Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 12 de març de 2015

Vallfornès-Ermita de Sant Salvador

Data de la sortida: 11 de març 2015.
Sortida preparada per Daniel Soler.
Participants: 19 Caminaires.
Itinerari: Ruta circular pujant pel camí de Can Cuch i baixant perl camí de Can Quintana-Can Puig-Can Balder.

Distància recorreguda: 9,5 km aprox.
Desnivell: 300 m. aprox.
Grau de dificultat: 2 (mitjà).



Durant tot l'itinerari, a les cruïlles, anirem trobant indicadors que faciliten evitar pèrdues, tot i que durant el recorregut es tenen referents visuals que orienten perfectament.


A les 8.30 h, i disposats a gaudir d'una exigent caminada, arribem a l'aparcament de Vallfornès.


El recorregut comença amb primera rampa que va des de l'aparcament fins a l'embassament.

Aturada de reagrupament a la barrera de l'embassament. Prenem el trencall de Can Cuch.


Fins arribar a Can Cuch ( 2,5 km) el camí no deixa de ser ascendent, per tant cal prendre-s'ho amb calma. El grup s'anira estirant.



Val la penar fer petites parades de recuperació i aprofitar per admirar el paisatge que ens ofereix el camí.



I també les mostres evidents de que la primavera està arribant.
Hem trobat vàries agrupacions de magnífiques  viola bubanii   (també conegudes com "pensaments del Montseny").
És una de les flors més característiques de la flora del Montseny.



A la llunyania ja comencem a distingir el singular perfil de l'ermita que sobresurt del bosc.


Nova aturada de reagrupament abans d'agafar el desviament de can Cuch cap a can Quintana.


El camí ens porta a la fondolada on es troba la font de can Cuch.

L'últim tram abas d'arribar a la nostra fita  és planer; arribarem amb les pulsacions tranquil·les.

La masia de can Cuch, ara convertida en un establiment hoteler, vista des del camí que ens condueix cap a l'ermita.


L'arribada a l'ermita es fa travessant una barrera que controla el pas de vehicles.

L'ermita ens acull per descansar i fer la parada de l'esmorzar.

Bon moment per comentar la ruta i compartir especialitats gastronòmiques...


Les bones relacions del Josep Mª Nonay ens han permès el préstec de la clau per part del Sr, Rector de Cardedeu. i poder visitar l'interior de l'ermita.


El Daniel ens ha explicat una mica la seva història:

L'ermita fou construïda per encàrrec de propietari de can Quintana entre 1931-1934 sota la direcció de l'arquitecte  Josep Mª Pericas, en l'estil modernista d'aquella època.

Malgrat que durant la Guerra Civil va ser incendiada, es va poder restaurar i es troba en molt bon estat.

Els finestrals que tenen totes les parets donen molta lluminositat i a sobre de la porta d'entrada s'hi troba el cor, des d'on s'ha fet aquesta fotografia.




La seva planta té forma de creu i està coberta per una volta amb arcs apuntats sobre els que descansen les bigues de fusta.

El primer diumenge d'agost es celebra l'aplec.


El Lluís Rué també ha aprofitat que l'audiència estava ben asseguda per notificar-nos i recordar-nos propers esdevaniments:
1 d'abril: Santa Fe del Montseny.
12 d'abril: Cursa del "Corte Inglés" a Barcelona.

Hem acabat la nostra estada a Sant Salvador fent-nos la foto de grup.


Comencem el camí re baixada passant per can Quintana, la principal casa de pagès, actualment també fa serveis de retauració.


El camí es troba el perfecte estat i es fa molt agradable de fer.



Tal com anem baixant i ens allunyem de Sant Salvador, millor podem apreciar la bellesa del paisatge.

 Petita aturada al pas per can Puig, ara transformada en un allotjament de turisme rural.



Una mica més avall, can Balder, sembla que actualment sense cap activitat.


I últim tram de baixada forta. Anem bé de respiració, però les cames van notant l'esforç de tanta baixada.



El camí de baixada desemboca a la pista principal que voreja la riera. Ja estem caminant el direcció a l'aparcament.


Ja som al punt de sortida i arribada. 
són les 13 h., amb 23ºC i preparats per tornar a casa a dinar.




Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.



dijous, 5 de març de 2015

Mollet-Espai Natural de Gallecs

Data de la sortida: 4 de març 2015.
Sortida preparada per Ángel Ramiro.
Participants: 36 Caminaires
Desplaçament a Mollet amb tren -R2-


Itinerari: Mollet-Parc de Can Borrell-Accés a Gallecs-Camí principal: Torrent Caganell-Església de Gallecs-Bosc de Can Veire-Torre d'en Malla-Can Jornet Xic-Camí dels Bandollers- els Pinetons-entrada a Mollet per La Farinera.

