Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 3 de desembre de 2015

Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès

Data de la sortida: 2 de desembre 2015.
Sortida preparada per Josep Mª Nonay i Manel Carbó.
Participants: 21 Caminaires.
Dia assolellat i fred amb inversió tèrmica: 1-14ºC.

Desplaçament amb cotxe fins a la Roca del Vallès .
Itinerari lineal.
Distància: 10 km. aprox.


Hem arribat a la urbanització La Pineda, en direcció cap a Vilanova del Vallès, seguint indicadors de "Ruta Prehistòrica".
El petit aparcament es troba a dalt de tot de la urbanització.
A les 9 del matí comencem la ruta.

Des de la mateixa placeta on hem aparcat, pujant unes escales exteriors i des de fora, podem observar dins d'un jardí privat el primer dòlmen.

(Mapa V1)
Dòlmen de Can Gol.

Es poden observar les pedres que formaven la galeria d'entrada i, en primer terme, la llosa de tancament.
Es considera un monument funerari de finals del Neolític (2500 aC)


Reproducció de com devien ser els dòlmens:
Galeria d'accés estreta, cambra sepulcral més ampla i molt sovint arrodonida  o quadrada i tota l'estructura coberta per un túmul de terra amb forma de turonet.



Sortim de la urbanització seguint la senyalització del SL C-136.

Si no es coneix la ruta és fàcil de perdre's, per tant es recomana portar un bon mapa o informar-se bé prèviament.


Es primer terç de l'itinerari és bastant planer i molt agradable de fer entre una pineda  típica de la Serralada Litoral.


Hem caminat aproximadament 1 km i desviant-nos a l'esquerra de la pista principal, trobem la "Pedra de les Creus".  (Mapa V-2)

Es tracta d'un gran bloc granític on hi ha gravades diverses creus, altres formes geomètriques i les paraules "AÑO" i "ROCA".


La majoria són bastant modernes, tot i que  és possible que algunes siguin molt antigues, però de datació indeterminada.


Continuem el camí seguint la pista principal.

Haurem caminat un altre km aproximadament, i trobem perfectament senyalitzat un desviament cap a la dreta. comencem a pujar per un camí més estret i amb un terra molt aixaragallat. Cal anar amb molt de compte.


Superada la pujada, arribem al "Plat del Rei o del Molí "
(Mapa V-3)


Novament un gran bloc granític amb una excavació amb forma de cassola plana que hauria pogut usar-se per moldre gra.




Alguns estudiosos consideren  que és d'origen iber, tenint en compte la proximitat del poblat iber de Céllecs.



Hem guanyat alçada i el sol també escalfa amb més intensitat, cosa que agraïm. El camí transcorre entre l'espesa vegetació del bosc , però alguna clariana ens permet apreciar la bellesa del paisatge: El Vallès, la Mola, Montserrat...


A menys d'un km de la Pedra del Molí, ens trobem amb Dòlmen de Céllecs o Cabana del Moro.
(Mapa V-4)


És el dòlmen més ben conservat.
Té la cambra funerària de forma quadrada, formada per 2 grans lloses de granit a cada lateral més una de major dimensions de capçalera i finalment, la llosa de coberta.


No queden restes de la galeria d'entrada ni del túmul que cobria tota la construcció funerària.

Està datat de finals del Neolític (2700-2200 aC).

Tota la colla de Caminaires al voltant del
Dòlmen de Céllecs o "Cabana del Moro".


Continuem el nostre itinerari en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes. Anirem seguint la senyalització del PR C-36.
El primer tram en força bon estat.


Una desviació ens orienta vers un camí amb un pendent molt pronunciat i amb un ferm en molt mal estat.


Ens ha costat un fort esforç aquest tram del recorregut.


El camí continua l'ascensió, més suaument. Arribant a la part alta del turó trobem agents forestals fent neteja de bosc.


Sembla que la intenció sigui recuperar l'alzinar, netejant la invasió de pins i altres especies vegetals invasores.


Se'ns està passant l'hora d'esmorzar, per tant, decidim fer una aturada per refer forces.


La claredat del dia ens permet gaudir d'unes vistes privilegiades del nostre territori: Tota la Serralada del Montseny davant nostre.


Decidim reemprendre la ruta, som a menys d'un km del nostre objectiu, i el camí fa baixada.


Aviat trobem la petita ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, també coneguda com de Can Cunill perque està dins de les propietats de Can Cunill, importants propietaris agrícoles i forestals d'Òrrius.

És una  petita església romànica, datada vers el s. XII, d'una sola nau, acabada amb un absis.
La façana amb portal adovellat i un petit campanar d'espadanya.

La casa adossada de l'antic ermità, sembla estar habitada, però no hem trobat ningú que ens faciliti la visita interior.


Seguint la nadalenca tradició caminaire, com fem cada any,  hem deixat, protegit per la finestra, un petit pessebre.

