Llerona-La Garriga

Data de la sortida: 26 de novembre 2014
Sortida preparada per Peret Dagas.
Participants: 29 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a Llerona.
Caminada: Camí fluvial del riu Congost.
Distància recorreguda: 8 km aprox.

Itinerari d'anada i tornada fent el mateix recorregut.


Està senyalitzat parcialment amb indicadors verticals.

Dia molt ennuvolat i amenaçant pluja, però amb temperatura molt agradable: 14ºC.

Aparquem als afores de Llerona, nucli de població que forma part del municipi de Les Franqueses del Vallès.

Aquest territori maté paisatges naturals i de conreu, que contrasten amb els polígons industrials que ocupen la plana dels marges del riu Congost.

Per arribar a l'itinerari natural hem de seguir uns 500 m. la carretera fins que creuem el riu  Congost  pel pont.

Passat el pont, trobem l'itinerari que forma part del l'espai natural protegit.
Es tracta d'una ruta que va des de Montmeló fins a Figaró-Tagamanent.
És un intent dels municipis de recuperar un antic Camí Ral.

El camí és totalment planer i en bon estat; és força transitat tant per caminaires, persones que corren i també molts ciclistes...

En la major part del recorregut que hem fet ha desaparegut l'arbreda de ribera, però s'està recuperant la vegetació més propera a la llera del riu.

Durant el recorregut s'hi van trobant plafons informatius i zones protegides d'observació d'ocells.

Potser perquè el dia estava amenaçant pluja i la temperatura era molt suau, hem pogut avistar diverses espècies:

Aquí teniu una gran alzina colonitzada per un bon grup de "bernats pescaires (garzas reales)" i a la part alta un solitari "esplugabous (garza bueyera)"

A la llera del riu  un bernat pescaire vigilat de prop per un estàtic esplugabous.

I més endavant dues parelles "d'anecs collverd (ánade real)".

Tota aquesta biodiversitat indica la recuperació ecològica del riu Congost.

Anem seguint el camí en direcció a La Garriga.  Paisatge totalment de tardor.

Apropant-nos a La Garriga ens trobem que el camí queda tallat per la tanca d'una indústria.

No ens queda altre remei que endinsar-nos en una zona industrial.

Tot i que continuem trobant indicadors de l'itinerari, decidim buscar un lloc per esmorzar.

I, com no podia ser d'altra manera, hem trobat un bon espai, ni que sigui rodejat de de naus industrials i centres comercials.

La taula sempre ben parada. Avui una novetat: els bunyols de la Fina... umm!!! fins i tot amb canyella.

 I molta feina per a la "Junta". Tenim un secretari molt eficaç!

I el Martí amb els últims preparatius de la celebració del 17 de desembre. Ja hem pogut fins i tot escollir el menú.

Per als que han pogut venir, aquí teniu el menú: varietat i qualitat!!!

Ja sabeu que us toca: posar-se en contacte amb el Martí.

Fins hem tingut una bona ullada de sol, però l'horitzó ja no es veia gens clar...  més aviat fosc.

Mireu com n'estaven de contents el Nano mi la Xica!

Tal com havíem previst, fem el camí de tornada seguint el mateix recorregut en sentit contrari.

I la pluja fa seva aparició. Afortunadament de forma feble...

Però continuada, hem fet els últims 2 km sota la pluja. Som a la tador i ja ens tocava algun dimecres passat per aigua!

Fins tornar a trobar el cotxes i, sense entretenir-nos, dir-nos adéu!

Vallgorguina-Santuari del Corredor

Data de la sortida: 19 de novembre 2014
Sortida preparada per Isaias Ruiz.
Participants: 29 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a Vallgorguina-aparcament del dolmen "Pedra Gentil".
Caminada: GR-92: Can Pradell-El Trull-Santuari del Corredor.
Distància recorreguda: 12 km aprox.

Itinerari d'anada i tornada fent el mateix recorregut.

Hem seguit la psita ampla evitant les dreceres que segueix el GR-92.

