Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

divendres, 22 d’abril del 2016

Montserrat: Pujada a Sant Jeroni-Camí de Sant Miquel-Santa Cova-Virolai

Data de la sortida: 20 d'abril 2016
Sortida preparada per Martín Colomer i Manel Carbó.
Participants: 43 Caminaires.
Desplaçament amb autocar.

Avui toca anar d'excursió amb autocar. La sortida a Montserrat és una de les més populars entre els Caminaires perquè es poden fer activitats molt variades i de l'agrat de tothom.
El viatge, com sempre, animat i amb ganes de passar un bon dia.

El matí és més aviat fresc i amb un vent una mica molest, però l'entorn únic. Som a Montserrat!

Primer de tot, agafar forces, ben protegits a l'interior de la cafeteria.

I d'altres, mantenint la tradició d'esmorzar a la terrassa exterior.

Els més llançats, amb gana de muntanya, amb el cremallera cap a Sant Joan, punt d'inici de la caminada.
Aquest és nostre itinerari previst: Des de Sant Joan a Sant Jeroni pel "camí nou" i tornada al monestir pel "camí vell".
Distància: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 4/5 Alt


El camí s'inicia sortint del cremallera en direcció Nord a l'indret conegut com el Pla de les Taràntules (980 m)

Al fons les agulles de la Tebaida.

Tot fent camí tenim a la vista el Monestir . Malgrat que està ennuvolat, el vent ens proporciona molt bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat.

Inicialmenmt el camí no té gaires dificultats, anem vorejant les agulles més conegudes: la Gorra Frígia, la Prenyada...

El paradís de l'escalada. De bon matí algunes agulles ja estan coronades per experts escaladors.

Nosaltres fem una petita aturada al Mirador de les Paparres. Encara veiem molt allunyat Sant Jeroni...

Aquí ens teniu: confraternitzant amb Caminaires d'altres continents... però ells s'hi queden aquí.
Passem per sobre del Cavall Bernat, encara tenim bones vistes del Monestir.
I el camí va guanyant denivell, alternant el seu pas entre zones boscoses i més rocalloses.


Fem un últim reagrupament a l'ermita de Sant Jeroni (1.140 m).
A partir de l'ermita el camí s'enfila de valent, i aviat ens trobem amb els coneguts graons...
Aquest és l'últim tram de la pujada, oi que impressiona?

 Superats els graons, hem fet el cim! Sant Jeroni 1.236 m

La baixada la fem pel camí vell, haurem de superar gairebé 500 m de descens.

Durant la baixada fem treballar molt els genolls, anem a un ritme més lent del que teníem previst.

El cel és ben ras  i el sol escalfa de valent.
Una bona part del camí té escales per facilitar l'itinerari, però l'inconvenient d'estrényer el pas  quan hi ha molta circulació d'excursionistes.

Arribem al Pas dels Francesos, des d'on ja veiem el Monestir,  on arribem quan són a tocar les 2 del migdia. 4 hores de bona marxa.

Una altra caminada per gaudir de Montserrat: El camí de Sant Miquel.

Un camí amb molts memorials on aturar-se.

Amb un mirador espectacular.

I arribar a la fita: l'ermita de Sant Miquel, restaurada després del greu incendi de 1994.

La plaça del Monestir lloc de pau i tranquil·litat... quantes persones que hi passen. Mig món hi està representat.

La Santa Cova, l'altre indret de tradicional peregrinació caminaire.

Aquest camí també té el nom de Camí del Sant Rosari perquè s'hi troben representats els  Sants Misteris.

Una parada de repòs.
Primer Misteri de Dolor: Oració de Jesús a l'hort de Getsemaní
Obra de Josep Campeny.
La Crucifixió del Senyor. Obra de Josep Puig i Cadafalch i Lluís Llimona.

Anem arribant!

Als peus de la Moreneta.

Ha arribat l'hora del Virolai. La basílica plena de gom a gom.

A les portes hi hem trobat molta espectació al voltant d'un grup que no coneixem.
Es tracta  d'un músic i compositor japonès: Akira Inoue amb els germans Yoshida, que toquen l'instrument tradicional "tsugaru shamisen" i la cantant ucraniana Nataliya Gudziy.

Han interpretat la seva versió d'homenatge a Pau Casals de l'obra El Cant dels Ocells.

Vols escoltar la gravació que ha fet la Isabel?

La màxima espectació amb la sortida de l'Escolania de Montserrat.

Interpretant el Virolai (per escoltar-lo, clica aquí)


Ha arribat l'hora d'anar a dinar. Deixem enrere el Monestir i ja baixant cap a Monistrol, acomiadem també del monestir de Sant Benet, l'abadia de les monges benedictines.

Al restaurant Bartomeu de Monistrol ens esperen amb la taula parada.

Ben dinats!
El millor moment per fer-nos la foto de tota la colla!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada