Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 19 de febrer del 2015

Cabrera de Mar-Castell de Burriac


Data de la sortida: 18 de febrer 2015.
Sortida preparada per Manel Carbó.
Participants: 26 Caminaires.
Itinerari: Proposat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Ruta circular: El castell de Burriac des de Cabrera de Mar.
Distància recorreguda: 6 km aprox.
Desnivell: 350 m. aprox.
Grau de dificultat: 2 (Mitjà)

Aquesta vegada ens proposem pujar al castell de Burriac desde la població de Cabrera de Mar, en l'anterior ocasió (27/11/2013) ho havíem fet des d'Argentona.

Hem escollit la proposta que ens fa el Parc Natural de la Serralada Litoral, adaptant-lo a les nostres possibilitats.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a la població de Cabrera de Mar (25 km des de Les Faldes).
A l'aparcament del pavelló poliesportiu que hi ha a l'entrada de la població ens dóna la benvinguda un dia amb unes condicions meteorològiques molt favorables i ja tenim a la vista el nostre objectiu d'avui: el castell de Burriac.

Seguint les indicacions de la ruta, travessem el poble en direcció nord, pugem pel carrer de les monges on es troba una escola.

Enllacem amb el camí d'Agell, ja a la part alt del poble. Continuem per zona urbanitzada fins arribar al cementiri des d'on comença el camí.

Aquí comença l'itinerari senyalitzat, però la major part del camí que puja cap al castell per aquest costat, fins trobar-nos amb el camí d'Argentona, no tornarem a trobar-nos cap indicador.
Trobarem algunes marques amb una rodona de pintura fetes als troncs dels arbres o sobre roques.


El camí s'enfila de valent tan aviat com deixem el camí d'Agell (antic veïnat).
En els encreuament no senyalitzats, sempre hem de prendre el que puja.
Anem guanyant alçada, el camí fa pujada de debó i hem d'adaptar el nostre ritme al batec del cor... les pulsacions pugen ràpidament.

Però les vistes cada cop més espectaculars.

Hem superat el turó d'en Punsola i fem una parada de reagrupament al costa d'un dipòsit de grans dimensions.
Ja veiem el castell més a prop.


La Fulgen, la més valenta de la colla,  ha arribat ben acompanyada: porta la sardina ben preparada per ser enterrada en lloc nobiliari.
Que no es perdin les tradicions: Avui és el "Dimecres de Cendra", comença la Quaresma...

En aquest tram el camí és més suau, lleugerement ascendent fins trobar-se amb el camí que puja des d'Argentona.

Ja som a l´últim tram: hem agafat la desviació que puja cap al castell.

Camí molt costerut i aixaragallat; afortunadament és curt de distància, però cal fer l'esforç final!

Per accedir al castell cal pujar unes escales excavades a la roca i protegides amb una barana.

Les vistes són espectaculars!
Vistes cap al Nord: a l'horitzó tota la Serralada del Montseny

Cap al Sud la Serralada i la Plana Litoral, tancada per Montjuïc
Prenem possessió de l'antic pati d'armes que hi havia entre la primera muralla i la torre de l'homenatge. Lloc idoni per l'esmorzar.

Per tot el castell es troben diversos plafons que donen informació de la història d'aquest castell.

Si voleu conèixer la seva història cliqueu aquí.


Mentre anem esmorzant, la sardina, ben preparada per a l'ocasió, ens recorda la obligació de complir amb el ritus de fer "enterrament de la sardina".

La Fulgen exerceix de mestra de cerimònia i acompanyada pel seguici de caminaires que ploren de pena perquè les festes de Carnaval s'han acabat, procedeix a excavar la tomba de la sardina.

La pobra sardina, amb ulls de pena, s'acomiada entristida per deixar-nos a les portes de la Quaresma, ja que durant 40 llargs dies haurem de complir amb els preceptes del dejuni i l'abstinència.

Amb grans mostres de dolor, acomiadem la nostra amiga sardina, que ha fet tota la pujada amb nosaltres, i esperem poder visitar-la en un futur no gaire llunyà.

Acabem la nostra estada al castell fent-nos la foto de grup.

Iniciem el retorn baixant curosament per les empinades escales.

Retrobem el camí principal, passant pel costat del monòlit que commemora el V centenari de la creació de la "Baronia del Maresme", i seguim el camí en sentit oposat d'on hem vingut.

El camí de baixada té menys dificultats que el que hem fer per pujar. Com que se'ns ha fet una mica tard, decidim no desviar-nos per anar fins al Turó de l'Infern. 

Ja a la part baixa, el cami voreja el torrent de la Font Picant. Les mimoses florides ens anuncien que la primavera ja és a prop.

A l'entrada de Cabrera ens aturem a una font a toca del camí. Uns amics excursionistes ens informen de la qualitat de les aigües.

Accedim a la població fent una petita aturada davant de l'església parroquial de sant Feliu, edifici del 1549 però que conserva un campanar més antic amb merlet de defensa.

A les 13 h. hem arribat a l'aparcament per fer el retorn cap a casa.

La propera setmana tenim celebració: Farem la calçotada dels Caminaires!

dijous, 12 de febrer del 2015

Sant Sadurní d'Anoia. Visita cultural

Data de la sortida: 11 de febrer 2015.
Sortida preparada per Josep Mª Nonay-Daniel Soler.
Participants: 33 Caminaires.
Desplaçament amb tren.
Activitats: Visita a les Caves Freixenet, visita a la fàbrica de xocolata Simón Coll-Amatller. Dinar a la Fonda Neus.