Novament un dimecres esplèndid: cel ras amb un blau intens i atmosfera neta que convida a gaudir de la natura.

Temperatura fresca: 4ºC a les 9 del matí, que anirà pujant fins al 15ºC al migdia.

Avui ens aconmpanya una nova gosseta caminaire: la Xica. Haurem de mirar de trobar-li un mocador "a mida" perquè no el perdi...
El Nano li fa de padrí en la presentació de societat.

I comencem a pujar...
Els rajos de sol, encara molt esbiaixats, lluiten per evitar l'espesa vegetació.
El camí ample i en perfectes condicions.

Els polars ens protegeixen de la frescor del matí; ràpidament aenm pujant de pulsacions. El desnivell és suau però constant.

A poc més d'uns 15 min. de camí ja trobem Can Pradell de la Serra. La masia actualment no té activitats agrícoles. Els caps de setmana obre un restaurant.

Nosaltres seguim el camí deixant enrere Can Pradell.

Seguim avançant per la pista, vorejats d'un bosc espès d'alzines sureres.

És un tipus de bosc molt típic d'aquesta zona i que s'estèn cap al nord tot ocupant la major part de les obagues de la Serralada Litoral.

En aquest temps es fan molt de notar les cireres d'arboç, estem en ple temps de collita.

La colla de Caminaires va estirant-se ...

I van formant-se petits gups que van caminant  al seu ritme.

Hem sobrepassat la meitat del trajecte i esn trobem la masia del Trull.
El simpàtic masover que ens ha vist arribar ens comenta que el nom de la masia ve de que antigament hi havia un molí d'oli.
Està completament restaurada.

Continuem guanyat alçada, tenim dos exploradors que ens van obrint camí.
La Xica  s'ho està passant d'allò més bé, amunt i avall, descobrimt nous móns.

Les més valentes de la colla, elles al seu ritme, desitjant que la nostra fita  sigui ja a prop... Portem  gairebé 2 hores de camí, el sol ja s'ha aixecat no podem ser gaire lluny.

L'últim tram és més planer. Tot el recorregut està perfectament senyalitzat amb els indicadors de GR: ratlles blanca i vermella.

Ja som al Santuari del Corredor, a 633 m d'alçada.  El magnífic campanar, coronat de merlets esglaonats i gàrgoles amb caps d'animals fantàstics, ens dóna la benvinguda-

El Santuari del Corredor té els seus orígens, al voltants de 1530, quan un pagès de la parròquia de St Andreu del Far anomenat Salvi Arenes rebé llicència del Sr. bisbe per construir una capelleta  en terres seves dedicada a la deboció de Nostra Senyora del Socors.

Van ser dos religiosos occitans, mossèn Bernat Penitència i mossèn Lleonard Claus entre 1540 i 1600, els impulsors del Santuari aconseguint la construcció dels edificis religiosos que actualment el componen.

Si voleu conèixer la història del Santuari del Corredor, cliqueu aquí.

A restablir energies! Esmorzar gaudint d'un sol de tardor molt agradable.

Moment també per intercanviar impressions i fer preparatius, s'acosten esdeveniments...

Ja arriben les primeres taronges de "collita pròpia". El taronger del Martí, l'haurem de declarar "arbre protegit"... què bones!

I també tenim celebració: el Manel fa 62 anys.
En Joan, amb la seva harmònica ens interpreta "Aniversari feliç".

La coral femenina ... més afinada que mai!

I, como no, este chico se merece... UNA OOOLAAA...

Acabem la nosta estada al Corredor amb la foto del grup

I camí de baixada, a un ritme bastant més ràpid.

El massís del Montseny, a l'altre costat de la vall. La claretad del día ens permetia tenir visibilitat fins a Collcerola-Sant Llorenç-Montserrat.

A les 13.30 h. ja érem als cotxes a punt per tornar cap a casa.

Alguns. però, no han volgut deixar passar l'ocasió de visitar el "Dolmen de Pedra Gentil".

Sabeu que també té una llengenda? Si la voleu conèixer, cliqueu aquí.