Sortida preparada per Josep Mª Fonts.
Participants: 17 Caminaires.
Desplaçament amb cotxe fins a Matadepera-Urb. Can Marcet
Itinerari: Camí dels monjos.
Distància recorreguda: 6 km aprox.
Desnivell: 400 m.
 |
| Itinerari editat per l'Ajuntament de Matadepera |
Itinerari de distància curta: 3 km, però desnivell força pronunciat. Forma part del "Camí dels Monjos" que unia el Monestir de Sant Cugat i el Monestir de Sant Llorenç.
Amb una hora llarga de vaitge, hem arribar a l'aparcament habilitat a la part alta de la Urb. Can Marcet.
Malgrat les fortes ventades del dia anterior, 17 caminaires hem decidit trobar-nos de bon matí per assolir un cim que se'ns resisteix des de fa 5 anys.
Dia molt clar i molt de fred: -3ºC a les 8 del matí que han evolucionat fins als 6ºC a les 14 h.
L'itinerari està senyalitzat com sender local: ratlles blanca i groga. Cal parar atenció perquè en alguns trams les marques es perden.
En camí s'enfila cap amunt des del primer moment. Cal prendre-s'ho amb calma i anar fent camí.
Primera parada de reagrupament i ja tenim al nostre davant la "Roca de les Onze Hores".
 |
| Web Escalada al PN de Sant Lloenç |
Fixeu-vos quantes vies d'escalada que té aquesta paret!
Aquest massís, juntament amb Montserrat, és el paradís dels afeccionats a l'escalada.
En camí s'endinsa en un bosc d'alzines i es fa més estret.
Nou reagrumanet, ara a la base de la Roca de les Onze Hores.
I un bonic descobriment: seguint una tradició molt arrelada trobem un petit pessebre arrecerat dins d'una escletxa.
El camí continua pujant: estem passant la "Canal dels Monjos" un pas estret i molt accidentat.
Arribem a un primer replà amb unes vistes magnífiques: tot el Vallès als nostres peus.
El camí deixa el bosc i continua per roca descoberta. Tot pujant apreciem aquest tipus de roca sedimentària tan característica d'aquest massís.
Nou reagrupament general i ja tenim a les vistes al cim el Monestir de St. Llorenç. Som a mig camí.
El camí segueix per un tram més planer, però no ens durarà gaire.
Novament el camí es fa estret i s'esglaona per anar pujant el desnivell.
En sortir de la canal, ara sí que veiem més a prop el nostre objectiu.
El camí novament s'anima fent pujada.
I entrem en la darrera canal que haurem de travessar per arribar a la part superior de la Mola.
Aquest indret ens amaga un altre petit pessebre, aquest pintat sobre còdols.
I ja tenim al nostre abast el cim de la Mola, amb el seu magnífic Monestir de Sant Llorenç. Els seus orígens daten als voltants de l'any 950.
Si voleu conèixer millor la seva història, cliqueu aquí.
Ja al cim, una foto homenatge a les valentes Caminaires que han fet el cim! Hem fet la pujada en 1h. i 45 min. No és cap rècord, però tampoc el busquem.
Des de alt de la Mola, les vistes són espectaculars:
Mirant a Nord: Veiem fins als Pirineus nevats.
A Llevant, tot el Vallès, amb la Serralada Litoral a l'horitzó i el reflex del mar.
Més cap al Sud, amb la rècua de muls que baixem a carregar provisions, els grans nuclis de població: Terrassa en primer terme.
I cap a Ponent, el Massís de Montserrat.
Després de superar l'impacte del paisatge, hem buscat un lloc ben arrecerat del vent per refer forces.
Un bon esmorzar per recarregar calories que ens protegeixin del fred i ens preparem per la baixada.
Abans de marxar: La foto de grup.
Afortunadament la climatologia seca dels últims dies ha estat favorable per evitar relliscades.
Cal anar amb compte perquè les articulacions de les cames pateixen molt. Ens prenem el temps necessari.
I també continuem admirant la bellesa del paissatge d'aquest massís.
Alguns caminaires ens tenien guardada una sorpresa: els Caminaires també volem participar en la tradició de parar un "Pessebre" a la muntanya.
I amb el nostre Pessebre recordem i fem homenatge
als que han anat davant nostre:
Josep, Antonio, Felipe, Carmela i Ramón.
Hem acabat l'excursió cap a les 14 h., encara ens falta el viatge de tornada.
La propera setmana, la 1ª Celebració.
Trobada l'Alba de les Faldes a les 9 del matí.