Sant Sadurní d'Anoia, a la comarca de l'Alt Penedès, amb una població al voltant de 13.000 habitants, és considerada la "Capital del Cava" perquè té més de 80 cellers, que en conjunt produeixen més del 90 per cent de tot el cava de l'estat espanyol.

Amb el bitllet combinat "Freixetren" hem fet el desplaçament amb trens de rodalies, fent transbordament a "Sants Estació".

A les 9.45 h. Ja érem a l'estació de Sant Sadurní.
Just a tocar de l'estació ja hem vist les edificacions que conformen les "Caves Freixenet".

Prèviament hem agafat forces esmorzant als marges de la Riera de l'Avernó que passa pels afores de la població.

Passem el pont que travessa la riera i just davant nostre estan situades les instal·lacions de Freixenet.
Accedim a les "Caves Freixenet" pel seu edifici històric, construït als voltants dels anys 1920. Criden l'atenció els antics vehicles publicitaris aparcats a pati que dóna accés a l'edifici principal.

Al seu interior, mentre es fan els preparatius de la visita, aprofitem per admirar els elements decoratius, especialment els cartells publicitaris.

Ens porta records d'infantesa i joventut el "Nen de Freixenet", amb la seva ampolla de "Xampany" (com dèiem llavors) a sota el braç.
Això ja és història: un nen fent publicitat d'alcohol!!!

Les modernes "burbujitas" que inspiren la campanya publicitàri de Freixenet per Nadal també hi són presents.

Acompanyats per l'Aïda, comencem el recorregut pel món del cava, presentant-nos les protagonistes: les vinyes , les terres on són plantades i el clima amb les seves estacions.
Els raïms que componen el cava són de les varietats:  Macabeu, Xarel·lo i Perellada.
La verema es fa des de finals d'agost a finals d'octubre.
Cada varietat es premsa separadament per obtenir el "most-flor", fent premsada pneumàtica (amb aire). El most es diposita en grans recipients d'acer inoxidable on es clarificarà per sedimentació.

El most de cada varietat, amb l'adicció de llevats naturals, fa una primera fermentació que dura entre 25 i 30 dies i es transforma en vi. És el "vi base" preparat per fer el "cupatge" o barreja de "vins base".
Cada varietat de cava té el seu propi cupatge que decideix l'enòleg.

La barreja de vins s'embotella i s'hi afegeix una petita porció del "licor de tiratge" (barreja de sucre i llevats) que provacarà la segona fermentació del vi dins de l'ampolla, produïnt-se les bombolletes.
Les ampolles es posen en pupitres i són introduïdes dins de la cava on reposaran entre 9 i 36 mesos.
Amb el pas del temps, el residus de la fermentació s'aniran sedimentant al coll de l'ampolla, que està tapada amb una xapa.
Ja són en l'última etapa: el "degollament" que consisteix en treure els sediments acomulats al coll de l'ampolla. Actualment es fa mecànicament congelant el coll de l'ampolla.
Un cop degollada l'ampolla, se li afegeix el "licor d'expedició" (el secret de cada casa) que contribuirà  al "buquet" característic.

Ja només falta tapar l'ampolla amb el suro, la xapa i el murrió, posar-li les etiquetes  (vestir l'ampolla) i empaquetar-les.
Tot aquest procés està molt mecanitzat i robotitzat.

Acompanyats per l'Aïda ens hem passejat per l'interior de totes les instal·lacions.

Fins i tot ens hem fet una foto entre les ampolles de "Carta Nevada" on es va gravar l'anunci del Nadal passat.

Hem acabat la visita per l'interior del celler fent un recorregut amb un petit tren.

Fins tornar a trobar-nos amb la llum del dia rodejats de les naus on s'emmagatzemen els "palés" que es distribuiran per més de 140 països d'arreu del món, amb unes vendes l'any passat al voltant de 90 milions d'ampolles.
Hem acabat la nostra estada a Freixenet fent una degustació i visitant la seva botiga.

I fent-nos la foto de grup.

Se'ns ha fet hora d'anar a dinar. Un petit recorrregut pel centre de la població, apreciant algun edifici singular, com les vidrieres de "Cal Calixtus".

Fins arribar a la "Fonda Neus" on ens tenien reservat el "saló de la verema".

Amb la taula ben parada!




Un bon descans abans de començar amb la segona visita.

A les 4.30 h. ja érem a les portes de "Simón Coll", xocolaters.

Moment complicat per adquirir les entrades... 
Massa varietat de tarifes, algunes complicades de comprendre. La més senzilla: 5 € degustació i descompte a les compres.

Un audiovisual espectacular ens ha introduït en la història de la xoocolata des dels azteques fins l'actualitat.
Hem conegut el procés de trasnformació de les llavors del cacau en xocolata... i ho hem apreciat amb tots els sentits: el tacte, l'olfacte...

I el més important: el gust.
Hem degustat xocolata calenta acabada de batre, amb totes les seves aromes.
Flors de xocolata negra amb el cor de marc de cava.
Hem experimentat les flors de xocolata amb llet farcida de crocant d'avellana i flor de sal.
Hem vist tot el procés, des del darrere d'unes grans vidrieres, com si d'un laboratori es tractés.

I hem acabat la nostra estada passant per la botiga on hem pogut adquirir dolços o amargs records segons el gust de cadascú. Difícil elecció!

I així ens hem acomiadat de Sant Sadurní d'Anoia abans de fer el camí de tornada.