Sortida preparada per Isabel Molina.
Participants: 24 Caminaires,
Grau de dificultat: 1 (baix).
Dia assolellat i calorós: 23-27ºC
Viatge d'anada i tornada en tren amb transbordament a Passeig de Gràcia. Durada del viatge i espera: 2 h i 30'.
La Isabel ens ha preparat un recorregut per la història de Tarragona molt ben documentat, semblava que anéssim amb una guia professional!
Des de l'estació de tren hem pujat cap a la part alta de la ciutat per les escales mecàniques del "Palau Firal".
Amb pocs minuts de recorregut ja som al rovell de l'ou de Tarragona: La Rambla Nova, el vial ciutadà més importat de la ciutat: des del Balcó del Mediterrari a la Plaça Imperial Tàrraco, 1 km de recorregut per passejar.
Al capdamunt de la Rambla Nova, el monument a Roger de Llúria, obra de l'artista de la ciutat Fèlix Ferrer, inaugurada l'any 1889.
Roger de Llúria (Calabria 1250-València 1305) fou nomenat almirall de la flota catalana pel rei Pere II el Gran, i adquirí fama per les seves victòries en la lluita pel domini del Mediterrani front a francesos, africans, grecs i turcs.
(Tarraco-Wiki)
Com mana la tradició hem anat a "tocar ferro" al balcó i ens hem entretingut una estona divisant l'horitzó, no massa clar per culpa de la calitja.
Abans de baixar cap a l'Amfiteatre (al fons) ens hem fet la foto de grup.
Anem a començar el recorregut per la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco (nom que li va donar Juli César l'any 45 aC) .
Per tal de poder comprendre millor el significat de les restes arqueològiques, la Isabel ens ha preparat aquesta superposició d'imatges.
L'Amfiteatre es va contruir fora de les muralles el segle II dC . Té forma elíptica i unes dimensions de 130 x 102 m. amb les graderies paral·leles al mar, part de les quals eren excavades a la roca.
Aquí fou on el bisbe Fructuós i els diaques Eulogi i Auguri patiren martiri per ordre de l'emperador Valerià i moriren cremats per desobeir l'ordre de no fer celebracions cristianes (any 259 dC).
En el seu honor es construí el s, VI i XII una església de la que resta la seva planta amb forma de creu.
Hi cabien 14.000 espectadors i s'hi feien espectacles com lluites entre gladiadors, contra feres i execucions públiques.
Pollice Verso (1872)
Jean-Léon Gérôme
Hem pujat cap a l'antiga N-340, actualment Rambla Vella, per trobar-nos amb l'entrada principal al Circ i una de les entrades a la muralla.
Ordenà la seva construcció l'emperador Domicià entre els anys 89-96 dC.
El Circ tenia forma rectangular amb les capçaleres arrodonides. Feia 325 m de longitud i 115 m d'ample. Hi cabien 20.000 persones.
L'espectacle més important eren les curses de carros de cavalls: quadrigues (tir de 4 cavalls) i bigues (tir de 2 cavalls).
Hem anat resseguint pels carrers perpendiculars a l'entrada, descobrint restes arqueològiques dels arcs i voltes que sostenien les graderies.
Es pot observar perfectament la seva estructura i adonar-se com molts edificis d'aquesta zona estan construïts sobre els fonaments del circ.
Hem arribat fins a la Plaça dels Sedassos on es pot observar també més restes del Circ.
I el que més crida l'atenció: el mural que ocupa tota la paret lateral d'un edifici.
Ens ha agradat tant que ens volgut fer una foto de record.
Hem continuat, entrant a la Plaça de la Font, on es troba situat l'Ajuntament de Tarragona.
Aquesta plaça era el centre del circ. En aquest moments estem caminant per sobre de la sorra per on corrien aquelles quàdrigues que en tantes pel·lícules de romans hem vist.
Som dins de l'Ajuntament. Sota els nostres peus estan els fonaments de la capçalera occidental del circ on estaven situades les "Carceres", quadres on es guardaven el "carros de competició" i els cavalls . Era el "box " de sortida de les curses,
La Isabel ens tenia guardada una sorpresa:
Canvi d'època. Ens traslladem al 1906. La Comissió de Monuments de Tarragona proposà la construcció d'un mausoleu monumental on honorar les restes del rei en Jaume I, procedents de Poblet, que es trobaven dipositades en una urna de fusta a la capella del Corpus de la catedral.
S'encarregà l'obra al prestigiós arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb qui col·laborà l'escultor Narcís Gosch, acabant-se el 1926.
Les restes de Jaume I retornaren a Poblet l'any 1952 als sepulcres reials restaurats per Frederic Marès.
Finalment, l'any 1992, l'Ajuntament de Tarragona va restaurar i ubicar el mausoleu en un dels patis interiors de l'Ajuntament.
Retornem a la Tàrraco romana i resseguim la muralla pel carrer interior que aïllava i protegia el Fòrum provincial.
El Fòrum provincial era la seu de les institucions de govern de la província romana Tarraconensis on només hi accedien el funcionaris, polítics i militars de l'Imperi Romà.
Sortim a l'exterior de la muralla pel Portal del Roser, on podem observar l'estructura constructiva: els fonaments i la base amb megàlits de grans dimensions. Sobre el megàlit carreus rectangulars de pedra tallada. L'interior s'emplenava de pedres, terra i la part superior de maons d'argila.
A l'interior de Portal del Roser es troba la Plaça del Pallol on s'ubica l'antiga Audiència (jutjats) i actualment s'hi exposa una maqueta a escala de la Tàrraco romana.
