Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dilluns, 30 de juny de 2014

Vall d'Olzinelles

Data de la sortida: 25 de juny 2014.
Sortida preparada per Manel Carbó.
Participants: 14 Caminaires,
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a Sant Celoni. Punt d'inici i final: Can Draper.
Distància del recorregut: 10 km aprox.


Recorregut circular amb sortida i arribada a Can Draper.

Caminada molt agradable de fer perquè la major part del trajecte el camí està obrejat per frondoses arbredes.
Sense dificultats la primera meitat i amb un desnivell moderat entre Can Valls i Quatre Camins.


La masia de Can Draper és el punt de partida i arribada de l'itinerari. Un vell roure ens indica l'inici del camí, perfectament senyalitzat com a sender local. (ratlles blanca i verda).



S'hi pot accedir amb cotxe, seguint una pista en bon estat que s'agafa passat el pont de la rotonda d'entrada a Sant Celoni, en direcció a Olzinelles i seguint pel costat dret de la via de tren.



Comencem el recorregut seguint el camí que voreja el bosc i els camps de conreu.


A poca distància el camí s'endinsa dins del bosc d'alzines.

I en la seva major part, fins arribar a Sant Esteve d'Olzinelles, segueix de molt a prop la riera, en aquesta època gairebé sense gota d'aigua, però amb un bosc de ribera exhuberant, amb arbres de gran alçada.

Passem pel costat del pont de Can Plana, sense travessar-lo, continuem pel camí del marge dret de la riera.

En un punt en què el camí travessa la carretera, ens desviem un moment cap al camí d'entrada a Can Valls per veure les restes de 3 forns de pega, on fa segles es produïa "pega", una mena de quitrà obtingut de les resines dels arbres que es feia servir per impermeabilitzar.


A poca distància trobem la "Font del Rector" que ens indica que som ja arribant a Sant Esteve d'Ollzinelles.


L'església de Sant Esteve d'Olzinelles ha estat el lloc de trobada de la població de les masies diseminades entre Sant Celoni i Vallgorguina.

Apareix documentada des de l'any 1083, però l'actual construcció correspon entre 1574 i 1786.


El responsable de la rectoria ens va facilitar la clau per poder visitar-la. El seu interior és d'una nau, amb dues capelles laterals. Es manté oberta per a les celebracions religioses, però només en les festivitats importants.



El cementiri es troba situat just al davant de la porta de l'església.



Nosaltres vam trobar un bon roure on seure per fer l'esmorzar.

I abans de deixar Olzinelles, ens vam fer la foto de grup.

El camí creua la carretera i es dirigeix cap a Can Valls, travessant un pont vorejat de plàtans  de gran altura. Seguint el camí anirem trobat diversos arbres catalogats.


Ens sorprèn el "Roure del Quintà" que es manté d'empeus malgrat la inclimació dels seus 25 m d'alçada i una capçada de 19 m.



Passat Can Valls el camí continua pel "Pla de les Mines".



I comença la pujada... Ens ho prenem amb calma, tenim la sort que el dia no és molt calurós i anem molt bé de temps.



Ens reagupem al coll de "Quatre Camins" i aprofitem per gaudir d'una bona vista de Sant Celoni, amb el perfil del Montseny a l'horitzó.



A partir d'aquest punt, el camí comença el descens. Cal anar en campte a les relliscades i a no forçar els genolls ni els turmells.


A la part més baixa el camí novament s'acosta al curs d'aigua de la riera, és el "Sot de la Remor", tot i que ara no podem apreciar la remor de l'aigua, perquè no n'hi baixa...

Haurem de tornar a la tardor!


Novament arribem al camps de conreu, senyal que la nostra caminada està arribant a la fi.

En reagrupem a l'aparcament de Can Draper per iniciar el retorn cap a casa a temps per preparar-nos el dinar.

I el proper dimecres: Final de temporada.
Passejada fins a Vallforners i esmorzar entaulat al Mirador! 
Esperem poder trobar-nos tots en Caminaires.






dilluns, 23 de juny de 2014

Poblet-Prades-Montblanc-1

Data de la sortida: 18-19 de juny 2014.
Sortida preparada per Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 30 Caminaires.

Itineraris:
Prades-Ermita de l'Abellera: 5 km aprox.
Prades-Coll del Bosc-Tossal de la Baltasana: 12 km aprox.

Aquest any el lloc escollit per fer la sortida amb pernoctació ha estat la vila de Prades, a les comarques del sud de Catalunya, un territori amb uns paisatges diferents als del nostre entorn.



Com és habitual, hem fet els viatges amb autocar, acompanyats per l'amable conductor José Guerra.