Foto de record de la nostra visita a Sant Bartomeu de Cabanyes.


Comencem el camí de tornada seguint la mateixa ruta.


Les dificultats que hem tingut a la pujada, les tornem a viure fent la baixada. 



Passat el dòlmen de Céllecs,  deixem involuntàriament el PR i agafem un corriol de baixada. 


Afortunadament el nostre bon sentit de l'orientació ens permet escollir correctament el camí i arribar directament a la "Pedra de les Orenetes". (Mapa V-6)


És un conjunt de blocs granítics de grans dimensions. Al superior, de més d' 11 m de llarg, 7 d'ample i 3 d'alt i amb estranyes formes originades per l'erosió natural,  és on es van descobrir pintures rupestres l'any 1945.


S'hi van descobrir 32 figures, però que s'han anat perdent amb el pas del temps i per manca de protecció,  tot i haver estat catalogades com a Bé Cultural d'Interès Nacional i també Patrimoni mundial per la UNESCO el 1998.


En una concavitat es poden apreciar molt difusament restes de les pintures, que acabaran perdent-se totalment.



Aquest seria un calc de les figures que ja no es poden apreciar a simple vista.

Foto de record de la nostra visita a la Pedra de les Orenetes.



Marxem de la Pedra de les Orenetes en direcció a la que serà la nostra última visita del dia.



Amb 15 minuts de tranquil·la caminada arribem a la Roca Foradada.
(Mapa V-7)


Un altre bloc granític de grans dimensions que va ser excavat al seu interior, i que es suposa va tenir funcions sepulcrals, o d'habitatge.



Acabem la ruta a l'aparcament on ens esperen el nostres cotxes per tornar cap a casa. Ha estat una caminada de 4.30 h.


Si voleu veure més fotos de l'excursió cliqueu aquí.






dijous, 26 de novembre de 2015

Samalús-Font de Vallfigueres

Data de la sortida: 25 de novembre 2015
Sortida preparada per Pedro Castellano i Martí Colomer
Participants: 24 Caminaires.
Dia de núvols i sol amb temperatura fresca: 3-14ºC.


Desplaçament amb cotxe fins a Samalús.
Itinerari linial.
Distància: 9,5 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).


Punt de sortida i d'arribada: aparcament del costat del camp de futbol de Samalús, a l'entrada del poble.

Comencem el dia amb el cel ennuvolat i temperatura fresca, però no ha glaçat com en dies anteriors.


Iniciem el recorregut seguint el camí que surt del costat de l'aparcament en direcció nord, amb habitatges aïllats a la vora del camí.

Passem pel costat de Can Ferrer Vell, però girem a la dreta.


Seguim passant  pel darrere de Can Flaquer, una masia molt senyorial.


A prop de Can Pujades, arran de camí. trobem aquesta làpida amb uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer. Entrem en un corriol estret i que va fent-se  costerut.
Des de fa no gaire temps, està senyalitzat el sender SL-C 89 al Puig del Castell.

El camí ha estat molt millorat amb l'emplaçament d'escales de fusta que faciliten l'ascensió d'aquest tram.



Passada la 2ª escala de fusta, abandonem el sender del Puig del Castell i seguim pel camí de la dreta, delimitat per una tranca de filat metàlic bastant alta.


El camí no està senyalitzat, però és ample i en bon estat. El desnivell continua en  suau ascens. Seguim sempre en direcció NE.



Entre les clarianes del bosc  tenim unes vistes magnífiques de la plana de la Depressió Prelitoral. El sol va obrint-se pas entre els núvols.



La pista, des de mig camí s'aplana vorejant el vesant de la muntanya.  Trobem un perillosa tanca: una barra de ferro ben aferrada amb cadenats.


Passem pel costat de les runes d'una casa.



I quan s'arriba a la part baixa d'una torrentera per on actualment no hi baixa aigua, una gran pollancre ens assenyala el lloc on es troba de Font de Vallfigueres.


El lloc ha estat desbrossat recentment. Ens hi trobem un inesperat bon raig d'aigua.

La font està protegida per unes bones dovelles de pedra.


Gravat a la pedra sembla desxifrar-se el símbol de "JHS" (Jesús Salvador del Homes)  amb una creu i la data de 16-49.

A sobre, superposada amb ciment, la data 1909; possiblement una antiga restauració de la font.


Com que la font està en una zona molt obaga, decidim buscar una zona més alta i més assolellada on fer l'esmorzar.
 Com sempre al voltant de les nostres estovalles i de tot el que compartim.


Un bon moment de descans i de convivència.

Seguint la tradició, la foto de la colla al voltant 
de la Font de Vallfigueres.



Fem la tornada seguint el mateix camí, ara amb una temperatura més agradable.



I també gaudint dels extraordinaris paisatges de la nostra comarca del Vallès.



A les 12 ja som al punt de sortida i donem per acabada l'excursió.