Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dimecres, 22 d’octubre de 2014

Castanyes a la Costa del Montseny

Data de la sortida: 22 d'octubre 2014.
Sortida preparada per Pedro Castellano
Paricipants: 28 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe: Faldes-Sant Celoni-Mosqueroles-Costa del Montseny.
Recorregut a peu fins a la castanyeda; anada i tornada: 6 km aprox.


Sortida tradicional dels Caminaires prèvia a la celebració de la Castanyada.

Condicions meteorològiques molt bones: dia assolellat amb temperatures suaus.

Deixada la carretera de Fontmartina, hem fet un tram de pista molt polsegosa, però en bon estat, i suficientment ampla per poder aparcar.


El trajecte que fem a peu no té dificultats, suaus pendents i tavessant un espés bosc que de bon matí fa el camí obrívol.

La part més baixa, per on travessem la riera de Ciuret, la vegetació és encara més ombrívola per efecte de la humitat que desprenen les aigües.

Passat el Camping és quan el camí es fa més costerut. Ens falta aproximadament 1 km per arribar a la castanyeda.


Ja som a la nostra fita. Com que som bastanta colla, el millor es dispersar-se en petits grup i que hi hagi sort en trobar bones castanyes!

Fem una aturada per esmorzar i comentar com va la feina. Impressió general: aquest any hi ha menys castanyes.

Malgrat tot, ningú se'n va amb el cistell buit. Es podran torrar castanyes amb D.O. Montseny.

Iniciem el retorn ja passat migdia amb el sol alt i bastant més carregats que quan veníem.

Fem una petita aturada per esperar els últims de la colla que han aprofitat al màxim per omplir el cistell.
I acabem fent-nos la foto de colla al voltant de les preciades castanyes.
Bona Castanyada a tothom!



diumenge, 19 d’octubre de 2014

La Garriga-Santuari de Puiggraciós

Data de la sortida:  15 d'octubre 2014.
Sortida preparada per Eduardo Durán.
Participants: 21 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a la Garriga-sender PR C-33.
Distància recorreguda: 13 km aprox.

Itinerari amb un desnivell aproximat de 450 m. Els pendents més pronunciats es presenten a la 1ª meitat del recorregut, per tant, cal començar amb ritme tranquil.
Camí en molt bon estat i ben senyalitzat.
Condicions meteorològiques molt bones. 12º C a les 9 del matí i 25ºC a les 13.30 h quan hem acabat el recorregut.


Ens hem desplaçat amb cotxe fins a l'aparcament del cementiri de la Garriga, just des d'on comença el sender PR C-33.
El camí és ample i travessa una compacta pineda. L'inici és suau.

Però aviat comencen les rampes més exigents. Anem guanyant alçada.

Arribem al coll de la Carena de la Serreta i fem un primer reagrupament i una mica de descans per baixar de pulsacions.

Novament el camí va agafant desnivell, cadascú al seu ritme...


El grup va allargant-se, però tothom amb la voluntat ferma d'arribar a la fita.
Nou reagrupament a l'indret anomenat "Pedres Blanques". Ja hem superat el tram amb més dificultats.

A continuació el camí planeja entre alguns camps de conrreu que ens permenten veure, encara lluny, la silueta blanca del santuari de Puiggraciós.

Una aproximació amb la càmera ens permet distingir millor la fita de la nostra ruta, destacant també l'antiga torre de comunicacions.
El camí continua fins a enllaçar amb la urbanizació del Serrat.
Ja al final de la urbanització una nova parada de reagrupament.

Recuperem novament el camí de terra que ens condueix cap a la part més alta del la carena.
 És el "Serrat de l'Ocata" on encara subsisteixen antigues masies.


Un cartell ens identifica el nom de les diverses construccions. Al cim del Puiggraciós la torre de vigilància forestal.

Passem pel costat de Can Joanet, masia que continua habitada i els horts en producció.

 Passades les masies, aviat es troba un cartell que ens indica la proximitat del nostre objectiu.
El que més destaca, és la torre de comunicacions.


Ja som al davant del Monestir de Puiggraciós. Un cartell de la "memòria històrica" ens informa que el santuari és lloc de celebracions religioses i aplecs des de 1711. El juliol de 1936, a l'esclat de la Guerra Civil, fou incendiat cremant-se un valuós retaule barroc. Fou restaurat els anys 40 i actualment hi resideixen 3 monges benedictines.


 La imatge gòtica de la Mare de Déu de Puiggraciós que s'hi venera fou salvada de l'incendi  pels habitants de les masies veïnes que l'amagaren fins al final de la Guerra Civil. Fou restaurada el 1953.