La primera parada va ser al monestir de Poblet, on teníem concertada una visita guiada.
El Monestir de Santa Maria de Poblet va ser declarat per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat" l'any 1991.

Si vol conèixer la història del monestir, clica aquí.



Mentre féiem les gestions organitzatives, vam aprofitar per esmorzar, ja havíem fet 2 hores carretera.



Tot el recinte es troba  doblement emmurallat.  Aquí ens trobem al costat de la "Porta de Prades", que dóna pas a l'esplanada  anterior al recinte monacal.

Ens vam dirigir cap a la "Porta Reial",
porta d'entrada a la muralla feta construir pel rei Pere III "el Cerimoniós" a partir de 1366.


L'atri (o entrada) de l'abat Copons, amb les típiques nerviacions gòtiques, dóna accés a través d'una porta romànica (la més antiga) al claustre.
Va ser el lloc de trobada amb el nostre guia, en Ramon.

El claustre fou construït entre els segles XII i XIII. Era i és el recinte per on passegen i mediten el monjos en els seus moments de pregària i reflexió.

Al seu voltant es troben ubicades i tenen accés totes les estances monacals.




L'antiga cuina, on destaca la xemenia per les seves dimensions.

El refectori o menjador, espai que encara utilitza la comunitat benedictina i els seus  hostes.

Just enfront es troba el templet del lavabo on els monjos antigament es rentaven quan tornaven de les seves feines.
La regla bàsica del monjos de sant Benet és "Ora et labora"



La Sala Capitular, lloc de reunió de tota la comunitat, presidida pel seu abat, on es debatien i es prenien les decisions més importants.
Un bell exemple d'arquitectura gòtica.


També vam pujar a la part superior del claustre, antigament tenia una coberta de fusta. Aquí som accedint al Palau del rei Martí, ja de transcició del gòtic al l'estil renaixentista.  (segle XV)


Al costat oposat està ubicat l'actual dormitori del monjos, que antigament era la seva infermeria.
Magnífica construcció sobre 19 arcs que es carreguen sobre els murs laterals.


Des d'aquesta terrassa es té un esplèndida visió de les torres que exemplifiquen els estils contructius:
El petit campanar romànic, la cúpula o cimbori gòtic de l'esglèsia i el llanternó renaixentista de la sagristia.


La última i més important dependència que vam visitar la ser "l'Església Major",  d'estil gòtic, amb tres naus, construïda entre els segles XII-XIV.


Als dos laterals del creuer s'hi troben els "panteon reials" on van reposar 8 reis de Catalunya i Aragó i 6 reines consorts.
Aquests panteons, totalment destruïts durant l'abandonament que patí el monestir durant el s. XIX ,  foren recontruïts l'any 1952 per l'escultor Frederic Marès.

També destaca el gran "rataule major" obra de l'escultor renaixentista Damià Forment. (any 1527), fet en alabastre blanc.

Van acabar la nostra visita al Monestir de Poblet,
fent-nos la foto de grup davant de la porta d'entrada a l'església.

Visita virtual amb càmera de 360º-clicar-


Poblet-Prades-Montblanc - 2

Mitja hora de vitage des de Poblet i ja teníem a les vistes la vila de Prades.
Situada al nord de la comarca del Baix Camp, a gairebé 1.000 m d'altitud i 650 habitants.

Coneguda com la "Vila Vermella" pel color de la pedra del seu territori i de moltes construccions.

L'autocar ens va deixar al davant de la "Fonda Espasa", el nostre lloc de residència.

Just enfront del portal de la muralla que dóna accés a la plaça de Prades.



I la inevitable cua per accedir a l'ascensor.


Les habitacions, molt còmodes i agradables. Vam ocupar la fonda al complet!



Al menjador van muntar dues taules on vam fer els àpats.
Atesos pel Sr. Salvador a la sala, la seva dona a la cuina, i la seva filla a la barra i servei de taules. Un tracte totalment familiar i molt agradable.


Però com que som "Caminaires",  després d'un curt descans, ja ens vam posar en marxa:

Ruta curta: Padres-Ermita de l'Abellera.  5 km. aprox. anada i tornada.

També coneguda com la "Ruta de les 3 ermites", perquè visitaremn tres ermites. Als afores del poble ja trobem l'ermita de Sant Antoni.

El camí transcorre entre boscos i camps d'avellaners, inicialment sense gaires dificultats.

Però també hem de superar alguns desnivells que ens obliguen a aturar-nos per descansar.

El punt més elevat és l'ermita de Sant Roc.


Un  quart d'hora més de camí sota l'ombra del bosc per arribar al nostre destí.


Unes escales donen accés a un sorprenent emplaçament.

 Una gran balma erosionada de la parep de la roca.


L'ermita, enganxada a la roca, queda com penjada d'un gran penya-segat, com un balcó obert cap a la plana.

