Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 28 d’abril de 2016

Montigalà-Sant Jeroni de la Murtra

Data de la sortida: 27 d'abril 2016
Sortida preparada per Ángel Ramiro i Manolo Montoya.
Participants: 23 Caminaires.


Desplaçament amb cotxe fins a la zona comercial de Montigalà  (sortida 20 de la B-20)

Sortida i arribada a l'avinguda de la Comunitat Europea.

Recorregut circular de
6 km aprox.

Grau de dificultat:
2/5 Fàcil.



L'itinerari fins a Sant Jeroni de la Murta està senyalitzat.

Hi ha molts corriols i dreceres que escurcen el recorregut sense cap dificultat perque sempre es manté el contacte visual.


La zona comercial de Montigalà té bons accesos i disposa d'espai d'aparcament. Serà el nostre punt de sortida i arribada.


En carrer Suïssa del polígon comercial condueix al pas per sota l'autopista.

El sender és ample i sense dificultats de desnivells.
La vegetació predominant és de brolla i arbustos, però també trobem pins i algun garrofer.
Com s'aprecia a la imatge, des de bon començament tenim Sant Jeroni de la Murtra a la vista.


El camí voreja les restes de l'antiga masia Ca l'Alemany, totalment enderrocada per l'abandonament i el vandalisme.
Fou una gran masia senyorial, d'orígens romans, on s'han excavat restes que es conserven al Museu de Badalona.


Fem un reagrupament i deixem el camí senyalitzat, girant cap a la dreta per dirigir-nos cap a la Creu de Montigalà.


Uns 15 min més  de tranquil·la caminada són suficient per arribar a la Creu de Montigalà.
Originàriament es construí el 1913, però durant la Guerra fui destruïda i novament erigida el 1940 pels propietaris de Sant Jeroni de la Murtra.

Una taula d'orientació molt ben emplaçada,  permet conèixer la toponímia del territori.

 Vistes des de dalt del turó mirant a llevant



Nosaltres aprofitem per fer l'aturada de l'esmorzar.



I també celebrem que avui és el dia de la Mare de Déu de Montserrat, i ens acompanya la Montse Roquet... Esta chica se merece una OOOlaaa.

 Foto de tota la colla, record de la caminada i visita d'avui. 



Reiniciem le caminada, com que hem deixat el camí principal, els senders són més dificultosos, però sens por de pèrdua, sempre tenim a la vista el monestir.



Des de la Creu de Montigalà fins al monestir tenim uns 30 min. de caminada que és fan fàcilment.



En reagrupem davant de la façana principal  mentre l'Ángel fa les gestions pertinents per poder fer la visita al monestir.



I admirem els camps de conreu que formen part de la propietat del monestir.

Vista aèrea del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Fundat pels monjos de l'Ordre de Sant Jeroni l'any 1416.
En record dels seus orígens a Palestina,
anomenaren l'indret Vall de Betlem.
(Foto Mapio.net)



Plànol del monestir, signat per "Frater Oriolus 2007", amb  l'escut de l'Orde de Sant Jeroni.
(http://www.oriol.cc/santjeroni)


El Daniel és el guia-voluntari que ens acompanyarà durant la visita.

Accedim a l'interior de l'edifici a través de la porta auxiliar que comunica amb el rentamans.

El rentamans o refectoret, on els monjos es rentaven les mans abans d'entrar a fer els àpats. era l'avantsala del Refector

Té annexa una sala-menjador per als hostes i l'escala que comunica amb el pis superior del claustre on eren les habitacions dels monjos.



L'estança està coberta per una magnífica volta gòtica estelada.


Sobre una tauleta, la imatge de la Sra. Francesca Güell, propietaria  des de 1971 i inspiradora de "Àmbit de repòs religiós i cultural" que oferiex a que vulgui recollir-s'hi 8 habitacions individuals.



