Mitja hora de vitage des de Poblet i ja teníem a les vistes la vila de Prades.
Situada al nord de la comarca del Baix Camp, a gairebé 1.000 m d'altitud i 650 habitants.
Coneguda com la "Vila Vermella" pel color de la pedra del seu territori i de moltes construccions.
L'autocar ens va deixar al davant de la "Fonda Espasa", el nostre lloc de residència.
Just enfront del portal de la muralla que dóna accés a la plaça de Prades.
I la inevitable cua per accedir a l'ascensor.
Les habitacions, molt còmodes i agradables. Vam ocupar la fonda al complet!
Al menjador van muntar dues taules on vam fer els àpats.
Atesos pel Sr. Salvador a la sala, la seva dona a la cuina, i la seva filla a la barra i servei de taules. Un tracte totalment familiar i molt agradable.
Però com que som "Caminaires", després d'un curt descans, ja ens vam posar en marxa:
Ruta curta: Padres-Ermita de l'Abellera. 5 km. aprox. anada i tornada.
També coneguda com la "Ruta de les 3 ermites", perquè visitaremn tres ermites. Als afores del poble ja trobem l'ermita de Sant Antoni.
El camí transcorre entre boscos i camps d'avellaners, inicialment sense gaires dificultats.
Però també hem de superar alguns desnivells que ens obliguen a aturar-nos per descansar.
El punt més elevat és l'ermita de Sant Roc.
Un quart d'hora més de camí sota l'ombra del bosc per arribar al nostre destí.
Unes escales donen accés a un sorprenent emplaçament.
Una gran balma erosionada de la paret de la roca.
L'ermita, enganxada a la roca, queda com penjada d'un gran penya-segat, com un balcó obert cap a la plana.
Una ermita de petites dimensions, però molt ben conservada, i que hem pogut visitar gràcies a que l'Ajuntament ens ha facilitat les claus.
Es diu que la imatge de la Mare de Déu de l'Abellera la va trobar un pastor que anava portar els seus ruscos de mel en aquest indret. . Segons la llegenda va endur-se la imatge dues vegades acasa seva, i cada vegada la marededeu retornava al seu lloc de descobriment.
Quan els vilatans ho van saber, van interpretar que era allà on s'hi volia quedar i es va construir l'ermita.
També es diu que en aquesta ermita va ser on es va retirar la reina Margarita de Prades, casada amb el comte-rei Martí l'Humà.
Va ser també el lloc de retir de fra Bernat de Boïl, qui va acompanyar Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
Vam acabar la nostra estada a l'ermita de l'Abellera
fent-nos una foto tota la colla de caminaires.
La resta de la tarda va ser per gaudir de la tranquil·litat de les terrasses
Passejar per la plaça i carrers del voltant.
Posar per a la posteritat davant de la font i la façana de l'església.
O al portal de la muralla on crida l'atenció l'exposició d'eines del camp penjades a l'exterior del mur.
És ca l'Anmglès, un vell conegut de l'Isaias i la Fina.
Havent sopat va haver temps per als jocs de taula,
O per patir davant la TV mirant el partit de futbol: España 0-Chile 2.
España eliminada del Mundial...
Però també per organitzar una festa al gust de tothom per anar a dormir ben alegres!
L'endemà ens vam despertar quan els primers rajos de sol traspassaven el campanar i el portal de la plaça, vistos des del 3r pis de la fonda.
A les 9 en punt, ben esmorzats i amb ganes de coronar el cim de la comarca: El Tossal de la Baltasana: 1.201. El cim més alt de la Serralada Prelitoral en el tram que va del riu Llobregat a l'Ebre.
Comencem al recorregut omplint les ampolles amb l'aigua de la Font d'en Grau, diuen que té suposades propietats medicinals...
El camí té un bon ferm i està ombrejat, però el desnivell, tot i que és suau, també és constant... el grup va allargant-se.
Cal fer petites parades per fer algun descans i refer les forces, es nota que som a final de temporada!
Arribem al primer objectiu: el Coll de Bosc. Ens reagrupem.
I admirem el paisatge que se'ns obre a l'horitzó.
A partir del Coll del Bosc, només resta aproximadament 1 km de pujada per fer el cim, l'útim esforç.
Hem fet el cim!!!
Tossal de la Baltasana 1.201 m.
El descens l'hem fet seguint un camí per l'interior del bosc.
Està senyalitzat com "itinerari del roure reboll".
És un tipus de roure qye a Catalunya només es troba a les Muntanyes de Prades. Es caracteritza per la seva fulla de mida gran amb lòbuls molt retallats. És un roure que quan es talla rebrota amb molta facilitat.
Hem acabat la nostra estada a la "Fonda Espasa" amb una paella especialment dedicada al Caminaires.
I hem acabat el dinar amb la crònica que ens ha llegit l'Eduardo referida a la 3ª Celebració.
Fins i tot, l'última part ens l'ha cantada al ritme der la cançó "Cuando salí de Cuba" i que ha animat a ballar.
Ja de tornada cap a casa, tal com havíem previst, ens hem aturat a Montblanc per fer un recorregut pel nucli antic, declarat "Conjunt Monumental i Artísitc" l'any 1947.
Hem començat resseguint les muralles per l'exterior fins al Portal de Sant Jordi.
On,segons la tradició, van tenir lloc els fets que s'expliquen a la "llegenda de Sant Jordi", i que és la gran festa de Montblanc.
Ens hem aturat a la Plaça Major on, sota els porxos de Can Marlet s'hi conserven les mesures de pedra que servien per mesurar el gra.
També hem visitat l'Església de Santa maria la Major, un temple gòtic del segle XIV al qual se li va afegir una nova portada barroca el segle XVIII
El seu interior té tre naus i és de pur estil gòtic. Destaquen el vitralls dels grans finetrals laterals.
Hem continaut l'itinerai pels carrers medievals de la població.
L'útim edifici històric que hem visitat ha estat l'església de Sant Miquel, amb una façana romànica molt antiga, però amb l'interior gòtic d'una sola nau on l' any 1307 el rei Jaume II el Just va convocar Corts Generals de Catalunya, esdeveniment que es va repetir sota el regnat de Pere III el cerimoniós l'any 1370.
I hem acabat la nostra estada a Montblanc visitant la botiga "Rifacli"
on hem pogut degustar i comprar les típiques neules i carquinyolis.
