Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 20 d’octubre de 2016

Estany d'en Viada (Fogars de Montclús)

Data de la sortida: 19 d'octubre 2016
Sortida preparada per Peret Dagas i Manel Carbó.
Participants: 21 Caminaires

Desplaçament amb cotxe per la BV5114  Sant Celoni-Santa Fe.
Punt km 14.

Recorregut lineal d'uns 7,5 km anada-tornada.

Desnivell de pujada: 250 m

Grau de dificultat: 2/5 Fàcil.


Punt de sortida: el camí comença juntament al punt quilòmètric 14 km de la carretera que puja des de Sant Celoni a Santa Fe.
és on aparquem els cotxes i ens preparem per començar a caminar.


Comencem a caminar passades les 9 del matí. Dia tardoral bastant ennuvolat i una temperatura de 12 ºC molt agradable per caminar.

La pista és ampla i en bon estat. tot el tajecte d'anada és d'ascenció lleu i continuada.


A un mig quilòmetre, deixem a la nostra dreta una bifurcació que va cap a la masia de Can Verdaguer. Seguim rectes.



La pista passa per la vora d'unes vinyes plantades recentment. Sembla que no s'han adpatat gaire bé a la climatologia del Montseny.

Aquí trobarem l'encreuament més important.


Serà l'únic cartell indicador que trobarem i que ens adreça sense posibilitat de pèrdua.


De mica en mica anem guanyant altitud i també anem guanyant pulsacions. Però és una caminada apta per a tothom.



Comencem a arribar a l'estatge dels castanyers. S'acosta la castanyada i hem vingut preparats per veure si en podem recollir...


Però hem vingut massa aviat. Els pellons (erissons) encara són ben verds i tancats.


En canvi, les cirerets d'arboç estan al punt. Boníssimes.


Xino-xano, anar fent, amb una hora de caminar ...

Ja hem arribat a l'estany d'en Viada.


Fem la parada de l'esmorzar.



I de mica en mica ens n'adonem que la boira va baixant...



Decidim prerdre'ns pel bosc una estona per veure si trobem alguns "fruits de tardor"...



Però la boira va fent-se més espessa...




Fins l'estany va difuminant-se.


Ens reagrupem de mica en mica...



i comprovem que la collita ha estat més aviat molt escassa.

Però hem gaudit molt d'aquest indret especial,
i ens fem l foto de record.



Fem el retorn pel mateix camí, ara de baixada.



La boira ens acompanyarà durant tot el camí de tornada... paisatges de tardor.


Fins trobar els nostres cotxes per tornar cap a casa. a les 12.30 donem per acabada la sortida.



dijous, 13 d’octubre de 2016

Tuixent-Vall de Mola. Ruta de les plantes medicinals.

Data de la sortida: 6 d'octubre 2016
Sortida preparada per Manel Carbó, Isabel Molina, Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Jesús Román, Ginesa Robles, Josep Mª Nonay i Pepita Pont.
Participants: 31 Caminaires

Amb les primeres llums del dia ens hem acomiadat de l'Hotel Piteus, amb un bon esmorzar.



Ens desplacem de Sant Llorenç de Morunys cap a Tuixent amb l'autocar. Són uns 30 km de carretera molt virada que cal prendre's amb molta paciència, cosa que fa amb molta professionalitat en Toni, el nostre conductor.



A uns 10 km, passat La Coma trobem els indicadors per visitar les Fonts del Cardener, el principal afluent del riu Llobregat.
Tal com teníem previst, anem a visitar-les.


És una caminadeta molt agradable d'uns 500 m.



En arribar-hi ens trobem un espai molt ben condicionat amb taules i barbacoes. Un bon lloc per fer trobades familiars o d'amics.

Foto de record de tota la colla de Caminaires.


Seguim la ruta cap a Tuixent. Continuem pujant fins al Coll de Port per després la baixar fins a Tuixent.
Un dia típic de tardor.


Tuixent és un bonic poble pirinenc que ha sabut conservar el seu encant.
Tradicionalment, l seva economia s'ha basat en l'explotació dels boscos i la ramaderia.
Actualment és força important el turisme que deriva de la pràctica de l'esquí nordic a l'estació Tuixent-La Vansa.


Ens hem passejat pels seus carrers, passant per mirador de la vall...



Hem pujat fins a l'església de Sant Esteve, una bella capella romànica del segle XI.