Accedim al "Refector" que va ser la sala on feien els àpats els monjos. Ens va explicar el Daniel que menjaven 3 dies a la setmana i 4 dies feien dejuni,

Aquesta sala fou donació del rei Joan II, pare del futur rei Ferran el Catòlic.
Es construí entre 1472-1476.



És una construcció d'estil gòtic amb arcs ogivals que s'entrecreuen al centre de la volta on hi destaquen les "claus de volta": dues tenen esculpit l'escut de Catalunya i Aragó, i la central la imatge de Sant Jeroni.


En el mur del fons destaca una pintura al fresc que representa l'estada del rei Carles I any 1554.

En aquesta estança és on es creu que els Reis Catòlics reberen Cristòfol Colom a la seva tornada del primer viatge a Amèrica.


A través d'una gran arcada, el Refector comunica amb el Celler, originàriament totalment aïllats.


Continuem la visita al Claustre


El Clautre és de planta quadrada, però la galeria de llevant fou destruïda per l'incendi  de 1835.
Està compost per dos pisos. L'inferior fou construït durant el s, XV en estil gòtic tardà, i el superior ja en estil renaixentista.
Va ser beneït el 6 de setembre l'any 1457.

Les galeries mesuren 28 m. de llargada i és de gran bellesa la seva decoració escultòrica.

La galeria de ponent és la que conserva millor la policromia. Fou costejada en gran part pels Reis Catòlics.

Que hi són representats en dos capitells.


I també el seu escut esculpit a les claus de volta.

Com a curiositat:  és anterior a la conquesta del Regne de Granada, que està absent de l'escut.


En aquesta mateixa ala s'hi troba l'antiga cuina.
La coberta és suportada per 4 grans arcs semicirculars.
Es conserven restes de ceràmica verda i blanca que recobrien les parets i també  piques de pedra de grans dimensions.
Abandonem el claustre visitat la murtra, l'arbre que dóna nom al monestir.

És un arbre que creix a les dues ribes de la Mediterrània. A la Grècia antiga era l'arbre consagrat a la deessa Afrodita, protectora de l'amor.
(en castellano: mirto o arrayán)


Adosada a l'angle SE del claustre es va contruir una "torre de defensa".

A mitjans del s. XVI sovintejaven les incursions de pirates provinents de Tunis. Per protegir-se fou construïda entre 1592-97.
Anb el pas del temps es va transformar en estances del pare prior del monestir.

Continuem el recorregut visitant les restres de l'antiga capella.
Fou contruïda entre 1455-1535. Es tractava d'una construcció d'estil gòtic de 25 m, de llargada per 6,5 d'amplada, amb tres capelles a cada lateral.
Fou destruïda en l'incendi de 1835 víctima de l'enfrontament entre liberals i carlins en les anomenades "Bullangues de Barcelona".

Detall de l'arc d'entrada a la capella lateral: Àngels amb l'escut de la família Sebastida, constructora de la capella.
Acabem la visita agraïnt al Daniel l'estona que ens ha dedicat i com ens ha fet gaudir amb el seu entusiasme i interessantíms coneixements.

Web oficial:
http://www.lamurtra.cat/




Altres informacions:
http://www.oriol.cc/santjeroni/index.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra



divendres, 22 d’abril de 2016

Montserrat: Pujada a Sant Jeroni-Camí de Sant Miquel-Santa Cova-Virolai

Data de la sortida: 20 d'abril 2016
Sortida preparada per Martín Colomer i Manel Carbó.
Participants: 43 Caminaires.
Desplaçament amb autocar.


Avui toca anar d'excursió amb autocar. La sortida a Montserrat és una de les més populars entre els Caminaires perquè es poden fer activitats molt variades i de l'agrat de tothom.

El viatge, com sempre, animat i amb ganes de passar un bon dia.

El matí és més aviat fresc i amb un vent una mica molest, però l'entorn únic. Som a Montserrat!



Primer de tot, agafar forces, ben protegits a l'interior de la cafeteria.



I d'altres, mantenint la tradició d'esmorzar a la terrassa exterior.


