d'un antic casal medieval,  l'entrada del  Balç s'ha habilitat un centre d'interpretació on es pot observar una maqueta del carrer.

La combinació  de les habilitats artesanes amb l'ús de noves tecnologies ofereix uns resultats sorprenents aproximant-nos a com era en la realitat.

El carrer discorre en diferents nivells esglaonats sota els porxos que s'aixequen entre casa i casa per tal d'aprofitar l'escàs espai que hi havia a l'interior de la ciutat emmurallada.

Sortim del carrer del Balç, anant a parar al carrer Sobrerroca on hi trobem el "Pou de la Gallina" on l'any 1602 Sant Ignasi va ressuscitar una gallina que s'havia ofegat dins del pou.
Voleu conèixer aquesta sorprenent història?  Cliqueu aquí.

Seguim l'itinerari fins la Plaça Major on s'ubica l'Ajuntament de la ciutat.

El segle XIX fou molt important per a Manresa. Començà molt malament perquè el 1811 la ciutat fou incendiada per l'exèrcit francès en retirada, però a partir de mitjans del segle i als inicis del XX va experimentar un gran creixement gràcies a les indústries tèxtils que s'hi van crear.

La següent parada la fem a la Plana de l'Om, on s'hi troba "A l'ombra", simpàtica escultura de Ramon Oms.
Aquesta plaça també acull fa "Farmàcia Esteve", bressol dels importants "Laboratoris Esteve".

 La Plana de l'Om i el carrer del Born  han estat lloc de residència de prestigi per a les famílies benestants de Manresa i s'hi troben tot un seguit d'edificis històrics catalogats que van del gòtic al barroc.

A la cantonada del carrer del Born amb la plaça Sant Domènec es troba emplaçada la "Casa Torrents" també coneguda com Ca la Buresa pel nom de la seva copropietària Sra. Antònia Burès.

Fou projectada el 1906 per l'arquitecte Ignasi Oms com una casa-palau en estil neogòtic residència de la família Torrents, industrials tèxtils.
Té 4 pisos i a les dues cantonades principals té adossades torres circulars.


La façana conté decoració esgrafiada, recobriment de ceràmica vidriada a les parts superior, balcons i galeries amb forja, elements típics del modernisme català.

A l'extrem nord de la plaça de Sant Domènec s'hi troba Cal Jorba,
Edifici projectat per Arnald Calvet (1936-52) en "Estil Deco" a imitació de l'estil novaiorquès.
Actualment en procès de rehabilitació.
La mateixa família manresana també construí "Can Jorba" al Portal de l'Àngel de Barcelona.
Sortim de la ciutat vella i anem a l'eixample contemporani passant pel Passeig de Pere III.

Ens aturem al Casino, també projectat per Ignasi Oms (1906). És considerat com el principal edifici modernista de Manresa. Va ser el "club social" dels burgesos manresans, però restà en estat d'abandonament des dels anys 70.

Va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 1990 i posteriorment restaurat  (1999), convertint-lo en Biblioteca i Centre Culural de la ciutat.

Seguint el Passeig de Pere III arribem al Teatre Kursaal.
Obra de l'arquitecte Josep Firmat (1927) de línies clàssiques i estructura simètrica pròpies del Noucentisme.
Va ser inaugurat el 30 d'agost de 1927 amb la representació de l'òpera "Aida" a càrrec del conjunt artístic del Liceu de Barcelona.
Hi van actuar també grans músics com Pau Casals (1930), Artur Rubinstein (1931)...

Després de la Guerra Civil va ser transformat en sala de ball i més tard en cinema, fins al seu abandonament cap als anys 80.
Fou adquirit per l'Ajuntament i reinaugurat l'any 2007 amb dues sales de 800 i 200 localitats.


Al pati del teatre Kursaal ens acomiadem de Laura qui ens ha fet gaudir de la descoberta de la seva ciutat.


Nosaltres encara allarguem una mica l'itinerari modernista i coneixerem dues obres més de l'arquitecte Ignasi Oms:

Casa Lluvià (1908).

Casa Torra (1910).