Una ermita de petites dimensions, però molt ben conservada, i que hem pogut visitar gràcies a que l'Ajuntament ens ha facilitat les claus.
Es diu que la imatge de la Mare de Déu de l'Abellera la va trobar un pastor que anava portar els seus ruscos de mel en aquest indret. . Segons la llegenda va endur-se la imatge dues vegades acasa seva, i cada vegada la marededeu retornava al seu lloc de descobriment.
Quan els vilatans ho van saber, van interpretar que era allà on s'hi volia quedar i es va construir l'ermita.
També es diu que en aquesta ermita va ser on es va retirar  la reina Margarita de Prades, casada amb el comte-rei Martí l'Humà.

Va ser també el lloc de retir de fra Bernat de Boïl, qui va acompanyar Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
Vam acabar la nostra estada a l'ermita de l'Abellera
fent-nos una foto tota la colla de caminaires.


La resta de la tarda va ser per gaudir de la tranquil·litat de les terrasses


Passejar per la plaça i carrers del voltant.



Posar per a la posteritat davant de la font i la façana de l'església.
O al portal de la muralla on crida l'atenció l'exposició d'eines del camp penjades a l'exterior del mur.
És ca l'Anmglès, un vell conegut de l'Isaias i la Fina.


Havent sopat va haver temps per als jocs de taula,





O per patir davant la TV mirant el partit de futbol: España 0-Chile 2.
España eliminada del Mundial...


Però també per organitzar una festa al gust de tothom per anar a dormir ben alegres!



L'endemà ens vam despertar quan els primers rajos de sol traspassaven el campanar i el portal de la plaça, vistos des del 3r pis de la fonda.

A les 9 en punt, ben esmorzats i amb ganes de coronar el cim de  la comarca: El Tossal de la Baltasana: 1.201. El cim més alt de la Serralada Prelitoral en el tram que va del riu Llobregat a l'Ebre.





Comencem al recorregut omplint les ampolles amb l'aigua de la Font d'en Grau, diuen que té suposades propietats medicinals...


El camí té un bon ferm i està ombrejat, però el desnivell, tot i que és suau, també és constant... el grup va allargant-se.


Cal fer petites parades per fer algun descans i refer les forces, es nota que som a final de temporada!


Arribem al primer objectiu: el Coll de Bosc. Ens reagrupem.
 I admirem el paisatge que se'ns obre a l'horitzó.


A partir del Coll del Bosc,  només resta aproximadament  1 km de pujada per fer el cim, l'útim esforç.

Hem fet el cim!!!
Tossal de la Baltasana 1.201 m.


El descens l'hem fet seguint un camí per l'interior del bosc.



Està senyalitzat com "itinerari del roure reboll".

És un tipus de roure qye a Catalunya només es troba a les Muntanyes de Prades. Es caracteritza per la seva fulla de mida gran amb lòbuls molt retallats. És un roure que quan es talla rebrota amb molta facilitat.



Hem acabat la nostra estada a la  "Fonda Espasa" amb una paella especialment dedicada al Caminaires.

I hem acabat el dinar amb la crònica que ens ha llegit l'Eduardo referida a la 3ª Celebració.

Fins i tot, l'última part ens l'ha cantada al ritme der la cançó "Cuando salí de Cuba" i que ha animat a ballar.


Ja de tornada cap a casa, tal com havíem previst, ens hem aturat a Montblanc per fer un recorregut pel nucli antic, declarat "Conjunt Monumental i Artísitc" l'any 1947.
Hem començat resseguint les muralles per l'exterior fins al Portal de Sant Jordi.


On,segons la tradició, van tenir lloc els fets que s'expliquen a la "llegenda de Sant Jordi", i que és la gran festa de Montblanc.


Ens hem aturat a la Plaça Major on, sota els porxos de Can Marlet s'hi conserven les mesures de pedra que servien per mesurar el gra.


També hem visitat l'Església de Santa maria la Major, un temple gòtic del segle XIV al qual se li va afegir una nova portada barroca el segle XVIII

El seu interior té tre naus i és de pur estil gòtic. Destaquen el vitralls dels grans finetrals laterals.


Hem continaut l'itinerai pels carrers medievals de la població.



L'útim edifici històric que hem visitat ha estat l'església de Sant Miquel, amb una façana romànica molt antiga, però amb l'interior gòtic d'una sola nau on l' any 1307 el rei Jaume II el Just va convocar  Corts Generals de Catalunya, esdeveniment que es va repetir sota el regnat de Pere III el cerimoniós l'any 1370.

I hem acabat la nostra estada a Montblanc visitant la botiga "Rifacli"
on hem pogut degustar i comprar les típiques neules i carquinolis.