La "Torre del telègraf" està protegida com a "Bé d'Interès Nacional" fou construïda el 1850 i formava part d'una xarxa de 77 torres comunicades visualment entre elles que permetien la transmissió de missatges telegràfics.

S'ha fet l'hora d'esmorzar. Hem fet més de 6 km de pujada, i les reserves d'energia han minvat.


També hem aprofitat l'estona de descans per preparar grans esdeveniments... que ja arribaran!
En Lluís i el Martí porten la batuta i els papers.

Fins i tot s'ha assajat una sardana. Aquí el cap de la colla sardanista és en Peret; esperem que compti bé els passos.
I d'altres es queden bocabadats contemplant el paisatge: Tota la vall del Congost fins al cingles de Bertí, amb el massís del Montseny a l'horitzó.

I acabem la nosta estada fent-nos la foto de tots els expedicionaris.

Iniciem la baixada cap al migdia, som a mitjans d'octubre, però el sol es fa notar. 
Seguirem el mateix itinerari que hem fet per pujar.


El ritme ritme és més alegre i no cal fer parades de reagrupament, però amb compte amb les relliscades!

A una hora de camí de baixada ja tenim a les vistes la població de la Garriga, i la plana del Vallès, amb la Serralada Litoral al fons.

Cap a les 13.30 arribem a l'aparcament on ens esperen el cotxes ter tornar a casa a dinar.

Fins la propera setmana.

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.








dijous, 16 d’octubre de 2014

Viladrau-Castanyer de les 7 branques

Data de la sortida: 8 d'octubre 2014.
Sortida preparada per Peret Dagas
Participants: 32 Caminaires
Caminaires participants en la sortida.

14è aniversari-La Fageda-Castellfollit de la Roca-Montagut-Olot

Data de la sortida: 1 d'octubre 2014.
Sortida preparada per Martí Colomer i altres col·laboradors.
Participants: 40 Caminiares.

Per celebrar el 14è aniversari hem escollit fer una sortida en autocar a la comarca de la Garrotxa i gaudir del seus extraordinaris paisatges.

Després de 160 km de viatge amb l'autocar, ens disposem a esmorzar per refer forces.

La zona d'esbarjo de Can Serra, a la porta d'entrada a la Fageda d'en Jordà.

La meteorologia ens va acompanyar, malgrat la fama merescuda de ser "l'orinal de Catalunya", de tant que hi plou, vam disfrutar d'un dia assolellat.

I també l'alegria de retrobar-nos per la celebració del 14è aniversari una colla tan gran!

I a gaudir de la fageda. La Fageda d'en Jordà té molt d'encant en qualsevol estació de l'any Envoltada per 21 volcans,  creix sobre una colada de lava del volcà Croscat, és un terreny planer de color fosc que contrasta amb la verdor de la vegetació.

Tots disposats a passar un bon dia.

La següent etapa Castellfollit de la Roca, un poble molt especial: s'assenta sobre una cinglera basàltica d'origen volcànic, que té 50 metres d'alçada i 1 km de longitud.

I pel seus peus passa el riu Fluvià, l'acció erosiva de les seves aigües ha creat aquesta cinglera espectacular.

Fent una passejada pels estrets carrers del poble.
La típica casa de les "Galetes de ca l'Enric"
A dalt de la torre, amb magnífiques vistes.

Sobre la passera del pont trencat.

I aquí tots reunits per acabar la visita i anar a dinar.


El lloc escollit per fer la celebració del 14è aniversari de "l'Associació de Caminaires de les Faldes del Montseny"  ha estat la "Barbacoa de Montagut" un espai ampli, amb un cobert espaiós i ben preparat.

Entre tots vam anar preparant el dinar. el Martí demostrant una vegada més que és un autèntic "cortador de jamones".



Fins a deixar-lo ben pelat!, fins i tot l'os vam rifar.

Les racions ben preparades...





I a dinar, que hi havia bona gana!



Els companys-socis fundadors dels Caminaires, els encarregats de bufar les espelmes.


La sobretaula, molt animada...

Amb ballaruca,


I la conga que a tothom arrossega!
Qui hi va al davant?
La més jove de la colla!!!

Vam aprofitar les primeres hores de la tarda per anar a visitar el volcà Montsacopa, a tocar de la població d'Olot.
El seu con volcànic és l'últim que es va formar fruit d'una única erupció.
Vistes de la ciutat d'Olot des de dalt del Montsacopa.

Sorprèn que el cràter del volcà sigui un camp de conreu.
Té 120 m de diàmetre i 12 m de fondària.

Al cim del cràter, l'ermita de Sant Francesc.

I amb aquesta visita vam acabar la nostra estada per terres de la Garrotxa.

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.