I s'ha fet l'hora de dinar.
Un gran encert de les organitzadores: tenir taula i menú reservats al Restaurant la Cuina, als quals felicitem pel tracte rebut.


Ens queda poc temps de llum i hem d'aprofitar.
De camí cap al Pont Vell.

El riu Cardener baixa amb un cabal d'aigua considerable, fruit de les pluges dels darrers dies. 
Una garsa reial a l'aguait de veure què pesca.
Es té constància del "Pont Vell" sobre el riu Cardener des del s. XII, del qual només són originals les bases de l'arc central. L'última restauració fou entre 1960-62
Consta de 8 arcs de mig punt amb un alçada màxima de 25 m.
Foto de tota la colla en el punt més alt del pont,
amb el Santuari de la Cova de fons.
I també donem la benvinguda a una nova"aspirant" a Caminaire:
L'Alícia Planas, de Cardedeu.
Esperem poder compartir moltes caminades!

La història dels Jesuïtes explica que Ignasi de Loiola, de camí a Terra Santa va arribar a Manresa el 1522 procedent de Montserrat, de camí cap a Barcelona que estava patint una epidèmia de pesta negra i va restar-hi 11 mesos.

El conjunt del Santuari és un important exponent del barroc a Catalunya. 
L'església fou construïda entre 1750-1763, formada per una planta única amb capelles laterals.

L'avantcova va ser ornamentada entre 1906 i 1919 pel pintor jesuïta Martín Coronas. És l'espai que, amb representacions de la figura de Sant Ignasi , ens prepara per entrar al lloc més espiritual del recinte: La Coveta.

La "Coveta" és l'espai més venerat pels jesuïtes. Segons la tradició, va ser on Sant Ignasi va fer penitència, meditar i escriure els "Exercicis Espirituals", la seva obra més venerada.

Amb les últimes llums del dia i un el bens carregat de núvols que amenacen tempesta, deixem Manresa cap a l'estació per fer la tornada fins a casa.

dijous, 17 de novembre de 2016

Parc del Corredor. Can Bosc, sender SL-C80

Data de la sortida: 16 de novembre 2016.
Sortida preparada per Manel Carbó i Gil Méndez.
Participants: 23 Caminaires.

Mapa: Xarxa de Parcs Naturals de la Dip. de Barcelona
Desplaçament amb cotxe per carretera de Llinars a Dosrius B-510.

Al coll de Can Bordoi s'agafa la carretera del Corredor i es van trobant indicadors.

Gràfic: Xarxa de Parcs Naturals de la Dip. de Barcelona
Recorregut circular de 10 km aprox.

Desnivell positiu acomulat. 300 m aprox.

Grau de dificultat: 3/5 mitjà.


Can Bosc és una masia senyorial construïda els segles XVI-XVII que fou pavelló de caça i residència d'estiueig dels comtes de Bell-lloc. Actualment pertany a la Diputació de Barcelona i està en procés de restauració.
És al terme municipal de Dosrius.

A l'altre costat de la pista s'hi ha habilitat un aparcament i és des d'aquest punt que comença el sender SL-C 80.

L'itinerari està perfectament senyalitzat en tot el recorregut.




Ens posem a caminar a les 8.45 h. amb una temperatura fresca: 3ºC.

A la sortida de l'aparcament s'hi troba un mapa del recorregut i informació complementària.


El camí comença planejant per l'obaga entre l'alzinar amb molta presència de gran pins i evidències de ser l'hàbitat de senglars.

Abans de mig km de caminar, al costat esquerre del camí, trobem un indicador de la presència d'un pou de glaç.


Cent metres més enllà passem per la Font del Ferro. Actualment no hi raja aigua.


A partir de la Font del Ferro comença un tram ascendent i amb el terra més irregular, cal parar compte.

Nosaltres anem guanyant alçada i el sol també. Comencem a sentir la seva agradable escalforeta.


Arribem al pla de Can Miloca on enllacem amb la pista principal. Seguirem un  tram per aquesta via.

Aviat trobem a l'esquerra la indicació de desviament per un sender més estret que fa baixada, en alguns moment bastant pronunciada.



En aquest tram caminem aproximadament 15-20 min. entre un alzinar molt espès. Som als dominis de Ca l'Arenes.


Des del començament, hem caminat aproximadament 1 hora i ja som al dolmen de Ca l'Arenes.

Fou descobert l'any 1997, i els treballs arqueològics de restauració es feren entre els anys 2006 i 2007.
Té una antiguitat d'uns 5.000 anys.

Els dolmens són construccions de sepultura col·lectiva fets amb grans lloses de pedra i que estaven recoberts per terra, tenint forma de turonet.

Al voltant del dolmen de Ca l'Arenes ens fem la foto tota la colla.


Seguim el recorregut. A partir del dolmen de Ca l'Arenes fins arribar al santuari del Corredor farem el tram més dur d'ascensió continuada en alguns moment de força desnivell.


Cal anar dosificant l'esforç. Afortunadament ens fa un dia de tardor molt agradable: assolellat i les sensacions al bosc són indescriptiblement agradables.



Al marge del camí ens trobem amb la curiosa sorpresa del "Pi cargolat".


Un bon motiu per aturar-se, admirar la capacitat d'adaptació de la Natura i fer-se fotos...



Seguim el camí, sempre en pujada. Crida la atenció la presència d'abundants blocs de granit de grans dimensions.
Seran altres dolmens pendents d'estudi i restauració?

Ja a la part alta del recorregut ens aturem a la pedrera de les roques del Pare Jaume.
Admirem la capacitat de treball dels nostres avantpassats.

A les 11 h arribem al pla del Santuari del Corredor. Amb una perspectiva magnífica!
Som al punt més alt: 633 m

El santuari del Corredor té els seus orígens l'any 1530, quan en Salvi Arenas feu construir una capella  per a l'ús dels masovers d'aquesta contrada.
L'actual construcció és de finals del s, XVI en estil gòtic tardà.
S'hi venera la Mare de Déu dels Socors.
Només es pot visitar el caps de setmana.

Si voleu conèixer millor la seva història, cliqueu aquí.


Fem l'aturada de l'esmorzar,
El sol ens acompanya esplèndidament, ben protegits pel magnífic campanar amb gàrgoles i merlets.



També és el millor moment per rebre informació de propers esdeveniments. Eva i Ana ens han estat preparant la sortida cultural a Manresa.


I aprofitem per donar la benvinguda a un nou caminaire de 4 potes: en Coco.
Té la sort que la Satu vetla per ell perquè ha estat un començament dur per a ell: tanta pujada...


Deixem el santuari del Corredor seguint els indicadors del SL-C80, que evita la pista principal.


Novament caminem entre la natura, ara refets del cansament i amb l'energia de l'esmorzar.


Abans d'arribar a l'àrea d'esplai del Corredor ens reagrupem perquè trobem indicadors de dos desviaments:

El primer ens condueix per un estret sender de baixada molt pronunciada fins a la Font del Grèvol, molt ben restaurada, però on tampoc hi raja aigua.
Hem de refer el camí de pujada.


I el segon desviament, més planer, ens condueix fins al "Mirador".
Una plataforma de fusta que ens permet gaudir d'unes vistes magnífiques.

Vistes des del Mirador.


Deixem el Mirador en direcció a l'àrea d'esplai.


Sense passar per l'àrea d'esplai, es desviem en direcció cap a la zona d'acampada que hem trobat totalment rehabilitada.


l'itinerari combina trams per corriols estrets per l'interior del bosc, amb trams de pista ampla i espais més oberts que ens permeten veure com ens allunyem del cim del Corredor.

La major part de la baixada la fem coincidint amb el GR92, camí que hem fet d'altres vegades que hem vingut al Corredor.



Hem caminat aproximadament 1h i 20 min i ja som arribant a Can Bosc. Des d'aquest costat apreciem millor el conjunt i les obres que s'estan fent. Passem pel costat de l'heliport.



A les 13.20 h. ens retrobem amb els nostres vehicles per fer la tornada cap a casa. La temperatura al migdia: 16ºC.
Un altre matí caminaire magnífic!

Si voleu veure l'àlbum de fotos de la sortida, cliqueu aquí.