Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 26 de maig de 2016

Castell de Castellcir o Castell de la Popa

Data de la sortida: 25 de maig 2016.
Sortida preparada per Joan Bernal i Josep Mª Nonay.
Participants: 26 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe fins a Castellcir, municipi de la comarca del Moianès amb poc més de 500 habitants.

Recorregut lineal d'anada i tornada d'un 8 km de distància.
Grau de dificultat 3/5 (mitjà).



Sortida i arribada a l'aparcament de la plaça de l'Abat Escarré.

Hi trobem un punt d'informació molt interessant, que ja ens situa sobre l'objectiu de la nostra excursió.




L'inici de l'itinerari està indicat a la cantonada de l'escola bressol del poble, a la mateixa plaça.

Ja no trobarem cap més indicador homologat, però sí que trobarem cartells orientadors.


Els dos guies d'avui: en Joan i en Josep Mª es posen al capdaveant de l'expedició per la pista que baixa cap a la riera.


Passem a prop de l'església de Sant Andreu de Castellcir, l'antiga església parroquial de la població, que data de finals del segle XI, però ha estat molt modificada.

Seguim l'ampla pista alternant zones boscoses amb zones de conreus. Passem a prop de Ca l'Antoja, i ja comencem a veure a la llunyania el perfil del Castell de Castellcir.


Aprofitant l'ombra del bosc fem una aturada per esmorzar.
Se'ns ha afegit la l'expedició una gossa molt simpàtica: la Syta. ens acompanyarà durant tot el recorregut.



És un bon moment per refer forces. Els guies ja ens han advertit que la bondat del camí que hem fet fins ara canviarà aviat.


Reprenem el camí i la silueta del castell es va fent més precisa i propera.


Passant a prop d'unes menjadores de vaques s'hi troben uns petits munts de pedres que ens indiquen que hem de deixar el camí principal per agafar el corriol que puja cap al castell.



El camí es fa estret, inicialment molt rocallós i va augmentant el desnivell. Comencem a pujar.



El camí s'endinsa al bosc i el desnivell va en augment. Cal prendre's la pujada amb tranquil·litat.


Sabem que som a prop, però la vegetació no ens deixa veure el castell.



El camí s'esgraona, i alçant el cap veiem els murs del castell al capdamunt de la paret rocallosa.



Realment el castell té un bon emplaçament defensiu. Els primers Caminaires fan guàrdia a l'entrada.


Ja som davant la porta principal, un arc perfectament adovellat ens dóna la benvinguda.


Abans d'entrar; una magnífica troballa fotogràfica que ens ajudarà a interpretar millor la visita:


Fotografia del castell de l'any 1906 realitzada per Juli Vintró i Casallachs 
catalogada per  l'arxiu "Memòria Digital de Catalunya".

La construcció principal formada per una torre central amb merlets i a cada costat una edificació.
Separada, al costat dret de la imatge,  la capella de Sant Martí de la Roca


Una altra fotografia del mateix autor. Destaca l'emplaçament de la capella, sobre el penya-segat.

Aquest camí serà el que farem de tornada.

El castell i les seves dependències va ser construït sobre una plataforma rocosa d'uns 200 m. de llargada

La torre principal és la que millor ha aguantat el pas del temps.
Els seus murs mostren els signes dels ancoratges del edificis annexos.


L'accés des de la porta principal devia comunicar amb el cos de guàrdia i a la part superior les estances senyorials.

Dos arcs  obren el pas a les edificacions laterals, actualment totalment enderrocades.


Primera edificació en direcció sud-oest d'uns 10 m. de llargada, es mantenen els murs i les finestres superiors.


Adossada a las paret exterior es localitza una cisterna, possiblement utilitzada  pels masovers que foren els últims habitants fins cap a 1950 quan va ser completament abandonat.


Al'exterior, s'observen restes d'edificacions. La plataforma rocosa es va estrenyent en direcció a ponent.

Hem pogut gaudir de magnífiques vistes, més enllà de Montserrat.


A l'altre costat de la torre, en direcció sud-est, les restes de les edificacions es troben més degradades.



Tan sols hi resta dempeus un tros de mur.
I uns 20 metres més enllà, la capella de Sant Martí de la Roca.



Aquesta capella consta en els primers documents del castell: fou construïda l'any 1229 gràcies a una donació testamentària de Guilleuma de Castellcir. (Viquipèdia).



El seu estat és molt precari.

Si voleu conèixer millor la història d'aquest castell, cliqueu a aquest enllaç.


Baixem de la plataforma superior, passant per sota la bauma que fa la roca. Tenim sobre els nostres caps tot el pes de les restes del castell...

Acabem la visita amb la foto de tota la colla 
sota el "Castell de la Popa".


Comencem els descens el direcció est, seguint el camí que ja es veu a la foto antiga. Farem la volta a la roca en sentit contrari de la pujada.


Se'ns ha fet migdia, i el sol escalfa de valent. Afortunadament, l'esforç de la baixada és bastant inferior.


Fins i tot podem admirar i olorar l'abundant farigola florida (tomillo), i la menys coneguda, però també molt present per aquesta zona: la sajolida (ajedrea) l'herba que tradicionalment es fa servir per aromatitzar les olives.


Fem una aturada de reagrupament abans d'arribar al poble. Fins i tot la Syta està cansada...


Sembla que ha arribat el moment d'acomiadar-se: el Pitu, la Vida i la Syta es diuen adéu, i fins una altra...


Arribem on tenim el cotxes a les 13.30 h. Han estat 4 hores d'excursió molt ben aprofitades.
Ha estat una gran descoberta!

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

dijous, 5 de maig de 2016

Centelles. Ruta de bruixes i molins

Data de sortida: 4 de maig 2016.
Sortida preparada per Àngel Ramiro i Manel Carbó.
Participants: 18 Caminares.

Desplaçament amb cotxe fins a Centelles. Sortida 44 de la C-17.

Sortida i arribada al polígon Puig Xoriguer on és fàcil trobar aparcament si es va una colla.

Recorregut circular  de 12,5 km aprox.

Grau de dificultat: 2/5 Fàcil, però millor evitar temporada de calor. Es camina sota el sol 3/4 del recorregut.


El Web de l'ajuntament facilita informació sobre rutes de natura.
Nosaltres hem unit dues propostes: La" ruta de les bruixes" i la "ruta dels molins".

En els llocs més estratègics es troben cartells informatius, però són escassos.



Els itineraris estan senyalitzats amb aquestes marques, però a vegades costen de veure, o estan desaparegudes...


Comencem el recorregut a la Plaça de Bellesguard.
Un cartell ens informa que en aquest turó, hi van estar emplaçades les forques on hi penjaven les condemnades per bruixeria.
El Manel ens fa una breu explicació sobre Centelles, població amb 7.400 habitants.

 I la curiositat històrica de que com van ser aliats amb Vilamajor quan entre 1687-89 van participar en la "Revolta de les Barretines" manifestant el descontetament dels pagesos als abusos que patien en l'allotjament i servei a l'exèrcit que participava en la guerra amb França.

Sortim de la població en direcció N, tenim al davant els Cingles de Bertí, on sobresurt el cim de Puigsagordi (972 m).
Travessem la C-1431 i anem en direcció al camping.


Trobem l'indicador de la casa de colònies Mas Banyeres, deixem l'asfalt i seguint el camí, passem per davant de la casa de colònies.


Uns 200 m més enllà trobem un cartell informatiu sobre intineraris i zones d'escalada.
A partir d'aquí en camí ja trancorre per la part baixa de la cinglera.


Uns 200 m més enllà, al capdamunt d'una suau pujada,  trobem el "Cercle de les Bruixes", un cercle de xiprers. És un dels punts principals de la geografia misteriosa de Catalunya on sovint es fan trobades esotèriques...
Des de 1998 es celebra la festa "Centelles Cau de Bruixes". La propera serà el 11 de febrer de 2017.


Seguim la tradició d'abraçar els arbres per rebre d'ells l'energia de la natura. En les cultures clàssiques el xiprer era el símbol de la fertilitat de la terra.

Tal com anem guanyant alçada, molt suaument, també es va obrint a les nostres mirades el magnífic paisatge.

Fem una aturada de reagrupament a la "Pedra Corcada"
Punt d'inici de la ruta de'escalada coneguda com les Baumes Corcades.


Continuem el camí, però aviat deixarem el bosc i seguirem un camí més estret que voreja camps de conreu.



Ens tornem a aturar en arribar a la masia de Can Puig Vell. És una masia habitada, i ens sorprèn molt agradablement que totes les terres de conreu estan en plena producció.



A partir de Can Puig Vell caminarem entre camps de cereals i marges de camí acolorits de roselles.

I arribem a la Font Calenta, on trobem un espai perfecte 
per aturar-nos i esmorzar tranquil·lament.


Avui també tenim celebració: l'aniversari de la Mercedes. 
Esta chica se merece... 76 OOLASS!!!


I també es mereix una gran OOOLA... 
la Mari Àngels, qui avui ens acompanya per primera vegada. Esperem que es trobi a gust entre nosaltres, gaudeixi de les nostres caminades compartint bones experiències i molta amistat.


Diexem la Font Calenta en direcció Nord i passem pels voltants de Mas Vinyoles.

Entre camps de conreu, el camí gira cap a Sud en direcció a la població.

Arribem als afores del poble, Creuem novament la C-1431 i fem un a part de recorregut pels carrers del poble, passant pels antics safarejos, un barri de cases aïllades i més als afores una zona industrial antiga i abandonada.



 A la nostra esquena el turó amb el Castell de Centelles, amb ganes de pujar a visitar-lo.  Ens desviem pel Carrer Mas Llavinai fem un nou tram asfaltat fins arribar a un transformador elèctric.

Entrem per un corriol gairebé amagat per les herbes... quin canvi.

La informació que tenim ens diu que estem anant cap al Salt del Purgatori.

I hi arribem. El salt hi és, però sense aigua. El torrent Llavina baixa amb un rajolí d'agua.


Continuem el corriol salvatge, de baixada cap a la Font Grossa.


La Font Grossa: Un bell i fresc paratge. Un bon lloc per descansar i refer forces.


I evidentment, per gaudir de l'abundat aigua que hi brolla.


Deixem el paratge de la font i seguim un estret camí entre els camps de conreu i el torrent Llavina.

No hem fet ni 1 km i ja som al Molí de la Llavina. Un molí que data del 1400 i que originalment fou fariner i també draper per elaborar paper.


Actualment també un establiment de turisme rural i s'hi elaboren formatges de cabra i de vaca.

Més informació:
www.molidelallavina

Aquí tornem a ser-hi tots!


Estem acabant el nostre recorregut pels paratges naturals de Centelles, i val la pena gaudir-ne.
Abans d'arribar a la població haurem de travessar el polígon industrial la Gavarra.

Accedim a la població pel Carrer del Castell  i en arribar al Carrer del Palau dels Comtes girem cap a una petita plaça on hi ha una aparcament.

La sorpresa que ens trobem és un passadís que transcorre per sota del palau.

Ens comunica gairebé directament amb la Plaça Major, on una banda ens dóna la benvinguda.

Els agraïm la bona música que fan sonar en la nostra imaginació.

Plaça Major, amb el palau dels Barons de Centelles  (segel XVI). 
i la Casa Carreras-Artau (Can Domingo) d'estil renaixentista.



L'església de Santa Coloma de Centelles es coneix documentalment des de l'any 898.
L'edifici actual fou construït entre 1704-1711, amb diverses restauracions.
Destaca el campanar de 37 m. d'alçada de basa quadrada i cos superior octogonal.

Sortim del nucli antic pel Portal Nou,  l'únic portal de l'antiga muralla que es conserva.

Hem acabat la nostra estada a Centelles, i ens en portem un grat record en tots els aspectes.

Deixem pendent la pujada al castell. Hi arribarem!