I fins i tot ens hem trobat amb un magnífic exemplar d'ou d'euga... Si els piteus ho sabessin, no haurien de baixar a la Fira de Manresa.



Un dels atractius de Tuixent és visitar el "Museu de les Trementinaires".

És un espai petit però molt didàctic. Per visitar-lo vam haver de fer dos torns... i fer cua darrere un bon grup d'estudiants andorrans.


Les trementinaires eren dones que coneixien les propietats medicinals de les plantes, les recol·lectaven, assecaven i elaboraven olis. Durant períodes de 2-3 mesos "anaven pel món" venent el seus remeis que "curaven tots els mals"...



Vam veure i escoltar una gravació de la darrera trementinaire la Sofia d'Ossera, qui feu el seu últim viatge l'any 1982.

Corprenedor escoltar con narraven els seus "viatges" de mesos de durada. Sempre a peu, calçades amb espardenyes, carregades i anant  a cases de coneguts, mai a un hostal...

Per conèixer millor el "Museu de les Trementinaires", cliqueu aquí.




A Tuixent les plantes medicinals no són només al Museu de les Trementinaires.

També s'hi pot fer una ruta. Cap allà hi anem!

Farem un recorregut circular pujant pel marge esquerre del riu Mola i baixant pel marge dret.
Té una longitud de 9 km aprox. i té poc desnivell.


El recorregut comença als afores del poble, uns 2 km. en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Molt a prop d'una torre elèctrica.

En Josep Mª Fonts ens farà de guia.
Les boires s'han difós i tenim una visibilitat bona.
 Durant el recorregut de pujada anirem trobant nombrosos petits plafons informatius.


Generalment es troben a la vora de la planta de la que donen informació.


En el casos d'herbes de primavera-estiu, se'ns ha passat el temps, però moltes les coneixem bé...
 En canvi, d'altres estan en el millor moment:
Quines mores tan dolces!


I què m'en dieu d'aquests aranyons (endrinos) ?

A punt per posar-los a macerar per obtenir un bon pacharan català.



Realment, el recorregut permet entretenir-se i prendre-s'ho amb calma...


A ran de camí hem trobat una construcció molt enderrocada. El cuquet de la curiositat ens ha fet anar a investigar...


I,  Oh sorpresa! l'estructura d'un molí.
Però no com els que habitualment coneixem.

Resulta ser un "molí de ciment". Un precursor de les "modernes" cimenteres.

Sembla ser que durant el s. XIX es feia ciment artisanalment cremant pedra amb cal i després molent la barreja fins aconseguir un pols sec que fraguava amb arena i aigua.

I axí està recollit al mapa del ICGC: Molí de ciment.


Hem continuat la ruta passant a l'altra banda de riu. Aquí, a obaga, el bosc més ufanós.


Ens ha sobtat observar molta abundància de vesc (muérdago).
Aquelles branquetes que regalem per Nadal per desitjar un any de sort...
De fet és un paràsit del pi.


I també hem trobat el cartell informatiu.

Al Museu ens han explicat que les baies (les boletes) són molt apreciades per la indústria farmacèutica, però que actualment estan protegides i la seva recol·lecció només es pot fer amb permís del Parc Natural.


Una mica més de suau pujada i ja som als Planells de Sastró, on sorprenentment trobem una bona esplanada amb uns barbacoes i un grupet d'amics preparant-se el dinar.



El nostre guia consulta el mapa per verificar que anem per bon camí.
Així és!
Som als Planells de Sastró.
Amb la bona companyia que hi hem trobat ens fem la foto de colla.



El camí de tornada el fem seguint una pista forestal molt ben cuidada.


Al final de la qual ens està esperant el nostre autocar per tornar cap al poble on ens trobarem amb la resta del grup.



Se'ns ha fet l'hora de dinar. Avui ho fem al restaurant de Can Cortina.



Hem tingut el gust de brindar a la salut de l'Eva, que comença un nou any que li desitgem ple d'alegries!



I quan ens disposàvem a sortir cap a Gósol... ha començat a plourea bots i barrals.  I així fins arribar a casa.

Per tant, hem hagut de deixar la visita al castell de Gósol per una altra ocasió.

Ens acomiadem del Pedraforca contents per com hem gaudit d'aquest territori.

Si voleu veure més fotos cliqueu a:
Fonts del Cardener.
Fotos de Tuixent.
Fotos de l'itinerari de plantes medicinals.