Els més llançats, amb gana de muntanya, amb el cremallera cap a Sant Joan, punt d'inici de la caminada.
Aquest és nostre itinerari previst: Des de Sant Joan a Sant Jeroni pel "camí nou" i tornada al monestir pel "camí vell".
Distància: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 4/5 Alt



El camí s'inicia sortint del cremallera en direcció Nord a l'indret conegut com el Pla de les Taràntules (980 m)

Al fons les agulles de la Tebaida.


Tot fent camí tenim a la vista el Monestir . Malgrat que està ennuvolat, el vent ens proporciona molt bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat.


Inicialmenmt el camí no té gaires dificultats, anem vorejant les agulles més conegudes: la Gorra Frígia, la Prenyada...


El paradís de l'escalada. De bon matí algunes agulles ja estan coronades per experts escaladors.


Nosaltres fem una petita aturada al Mirador de les Paparres. Encara veiem molt allunyat Sant Jeroni...



Aquí ens teniu: confraternitzant amb Caminaires d'altres continents... però ells s'hi queden aquí.

Passem per sobre del Cavall Bernat, encara tenim bones vistes del Monestir.

I el camí va guanyant denivell, alternant el seu pas entre zones boscoses i més rocalloses.



Fem un últim reagrupament a l'ermita de Sant Jeroni (1.140 m).

A partir de l'ermita el camí s'enfila de valent, i aviat ens trobem amb els coneguts graons...

Aquest és l'últim tram de la pujada, oi que impressiona?

 Superats els graons, hem fet el cim! Sant Jeroni 1.236 m



La baixada la fem pel camí vell, haurem de superar gairebé 500 m de descens.


Durant la baixada fem treballar molt els genolls, anem a un ritme més lent del que teníem previst.

El cel és ben ras  i el sol escalfa de valent.

Una bona part del camí té escales per facilitar l'itinerari, però l'inconvenient d'estrényer el pas  quan hi ha molta circulació d'excursionistes.

Arribem al Pas dels Francesos, des d'on ja veiem el Monestir,  on arribem quan són a tocar les 2 del migdia. 4 hores de bona marxa.



Una altra caminada per gaudir de Montserrat: El camí de Sant Miquel.



Un camí amb molts memorials on aturar-se.



Amb un mirador espectacular.


I arribar a la fita: l'ermita de Sant Miquel, restaurada després del greu incendi de 1994.



La plaça del Monestir lloc de pau i tranquil·litat... quantes persones que hi passen. Mig món hi està representat.



La Santa Cova, l'altre indret de tradicional peregrinació caminaire.

Aquest camí també té el nom de Camí del Sant Rosari perquè s'hi troben representats els  Sants Misteris.



Una parada de repòs.
Primer Misteri de Dolor: Oració de Jesús a l'hort de Getsemaní
Obra de Josep Campeny.


La Crucifixió del Senyor. Obra de Josep Puig i Cadafalch i Lluís Llimona.

Anem arribant!

Als peus de la Moreneta.


I ha arribat l'hora del Virolai. La basílica plena de gom a gom.


A les portes hi hem trobat molta espectació al voltant d'un grup que no coneixem.
Es tracta  d'un músic i compositor japonès: Akira Inoue amb els germans Yoshida, que toquen l'instrument tradicional "tsugaru shamisen" i la cantant ucraniana Nataliya Gudziy.



Han interpretat la seva versió d'homenatge a Pau Casals de l'obra El Cant dels Ocells.

Vols escoltar la gravació que ha fet la Isabel?



La màxima espectació amb la sortida de l'Escolania de Montserrat.

Interpretant el Virolai (per escoltar-lo, clica aquí)



Ha arribat l'hora d'anar a dinar. Deixem enrere el Monestir i ja baixant cap a Monistrol, acomiadem també del monestir de Sant Benet, l'abadia de les monges benedictines.


Al restaurant Bartomeu de Monistrol ens esperen amb la taula parada.

Ben dinats!
El millor moment per fer-nos la foto de tota la colla!