Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 7 d’abril del 2016

Vic. Visita Cultural

Data de la sortida: 6 d'abril 2016.
Sortida preparada per Manel Carbó i Josep Mª Nonay.
Participants: 23 Caminaires.
Desplaçament amb cotxe fins a La Garriga i tren fins a Vic.

S-A: Sortida i arribada a l'estació de tren de Vic.
V: Visites.
D: Dinar: Restaurant Racó d'en Pep.


Avui el punt de trobada és l'estació de La Garriga. Línia de Puigcerdà.
Malgrat la intensa pluja del dia anterior, sembla que tindrem un bon dia.

Trajecte de 25 minuts i ja som a Vic. Una estació remodelada i sense barreres arquitectòniques.

Són les 9.30 h. i el cel de Vic està ben cobert de boira alta.

Primer contacte amb la "Plaça Major" on s'hi instal·la el mercat els dimarts i els dissabtes.

Una petita passejada pels carrers del centre. La primera impressió, que anirem confirmant, és que Vic és una població molt ben cuidada.

Hem arribat a la Plaça dels Martirs on hi tenim concertada una visita a la casa Riera Ordeix, empresa que elabora la més autèntica "llonganissa de Vic" des de 1852. Sis generacions  de productors de llonganissa.

Ens rep la Laia Triadó, qui serà la nostra amfitriona durant tot el recorregut.
El primer contacte és olfactiu: aquella olor característica de bona llonganissa, impregna tot l'ambient.

Totalment aïllada de la resta d'instal·lacions, la sala de tractament de la carn:
Selecció i trinxament.
S'amaneix la carn picada i amassada amb sal marina, pebre mòlt i pebre en gra.
Passat un període de repòs, està llesta per embotir, també en tripa natural.

El tres pisos superiors són els assecadors: les llonganisses hi reposen entre 3 i 6 mesos, produïnt el florit característic.
Les cuiden tant, que fins i tot les raspatllen 3-4 vegades durant el procès d'assecat.
L'aire hi circula de manera natural. Un especialista és l'encarregat de controlar el grau d'humitat i la temperatura  ambientals i anar regulant-les amb el vell mètode d'obrir i tancar finestres, i també amb l'ajuda de la típica boira de Vic.

Final del procés: embolicat manual i embalatge.

L'empresa elabora només 4 productes:
Llonganissa de Vic
Llonganissa de pagès
Fuet
i l'última creació: Llonganissa trufada.

I acabem amb l'acte més esperat: la degustació dels productes.

Ens han agradat tant que tots hem sortit amb una bona mostra per nosaltres i per quedar bé amb amics i familiars.

A continuació comencem un recorregut de visites pel casc antic de la ciutat.

La primera parada és al Temple Romà (v1). Fou construï  el segle II, llavors anomenada Ausa.

Durant l'Edat Mitjana, per concesió del comte Guifré el Pilós, Vicus Aunonae, va quedat dividit  en dues jurisdiccions: els Senyors de Montcada i el Bisbe.
Els Senyors de Montcada constrïren el seu castell  integrant al seu interior el Temple Romà.
L'enderrocament de les restes del castell l'any 1882, permeté la reconstrucció actual.

Actalment el seu interior s'utilitza com a sala d'exposicions.

Just al costat s'hi troba la Casa Masferrer.
D'estil modernista (inicis del s.XX), destaca pels esgrafiats de la façana i les escultures de la barana del jardí, representant le 4 estacions i les finestres del 1r pis amb escultures dels germans Masferrer,

De camí cap a la Catedral de Vic ens aturem a la Plaça Abat Oliva (v2) on apreciem el campanrr romànic del primer temple que s'hi construí sota l'impuls del Bisbe Oliva (any 1018-1046), del qual només resta el campanar i la cripta.

El campanar, d'estil romànic llombard,  de planta quadrada té 46 m d'alçada dividits en 6 pisos, 4 dels quals amb grans finestres.

L'actual catedral (v3) fou construïda entre 1781-1803, en estil neoclàssic, obra de l'arquitecte vigatà Josep Morató.

Al seu interior sorprenen la grandiositat de les puntures murals de l'artista Josep Mª Sert. Hi terballà entre 1926 i 1930.

Les obres originals foren destruïdes durant la Guerra Civil, però el mateix JM Sert s'encarregà de l'actual decoració entre 1939 i 1945.
Al deambulatori  s'hi troba el retaule gòtic realitzat en alabastre, obra de Pere Oller (any 1428). És de gran valor històric i artístic tant per la seva composició com per la qualitat de les seves escultures policromades.

La figura central és Sant Pere, a qui va ser consagrada la catedral.
A la base s'hi representen el apòstols i als laterals escenes bíbliques i el martiri de Sant Pere.

Sota l'altar major s'hi troba l'antiga cripta d'origen romànic, amb les voltes totalment reconstruïdes.

El claustre gòtic es troba adossat a la catedral, amb la particulatitat que una de les seves parets té finestrals oberts a l'exterior.