Distància recorreguda: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 1 (baix)


L'itinerari es troba perfectament senyalitzat en totes les cruïlles.

Podeu consultar més propostes d'itineraris clicant aquí.

Punt de trobada: l'estació de Cardedeu. Una bona colla de 36 Caminaires ens hem trobat per gaudir novament de l'Espai Natural de Gallecs, amb l'alicient de fer una ruta ampliada, i acabar fent un dinar al restaurant Oh Paladar!


Per accedir a Gallecs, hem de travessar tota la població de Mollet de Sud a Nord: Rambla Nova, Av. de Caldes de Montbui, Parc de Can Borrell.


Entrem a l'espai protegit travessant l'autopista per sota i accedim al sender principal per la Bassa de Can Benito. Seguim el camí paral·lel al torrent Caganell.

Parada de reagrupament abans d'arribar a l'aiguamoll de can Salvi.

Ara a l'hivern l' aiguamoll de can Salvi està molt baix d'aigua i no s'observa la presència  d'aus ni d'altres animals.


Deixay enrrere can Salvi, el camí es troba flanquejat per uns imponents plàtans, ara completament despullats de les seves fulles.


Amb una hora de caminada suau ja tenim a les envistes l'església de Santa Maria de Gallecs.

L'església de Santa Maria de Gallecs fou consagrada l'any 1007. L'actual construcció data dels s. XII-XIII, i és un exemple molt representatiu del romànic vallesà.  Fou restaurada entre 1965-1968.

Si voleu conèixer millor aquesta església, cliqueu aquí.


La plaça de l'església ens ha acollit per fer l'aturada de l'esmorzar.



Moment també de compartir i fer la xerradeta amb tranquilitat.



Un motiu de molta alegria avui ha estat la companyia de la Zulema que està fent una recuperació formidable, això sí que és una "CAMINAIRE" com la copa d'un pi!!!

L'agermanament caminaire té un poder meravellòs:
Aquí els teniu, amb un objectiu comú..., les rivalitats per quan es jugui la final!

(Bé... quan es redacta el blog, ja sabem que això no serà possible. Als pericos els desitgem sort per a la propera.)

Tota la colla caminaire d'avui!

Hem continuat el recorregut el direcció nord, un sector que encara no hem fet en anys anteriors. L'objectiu és arribar fins a la Torre d'en Malla.

Passem vorejant el bosc de can Veire, en direcció al camí carener de Sant Valerià.

Comencen a carure algunes gotes de pluja. S'estan complint els pronòstics meteorològics.

Dos magnífics cavalls ens observen atentament, som en els seus dominis.

En canvi el gat, des de dalt la teulada del corral ni s'immuta!

Posem davant l'entrada de la Torre d'en Malla, flaquejada per dues torres de defensa.
La seva història es remonta a l'any 904 quan es té coneixement de la seva adjudicació al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Actualment és una explotació agrícola, molt actualitzada. 


Reprenem el camí en direcció a ponent, la fina pluja es va fent més persistent, malgrat tot, el paisatge que ens envolta val la pena l'esforç.


Fen una petita parada a can Jornet Xic, centre d'informació del "Consorci de Gallecs".

Anem baixant cap a la riera de Gallecs, és la zona d'horticultura.


Una extensa zona està ocupada per petites parceles de producció per a autoconsum.


Arribem a l'extrem oest del parc on es troba el "Camí dels Bandolers" l'anirem seguint en direcció cap a Mollet.
Un ametller florit ens recorda que la primavera va acostant-se.



Entre els sembrats ens sorprèn la presència de diversos grup de perdius que fugen de la nostra presència. Aquí no han de patir pels caçadors!

Ens anem apropant a la ciutat de Mollet. Travessem l'autopista per un pont.

Últim sector de la zona protegida: Els Pinetons-Bosc de Santa Perpètua.

Accedim a la ciutat de Mollet per polígon de la "Farinera". 
Contrast arquitectònic entre les grans sitges industrials i la residència modernista dels antics propietaris.


Ja dins de la població, travessem el Parc de Can Mulà.



Al restaurant Oh Paladar, ens tenen preparades le taules on ens retrobem tota l'expedició.


Una bona manera d'acabar la sortida d'avui, al voltant d'una bona taula, amb bons amics i a l'aixopluc de la tempesta que està caient a l'exterior.