La Isabel ens ha explicat l'estructura de gradació de plataformes aïllades les unes de les altres, baixant fins al mar:
A la plataforma més alta es trobava situat el recinte sagrat amb el temple d'August.
Al segon nivell el Fòrum provincial amb les institucions de govern.
Tant al Fòrum com al temple només s'hi podia accedir en les celebracions importants.
Al tercer nivell el Circ, amb la graderia nord d'accés exclusiu per al Fòrum i la graderia sud d'accés per als ciutadans.
La quarta plataforma, fins al port, era l'àrea residencial. Tàrraco va arribar a tenir al voltant de 40.000 habitants.
Aquesta ciutat tenia subministrament d'aigua a través de 3 aqüeductes, un xarxa de clavegueres que baixaven el direcció al mar, el seu propi Fòrum que també era plaça de mercat, un important teatre...
Reprenem l'itinerari en direcció cap a la Catedral, al Carrer Escrivanies Velles passem per davant de la Casa del Degà de la Seu, restaurada a començaments del segle XX, amb interessants esgrafiats.
Però sorprèn la presència un sarcòfag i un llindar amb inscripcions jueves.
Hem fet el cim: som al Pla de la catedral.
La catedral fou construïda sobre les restes de l'emplaçament del Temple d'August.
Se sap que també es van utilitzar materials originaris del temple romà, per exemple, la columna que divideix la porta central, amb una escultura de la Mare de Déu.
La seva construcció s'inicià vers l'any 1170 en estil romànic: les dues portes laterals, són d'arc semicircular, però aviat s'adaptà al nou estil gòtic, amb arcs ogivals i columnes amb nerviacions. La façana quedà inacabada sense els pinacles superiors.
Es consagrà l'any 1331.
La seva planta forma una creu de 95 m el braç major i 53 m el braç menor.
La nau central té 17 m d'amplada i 26 m d'alçària, i les naus laterals la meitat: 8,5 m d'amplada i 13 m d'alçada.
La seva restauració interior fa lluir la pedra blanca amb que fou construïda i li dóna molta lluminositat gràcies als finestrals i rosasses.
La restauració ha posat al descobert pintures murals de gran valors que eren absolutament desconegudes.
De la restauració també destaca el gran orgue (1561-67) que consta de 2712 tubs i 53 registres, fou reinaugurat el 16 de juny del 2013.
El presbiteri està presidit per un gran retaule gòtic tardà.
És obra de l'escultor Pere Joan i fou construït entre 1429 i 1436 en alabastre blanc policromat.
El presideix al centre la Mare de Déu amb el seu Fill en braços,
Al laterals Sant Pau i Santa Tecla.
A la base del retaule es representa el martiri de Santa Tecla, patrona de la ciutat de Tarragona.
De les capelles laterals destaca la de la Mare de Déu de Montserrat, amb vitralls policromats.
La imatge de la Mare de Déu es troba envoltada per un bell retaule del segle XV, procedent del monestir de Santes Creus.
Des de la catedral accedim al claustre a través d'una portalada romànica construïda amb marbre blanc.
La construcció del claustre és anterior al de la catedral, s'inicià al voltant de l'any 1150.
S'observa clarament el procés de transició del romànic al gòtic: , arcs semicirculars, que agrupats de tres en tres queden inscrits en un arc ogival sobre els que descansa la volta del claustre també amb les nerviacions ogivals típiques de l'estil gòtic.
D'entre els capitells de les columnes destaca els relleus de "L'enterrament del gat per les rates".
Narra la història d'un gat que es va fer el mort per aconseguir que les rates sortissin dels seus caus per poder caçar-les totes.
El pati interior es troba bellament enjardinat i produeix una gran sensació d'aïllament, pau i serenitat.
Acabem la visita accedint a la "Sala del tresor", antiga sagristia.
Hi destaquen valuosos objectes religiosos i també el sostre de fusta policromada.
Abandonem el Pla de la Seu pel carrer Merceria, amb una banda totalment porxada, porxos que durant l'Edat Mitjana acollien el mercat dels pagesos.
De camí cap al Pretori encara trobem algunes restes de a la plaça del Fòrum.
Som en l'última etapa del nostre itinerari: El Pretori.
Originàriament era una gran torre amb escales que comunicaven el Circ amb el Fòrum provincial.
Actualment té diversos passadissos d'accés a la part inferior i superior i forma part del Museu Nacional d'Arqueologia.
S'hi exhibeix una reproducció de la Lloba Capitolina que representa la fundació de Roma.
Fou donació de Mussolini a la ciutat quan l'any 1939, el seu gendre, el Comte Ciano va visitat la ciutat de Tarragona i donà una reproducció d'August.
Podeu veure un reportatge de la visita clicant aquí.
La silueta del Pretori ens recorda que també fou el "Castell del Rei" en temps de Pere III el Cerimoniós, qui manà construir una gran sala gòtica a la part superior. Posteriorment, fins el 1952 fou utilitzada com a presó.
Tornem a passar pel Balcó del Mediterrani i ens acomiadem de Roger de Llúria tot anat cap a dinar.
El restaurant El Tiberi ens està esperant amb les taules parades.
Avui ens toca servir-nos al nostre gust. Dinem de bufet.
Un bufet de cuina tradicional catalana i altres especialitats, com el Rabo de Toro, ben apreciades pels Caminaires.
Havent dinat ens acomiadem de Tarragona.
Tornem al tren cap a casa.
Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.