Al centre del clautre s'hi troba la sepultura, coronada per una escultura, del clerge, escriptor, filòsof i teòleg català Jaume Balmes, nascut a Vic. (1810-1848).

A les escales de la catedral ens fem la foto de grup.

Continuem el nostre recorregut baixant pel Carrer de Santa Maria fins on es trobava  un dels 7 portals de la muralla: el Portal d'en Teixidor (v4) Està senyalitzat amb una fita vertical.
També apreciem la Casa Ricart, recentment restaurada. D'època modernista, queda molt amagada darrere la tanca del jardí.

I canviem d'època: anem al Convent de Sant Domènec (v5). Podem accedir al claustre de construcció barroca, amb uns preciosos arcs geminats.
Fou construït per Jacint Morató cap a l'any 1723.
El que fou convent de frares dominics , actualment és seu de l'Escola d'Art i Disseny de Vic.

Tot al voltant del claustre s'hi exposen obres d'art modern i també té una petita sala d'exposicions que es pot visitar.

Se'ns ha fet migdia i els núvols del matí han desaparegut. 
Seguint el camí que vorejava les muralles: la Rambla del Bisbat, anem a trobar-nos amb el riu Meder,

I ho fem des de dalt del Pont de Queralt (v6), l'accés més antic a Vic: donava l'entrada a la ciutat arribant pel  camí medieval de Barcelona, sobreposat a la primitiva via romana.

El Pont de Queralt és un magnífic exemple de pont romànic, construït al segle XI, té mil anys d'història,

Al marge del riu s'estèn el barri de les adoberies, on fins temps recents s'hi treballava la pell. En donen testimoni els estenedors ben assolellats actualment en desús.

Tornem a pujar a la Rambla dels Montcada on s'ha conservat un tram de la muralla que durant el segle XIV ordenà construir el rei Pere III. constava de 40 torres i 7 portals (v7).

Seguint la circumvalació de les muralles anem a parar a la Rambla del Passeig on ens esperen per donar-nos de dinar.

Al restaurant Racó d'en Pep ens reben amb la taula parada, i nosaltres amb ganes de seure i reposar forces.

La pubilla de la colla va ser la que més va disfrutar assaborint el menú, especialment les "pilotilles amb bolets". 
Tots els plats excel·lents i el servei molt eficient i amable.

Tornem a entrar al Casc Antic pel carrer de les Dues Soles i a la `petita plaça de Miquel Clariana ens trobem el simpàtic monument a "L'estudiant de Vic" obra de Joan Sugranyes (1978) en homenatge als estudians de tots el temps.

Ens hem aturat en arribar a la "Casa de la Ciutat" (v8). Té com a base un edificigòtic, amb els seus típics arcs apuntats, construït l'any 1388.
els pisos superiors, construïts l'any 1760, integrant alguns elements gòtics s'hi troben les sales nobles del Consistori.



Destaca el finestral gòtic, i a sota un relleu molt ben conservat de l'escut de la ciutat.

A la patrt del darrer de la torre de l'ajuntament s'hi troba la Plaça de Pes (v9),  on històricament es feia el control de les mercaderies que es nenien al Mercadal.

I arribem a la Plaça Major, el Mercadal (v10), amb un sol que enlluerna i escalfa.

Tot el seu perímetre emporxat,  ple de negocis encara tancats i molta terrassa ben concorreguda, però ni un sol banc on seure!
Anem a conèixer els seus edificis més destacats.
Comencem per Casa Comella, obra de l'arquitecte Gaietà Buïgas, autor també del monument a Colom de Barcelona. Fou acabada el 1896.
Té una estructura molt simètrica i molt ornamentada.
A la façana hi destaquen les representacions al·legòriques de les estacions any:
Al costat esquerre la Primavera i l'Estiu.
I a la dreta la Tardor i l'Hivern.

Casa Costa, obra de l'arquitecte Josep Illa, acabada el 1906.
És l'edifici més representatiu del l'estil modernista a Vic.
Amb una façana de pedra imitant un palau gòtic, va degradant l'ornamentació tal com guanya altura.

Els arcs de les balconades del pis superior estan coronats per grups escultòrics que representen els estament socials de Vic:
A l'esquerra la Pagesia i l'Esglèsia.


I a l'esquerra l'Aristocràcia i els Obrers industrials.

Capitells que sustenten els arcs ogivals de la porxada.

Al costat de llevant de la plaça s'hi troba la Casa Moixó.
És un edifici de costrucció antiga amb elements renaixentistes, però amb la façada adaptada a l'estil modernista, Destaca el coronament de les arcades superiors i de les balconades.

El "moixó" (sinònim d'ocell) és portat en safata...

I també corona l'arc de la balconada del segon pis.


Marxem de Vic a mitja tarda, fent el trajecte de tornada sense cap incident.


Fonts d'informació:
VICTURISME
FESTACATALUNYA
OSONATOUR

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada