Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 28 de gener de 2016

Sant Esteve del Coll-Ermita de St. Sebastià-La Torrassa

Dia de la sortida: 27 de gener 2016.
Sortida preparada per Pep Fonts.
Participants: 24 Caminaires.


Desplaçament amb cotxe fins a Sant Esteve del Coll. Urbanització Sant Josep (Llinars).

Itinerari linial.
Distància: 8 km aprox.

Desnivell 200 m.
Grau dificultat: 2/5 Fàcil


Punt de trobada: Aparcament situat al costat de l'església de Sant Esteve del Coll.

Comencem el dia amb boira i temperatura fresca: 3ºC.

Agafem la pista que passa per sobre de l'església, en direcció a Dosrius.

Pista ampla i ferm en molt bon estat.


15 minuts de caminada i arribem al dipòsit de material de construcció que hi ha arran de pista, Aquí trobem el desviament perfectament indicat.


Comencem a pujar cap a Can Dous.
Tal com anem pujant la presència del sol es fa més notable.

També apreciem els progressos de Can Dous, ara amb una explotació ramadera molt millorada.


Passat Can Dous el camí es fa més empinat, és el tram amb més desnivell, però a l'abast de tothom.



Ja som als voltants de Can Verdaguer, masia que es troba en estat ruinós per abandonament.



No agafem la drecera que puja més directament a la Torre del Moro i seguim per la pista principal, perquè més endavant agafarem el desviament cap a l'ermita de Sant Sebastià


Just a l'aparcament habilitat a la pista per accedir a la Torrassa.
hi ha el desviament cap a l'ermita de Sant Sebastià. No hi ha pèrdua seguint els indicadors verticals.

A uns 500 m de distància, fent l'últim tram per un estret camí arribem als peus de les restes de l'ermita, que han estat fa poc de temps degudament desbrossats.

Realment, poc queda d'aquella ermita que algú va descriure  a finals del s, XVIII: Té una planta de deu per cinc,, façana amb espadanya per a la campana, portal adovellat, dues finestres i gran riquesa de carreus contorners,  (Pere Comas).

Però val la pena arribar-s'hi i gaudir de les vistes de 360º. Fins i tot distingim a l'horitzó el perfil del castell de Burriac.

Aprofitem per fer-nos la foto de la colla, però sense tapar la "cresta" de la Torrassa.


Abandonem les restes de l'ermita de Sant Sebastià. Segons la tradició cristiana, aquest soldat màrtir  ha estat advocat conta la pesta, els llamps i les tempestes.  (Pere Comas)


Fem el camí de tornada cap a la Torrassa, on ens instal·lem  per fer l'aturada de l'esmorzar.


Una agradable estona de compartir els avituallaments, noves i velles experiències i més amb aquest cel blau i el sol que ens escalfa.


Sobre la història de la Torrassa, es suposa que és d'origen romà pels carreus que formen la base.


El 1906 fou adquirida, dins d'una àmplia extensió de bosc, per Francesc Teixidó, el qual s'hi feu construir un "pavelló de caça" amb dos pisos, cadascun amb un gran finestral.
(Pere Comas)

A partir de 1950 es va abandonar fins que va ser cedida a l'Ajuntament de Llinars qui s'encarregà de l'actual restauració.


A la terrassa superior tenim um un mirador excepcional. Tot i ser migdia, encara la lleu boirina de les valls ens esborra l'horitzó.

L'estructura de l'escala interior, amb la cúpula superior, ens permet aquesta original fotografia.


La visita a la Torrassa ha estat possible gràcies a l'amabilitat de la Teresa de Can Dous, qui també ofereix el serveis de bar i bons esmorzars els caps de setmana i festius.
Si voleu tenir més informació: 

Tota la colla de Caminaires al peus de la Torrassa.
(fotògrafa: Teresa de Can Dous)


El camí de baixada es fa més lleuger, amb 40-45 min. serem a Sant Esteve del Coll.

Allà ens hi espera el Sr. Andreu Collet, de Can Collet, qui s'encarrega de la custòdia de la clau i del manteniment de l'església. Ens acompanya en la visita.
Ens ha fet donació del llibre "L'Església de Sant Esteve del Coll, la Parròquia i la Muntanya de Baix" 
escrit per Pere Comas i Duran.


Sant Esteve del Coll ja apareix en una escriptura de propietats del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, l'any 1024.
L'església actual fou construïda al voltant de 1570. Fou restaurada l'any 1855, i per última vegada  el 1986.


La seva planta té forma de creu llatina amb dues capelles laterals i la coberta  d'arcs ogivals.



La imatge de la Mare de Déu del Roser és la més antiga que es conserva, tot i que no té una datació concreta.


Acabem la visita tot agraïnt al Sr. Andreu Collet la seva amabilitat i la abundosa i agradable informació que ens ha ofert.


I ja se'ns ha fet l'hora de tornar cap a casa a fer el dinar!
Ha estat una sortida molt ben aprofitada.