Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 24 de setembre de 2015

Collformic-Sant Cebrià de la Móra

Data de la sortida: 23 de setembre 2015
Sortida preparada per Joan Bernal.
Participants: 29 Caminaires.
Dia amb sol i núvols amb temperatura entre 13-24ºC.

Desplaçament amb cotxe fins a Collformic. Carretera BV-5301 Palautordera-El Brull.

Itinerari linial d'anada i tornada.
Distància del recorregut: 13 km aprox.
Grau de dificultat: 3 Mitjà.


L'aparcament de Collformic, un clàssic de l'excursionisme, i sovint visitat per nosaltres, malgrat els revolts!


Comencem el camí passant per sobre del restaurant de Collformic (1.145 m). A la part baixa són més abundants els núvols. Un matí d'inici de la tardor.

El primer tram de la caminada té un desnivell suau però continuat. Les pulsacions van augmentant el seu ritme.


Aturada de reagrupament al Pla de l'Ase Mort (1205 m). El Matagalls està amagat pels núvols.


En canvi, en direcció SW la visibilitat és excel·lent. Es pot distingir clarament el perfil de Montserrat a l'horitzó.

Continuem l'itinerari gaudint dels magnífics paisatges que ens ofereix l'altra banda de la vall del riu Congost. Espectaculars els Cingles de Bertí.

El camí està perfectament senyalitzat, travessant el Pla de la Calma, amb suaus desnivells ascendents i descendents.


La vegetació dominant a la Calma és el matollar de bruc, ginestes i falgueres.
Hem trobat un bon ramat d'ovelles i cabres pasturant. S'està afavorint la pastura com a mitjà natural de neteja del bosc.

Hem caminat aproximadament 1 h. i ha arribat el moment de deixar la pista principal al Collet de Terrús. Cap indicador ens orienta, però tenim bons coneixedors de l'indret.

El camí comença a baixar. En aquesta zona ens sorprèn que s'estigui fent una tala molt intensa dels matolls de bruc, fins i tot hem tronat un petit camió ben carregat.


Aviat arribem a distingir clarament l'església de Sant Cebrià. El color vermellós de les pedres amb que va ser construïda destaca del fons verd del bosc.



En arribar a La Caseta, antiga masia en estat d'abandonament, decidim fer l'aturada per esmorzar.


Malgrat els núvols alts, l'escalfor del sol es fa notar, la claredat del dia ens convida a gaudir del paisatge.



També és el moment de compartir especialitats gastronòmiques, experiències i nous projectes.

Foto del grup de Caminaires d'aquesta sortida.

Últim tram en direcció a l'església. Malgrat que hi ha pista, es pot fer drecera amb un desnivell força més intens.

Amb 20 minuts de caminada hem arribat. Sant Cebrià de la Móra (975 m)
 Destaca el color rogenc de la construcció amb pedra dels voltants. La coberta, restaurada està feta també amb lloses planes.

L'església està documentada des de l'any 1099, però la seva construcció va ser posterior. La nau central, la més antiga, és d'estil romànic, amb volta de canó i acaba en un absis semicircular. Data del s. XII.


Cap a 1580 es van afegir dues capelles laterals que confereixen a la planta la forma de creu.


La façana principal i el campanar són posteriors, van ser construïts el 1722 i el 1799.
Pertany a la parròquia de Tagamanent i l'aplec del sant es celebra el 2n o 3r diumenge de setembre.
(Viquipèdia)
Acabem la nostra estada a Sant Cebrià de la Mora 
fent-nos una foto amb les cingleres del Congost de fons.


dijous, 10 de setembre de 2015

Cardedeu (Mogent)-Ermita de Santa Maria de Malanyanes

Data de la sortida: 9 de setembre 2015
Sortida preparada per Josep Mª Nonay
Participants: 29 Caminaires i tres acompanyants: Sara, Marta i Pau.
Dia assolellat amb temperatura agradable: 18-28ºC.


Desplaçament en cotxe fins a Cardedeu, seguint en direcció a Dosrius, aparcament al costat del riu Mogent, passat el pont de l'AVE

Itinerari linial d'anada i tornada.

Distància: 9 km aprox.

Grau de dificultat: 1 Molt fàcil.


Iniciem l'itinerari seguint la pista, a trans asfaltada, que transcorre paral·lela a riu Mogent i les vies de l'AVE.

Matí amb temperatura fresca: 18ºC, però amb el cel serè.

La llera del riu Mogent, afluent del Besòs, amb vegetació de ribera molt abundant que amaga l'escàs curs d'aigua que hi passa.


Aviat arribem al polígon industrial de Can Font de la Parera, nom que recorda l'antiga masia que va desaparèixer quan es va crear el polígon.

En arribar a carretera de La Roca, agafem el desviament que puja cap al veïnat de l'església de Santa Agnès de Malanyanes.


Fem una aturada de reagrupament davant de l'església de Santa Agnès.


Seguim el camí pel costat del camp d'esports i l'antiga rectoria.


Arribem a la urbanització de la part alta de la població i la travessem en direcció Sud.

Ens reagrupem en una cruïlla de camins, afortunadament ja hem deixat l'asfalt.

Una roca de dimensions considerables serveix de suport per indicar els camins i les masies dels voltants.


El camí passa pel costat de Can Lladó, una masia senyorial molt ben restaurada, però que actualment o té explotació agrícola-ramadera.


El camí s'endinsa al bosc. Es fa agradable caminar a l'ombra de pins i alzines.
Ens fa feliços la reincorporació del Pedro i la Fina, dos valents caminaires!


També passem per la vora de camps de conreu ja preparats per a nous cultius, tot i que avui els adobs naturals que hi han abocat ens afecten negativament al sentit de l'olfacte...


Mig amagada entre les alzines, dalt d'un turonet, ja tenim a les envistes l'ermita de Santa Maria de Malanyanes.


Ens reagrupem al voltant de l'ermita.
Petita de dimensions, a la façana destaca l'espadanya amb la campana, una finestra d'ull de bou i la portalada amb arc semicircular.


Els bons oficis del Josep Mª amb els masovers de Ca l'Alzina, ens faciliten l'obertura de l'ermita.

Aquesta ermita és anterior a l'any 1080 quan apareix al testament del comte Ramon Sunifred.
Actual edificació, restaurada l'any 1974, pot datar dels segles XII-XIII, és d'estil romànic.

L'interior és molt auster, d'una sola nau, amb volta catalana de maó pla.



L'absis és també quadrat i està presidit per la imatges de Nostra Senyora de Malanyanes.

S'hi celebra un aplec el segon diumenge de maig.


La imatge de la Mare de Déu no té una datació precisa. Gaudeix d'una veneració especial com a protectora de les parteres i la seva festa es celebra el dia de la Candelera.

(informació obtinguda del blog Conèixer Catalunya).

Foto del grup de Caminaires davant la façana de 
l'ermita de Santa Maria de Malanyanes.


Iniciem el retorn seguint el mateix itinerari de l'anada. Se'ns han fet les 11 del matí i hi ha gana per aturar-nos a esmorzar.

Arribem fins a l'església de Santa Agnès, que ja vam visitar a l'abril de l'any passat.




I la colla esmorzant, buscant l'ombra dels murs de l'església i del l'arbrat de la placeta.


També ens fem una foto de record  amb aquesta meravella d'església, ll'astima que el campanar acabat amb merlets no hi càpiga!

Diem adéu a Santa Agnès de Malanyanes gaudint de la vista, amb dos edificacions singulars a l'horitzó: el Castell de la Roca i la Presó de la Roca.