Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 29 de gener de 2015

Sant Antoni de Vilamajor-L'Abellar-Veïnat de Canyes.

Avui hem conegut que l'Edu no ens podrà acompanyar una temporadeta 
(esperem que sigui molt curta).


MUCHOS ÁNIMOS EDU!!! 
Todos los Caminaires te deseamos una pronta recuperación y verte muy pronto en cabeza de la expedición abriendo camino.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 

Data de la sortida: 28 de gener 2015.
Sortida preparada per Manel Carbó-Daniel Soler.
Participants: 23 Caminaires.
Itinerari circular: Sant Antoni-Ermita de Sant Lleïr-Urb. Can Derrocada-L'Abellar-Tres TermesVeïnat de Canyes-Pla de Can Panxa-El Pla-Sant Pere de Vilamajor-Sant Antoni.
Distancia recorreguda: 11 km aprox.
Grau de dificultat: 1 (baix)

Recorregut pel terme de Sant Pere de Vilamajor amb paisatges molt variats i a l'abast de tothom, tot i que en diversos trams trobem pujades i baixades de poca distància que cal superar.


Aquest itinerari no té senyalització pròpia, però en totes les cruïlles importants trobarem cartells indicadors que faciliten molt la bona orientació.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a l'aparcament de Can Sauleda.
El matí es presenta força fred, però sembla que serà clar. El sol encara és molt baix.

Sortim del poble pel carrer del darrere de l'Ajuntament, en direcció cap a Sant Lleïr.


Amb 10 minuts escasos ja ens trobem davant de l'ermita de Sant Lleïr, petit temple erigit en honor del copatró. L'ermita està restaurada però tancada, per tant, no podem visitar-la,
Si voleu conèixer la seva història, cliqueu aquí.



El més destacat és aquest escut episcopal, possiblement del bisbe que restaurà l'ermita cap a mitjans del s. XVI. A la part baixa del l'escut està gravat 1855.
Avancem cap a la urbanització de Can Derrocada.

Després de travessar Can Derrocada, a la part baixa on es troba l'antic restaurant, actualmenmt en estat d'abandó, agafem el camí que transcorre a la vora esquerra del torrent de l'Abellar. El tímid sol encara no ha fos la freda gebrada que cobreix la vegetació a ran de terra.


Passades les restes d'un pont, el camí de la dreta, més ample, però molt aixaragallat per les pluges comença a enfilar-se de valent.



Aturada de reagrupament a "les Tres Termes" punt de trobada dels límits de tres veïnats: el Pla, les Canyes i el Sot de l'Om.


Reprenem el camí en direcció cap al veïnat de Canyes. Anirem seguint un camí carener ample i agradable de fer, amb lleugeres ondulacions.



Alguna clariana entre els pins ens permet veure tot el pla, més emboirat que no pas la part alta per on transcorre el nostre camí.




Nova parade de reagrupament al Collet. L'encreuament està perfectament senyalitzat. Nosaltres continuem pel camí principal.



Passem per sobre de les Basses d'en Vidal, molt amagades per la vegetació.


El camí s'obre a una ampla vall i ben assolellada, ja hi veiem el veïnat de Canyes.

Aquest tram del recorregut és molt agradable de fer  amb la companyia del sol.

És el moment de fer la parada per esmorzar.
Avui hem de deixar constància de les excel·lents "torrijas" que ha portat la Celia i el pastís, més que bo, que ha fet la Ginesa.


I també hem tingut celebració sorpresa: L'Isaias i la Fina compleixen 53 anys de casats. Això té molt de mèrit!!!



I, com no... estos chicos se mercen UNA OOOLAAA!!!



Hem reprès el camí en direcció sud, cap a Can Gras d'Amunt.



La masia encara es troba en bon estat, però els antics estables on teníen un bon ramat de cabres, com alguns antcs Caminaires recorden, es troben abandonats i amb la teulada enderrocada.


Passada Can Gras, el camí es fa més estret i ombrívol, travessem un petit rierol i enfilem una forta pujada, afortunadament de poca longitud.

I fem cap novament al camí carener principal, som al pla de Can Panxa.


Continuem en direcció sud vorejant el bosc i camps de conreu, fins trobar el desviament cap a Can Llinars.


Passem pel davant de Can Llinars i ja enfilem el camí de Sant Elies en direcció cap a Sant Pere de Vilamajor.



Ja només ens falta travessar el nucli urbá i seguir el camí que voreja la carretera per arribar al nostre punt de partida.

Acabem la caminada d'avui fent-nos la foto de grup.


dimarts, 20 de gener de 2015

Vallfornès-El Vilar

Data de la sortida: 14 de gener 2015.
Sortida preparada per Martí Colomer-Eduardo Durán
Participants: 24 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a l'aparcament del pantà de Vallfornès.
Caminada: Itinerari linial en direcció cap a Roca Centella.
Distància recorreguda: 13 km aprox.
Desnivell: 350 m.
Nivell de dificultat: 3 (fort)


Recorregut variat i interessant per la diversitat de paissatges i boscos de muntanya, però exigent pel desnivell que cal superar.

No té senyalització pròpia.


Hem deixat els cotxes a l'aparcament més alt i més proper a l'embassament de Vallfornès. Tot just posar-nos en ruta ja comencem a pujar!


Primera parada  de reagrupament a la presa del pantà.
El sol va aixecant-se i el podem observar a l'horitzó, però els seus rajos encara no ens escalfen.
Matí d'hivern fred però amb molt bona visibilitat.



Seguim el camí que voreja el pantà.
En aquest tram, l'itinerari és completament planer.



Arribem a la bifurcació de Can Cuc. Deixem el camí que puja per la dreta i seguim el que voreja la riera de Vallfornès.

Novament comencen les pujades. A pas tranquil anem avançant. El camí es va enfilant  pel vessant d'obaga.


Nova aturada de reagrupament al trencall de la masia de Vallfornès.
Deixem aquesta bifurcació per continuar el camí que voreja la riera.

Més desnivell que cal anar superant, el grup va estirant-se.


Anem guanyant alçada i trobem els primers rajos de sol que il·luminen directament el bosc. Els colors  del bosc es tornen més vius.



Som a l'altre costat del vesant, mirant cal al Pla de la Calma. Podem apreciar el recorregut del camí que hem anat fent i admirant la frondositat dels boscos que ens envolten.


Ja a molta alçada trobem inesperadament una font que ens ofereix un escàs rajolí d'aigua.


Últims esforços abans d'arribar a la nostra fita.



La masia del Vilar, totalment restaurada i amb la seva era ben assolellada que ens dóna la benvinguda i ens acull.

Durada de la pujada: 2.30 h.


Tots agraïm l'aturada de l'esmorzar per recuperar-nos dels esforços de la pujada.



Com sempre, una bona parada d'alimentació energètica que compartim.



I avui celebrem l'aniversari de l'Elsa.  Per molts anys i que puguem celebrar-ho junts.


I és que esta chica se merece una... OOOLAAAA!

Hem acabat la nostra estada al Vilar
fent-nos la foto de grup.

El ritme de la baixada és bastant més ràpid! Tot el que hem pujat ara toca baixar-ho.

Quan arribem a la riera ens reagrupem una mica al pont que la travessa.

A les 13 h., amb  1.45 h. de descens hem arribat a l'aparcament on hem deixat el cotxes. Bona hora per arribar a dinar a casa.