Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 2 d’abril del 2015

Santa Fe de Montseny-Empedrat de Morou-Pantà.

Data de la sortida: 1 d'abril 2015
Sortida preparada per Joan Bernal i Manel Carbó
Participants: 18 Caminaires.
Itinerari circular amb sortida i arribada a l'aparcament del centre d'informació Can Casades (Santa Fe de Montseny).
Itinerari proposat pel Parc Natural del Montseny. Clica per obrir.

S-A: Sortida i arribada.
E: Esmorzar
Av: Avioneta

Distància: 9,5 km aprox.
Desnivell: 200 m aprox.
Grau de dificultat: 2 (mitjà.)


La ruta està marcada en tot el recorregut.
Deixarem la ruta per arribar a l'avioneta estavellada seguint el PR-C204 (ratlles blanca i groga) en direcció a Riells.


Hem sortit de Les Faldes amb temps ennuvolat i arribem a Santa Fe amb boira baixa i un lleu plugim que ens obliga a protegir-nos amb els impermeables.
Afortunadament la temperatura és suau: 10ºC.

Comencem l'itinerari des de Can Casades, seguint el tram del camí adaptat que va fins a la font del Frare.
En passar el pont sobre la riera deixem el camí pavimentat i ens dirigim cap a Can Lleonart (Escola de Natura).


Passat Can Lleonart  ens endinsem a la fageda, però aviat ens trobarem amb un altre arbre típic del Montseny: el castanyer.
El bosc de fulla caduca encara no ha començat treure la fulla nova.


El camí fa pujada, però molt suau, la boira ens continua acompanyant.
Parada de reagrupament al Pla de Mulladius.


Passat Mulladius, el camí es fa més estret i pedregós, són pedres granítiques molt erosionades d'èpoques glacials.

Nou reagrupament. Deixem la variant que puja al Turó de Morou  i seguim en direcció a l'Empedrat de Morou.
Uns 15 minuts de camí pel vessant del turó, ens hi portarà.

L'Empedrat de Morou és una plataforma rocosa de granit desgastada per la força erosionadora d'un glaciar.
Desafortunadament, la boira no ens permet gaudir de les vistes.

Al mal temps, bona cara! Aquí som tota la colla.

Busquem una clariana arrecerada per fer l'aturada de l'esmorzar.


Disposem de bons seients!

L'agradable estona de compartir el cafè ben acompanyat:
Amb els bunyols de la Fina, el pastís de la Carmen... Tot deliciós!

I també és el moment de donar la benvinguda a la Lídia Busquets, originària de Vallgorguina que avui ens acompanya. Esperem que hagi gaudit de l'excursió i de la companyia.



Amb les forces recuperades comencem el descens en direcció al pantà de Santa Fe.
Amb molta cura! les lloses que omplen el camí poden ser perilloses.

Ens aturem a admirar un "esquei": bloc rocós de granit molt fracturat pel contrast tèrmic.

El camí de baixada va millorant, fins i tot sembla que la boira s'escampa i ens deixa veure clapes de cel.

Trobem la cruïlla del camí de Riells: PR-C204 i decidim aventurar-nos a la recerca de l'avioneta estavellada. Sabem que hem d'arribar a la masia de Can Fot de Corts.
La preocupació és que fa força baixada que de tornada haurem de pujar.

Caminem aproximadament 1,5 km i efectivament, un 200 m més avall de la masia, a l'esquerra del camí podem veure perfectament l'avioneta estavellada al mig del bosc.

L'aeronau Mooney M20K-230, amb matrícula  del Regne Unit G-GTPL, tripulada per un home de 71 anys, tenia previst volar el dia 27 de maig del 2000 des de Múrcia fins a Perpinyà, de camí cap a les Illes Britàniques.
Amb el pla de vol autoritzat havia sortit de l'aeròdrom de San Javier (Múrcia) a les 8:32 h. amb bones condicions meteorològiques.
A les 10:25 h. va comunicar a la torre de control de Sabadell que sortia del seu espai aeri i que baixava de 3.500 peus per mantenir contacte visual amb el terreny. (se suposa que va entrar en una zona de boira).

A  les 10:37 h. és detectada pel radar de Girona volant a 3.000 peus en trajectòria ascendent i es perd el contacte.

L'endemà va ser localitzada l'avioneta accidentada i el seu pilot mort en el impacte a una altitud de 3.117 peus (950 m).

Si vols conèixer tots els detalls, clica aquí: Informe técnico A14-2000

La troballa ens ha causat un gran impacte. Realment és sorprenent i ens va deixar bocabadats. Sempre quedarà en el nostre record el dia que vam trobar "l'avioneta estavellada".
IMPORTANT: Any 2017 L'avioneta ha estat retirada.
Refem el camí de pujada i reprenem el camí en direcció al pantà.
Passat migdia comencem a veure els primers rajos de sol.

A sobre del mur de contenció del pantà ens fem una foto de grup.

Seguim el camí pel marge dret del pantà en direcció a Santa Fe.

Tota la vessant de la muntanya està solcada per rierols d'aigua que van en direcció al pantà.

En alguns llocs l'aigua embassada, en contrast amb el rajos del sol i  l'arbreda,  permet captar belles imatges.


Des de la cua del pantà, on es troba la "Fabriqueta", antiga central elèctrica, ara convertida en "casa rural", podem apreciar l'embassament ple a vessar.

El camí transcorre pel costat de l'antic embassament, actualment cobert pels sediments i la vegetació.

La vall s'eixampla, ja som arribant al punt de partida.

Novament creuem el pont sobre la riera, en direcció contrària.

I ens retrobem amb els nostres vehicles per fer el camí de tornada cap a casa.



1 comentari:

  1. L'AVIONETA JA NO HI ÉS, FA VINT DIES QUE L'HAN TRETA.
    ASSUMPTA.
    15 DE MARÇ DE 2017

    ResponElimina