Sortida preparada per Manel Carbó, Josep Mª Nonay i Eva Garcia
Participants: 24 Caminaires.
Itinerari: Cardedeu-Sant Cugat-Monestir-Pi d'en Xandri-Can Borrell-Sant Cugat.
Distància del la caminada: 10 km aproximadament.
Els seus orígens es remunten en temps de l'Imperi Romà. Es té coneixement que al segle IV, on actualment hi ha el monestir, s'hi trobava una fortificació romana el "Castrum Octavianum" que tenia la missió de protegir el pas per la coneguda i important Via Augusta.
(Viquipèdia)
Malgrat les males condicions meteorològiques dels dies anteriors, amb un llarg episodi de pluges, vent i fred, una bona colla ens hem atrevit a sortir amb el tren i dirigir-nos cap a Sant Cugat.
Hem fet l'estrena de la nova línia de rodalies R8 que enllaça Granollers amb Martorell. La durada del trajecte en tren fins a Sant Cugat és de 45 minuts.
Abans de les 10 h del matí ja érem a Sant Cugat. Amb temperatura fresqueta, al voltant de 8ºC, i el cel amb restes de núvols que han anat desapareixent donant pas a un matí assolellat molt agradable.
El Monestir va ser fundat el segle IX, però va ser destruït en una incursió d'Almansor l'any 985.
La seva reconstrucció va ser iniciada immediatament per l'abat Odó qui va aconseguir una butlla del papa Silvestre II restituint tots els seus béns i mantenint-lo independent del bisbat de la veïna Barcelona.
Les seves possessions al segle XII comprenien territoris del Vallès, el Bages i el Penedès.
Si voleu conèixer més a fons la seva història, podeu visitar el web "Monestirs de Catalunya" (clicar l'enllaç)
Vam dedicar una hora a fer una visita guiada.
Com veureu a les fotos en van acompanyar dos convidats: el Blai i el Carlos.
El conjunt del monument està format per l'església , el Claustre, el Palau de l'abat i altres dependències monacals, totes elles envoltades per una muralla i protegides per diverses torres de defensa.
De la façana, d'estil gòtic, amb els arcs apuntats de la portalada destaca la gran rosassa central.
Rosassa vista des de l'interior.
A l'interior van estar observant l'evolució arquitectònica de les naus:
L'absis és d'estil romànic: amb arcs semicirculars, però quan comencen a construir la nau central i el creuer ja utilitzen les novetats de l'estil gòtic: arcs apuntats (també es diuen ogivals) i obertura de grans finestrals per millorar la il·luminació.
La tradició explica que també s'hi troba enterrat el cos del màrtir Sant Cugat, primer evangelitzador d'aquestes terres el temps del romans.
d'estil romànic.
Aquesta Marededéu és originària de l'ermita de Sant Adjutori. Va ser salvada del seu abandonament per un masover que la va conservar a casa seva.
Haurem de parlar per fer-la "Patrona del Caminaires" perquè ens protegeixi en les nostres caminades entre pins i alzines.
D'estil gòtic pintat per Pere Serra (s. XIV) representa la Mare de Déu envoltada d'àngels, músics i sants, i a la seva dreta, l'abat que va encarregar aquesta obra.
La seva planta quadrada consta de 4 galeries. El claustre és de construcció romànica (s. XII) i el sobreclaustre d'estil renaixentista (s. XVI).
S'hi conserven en molt bon estat 144 capitells originals, obres de gran nivell artístic amb representacions de lleons, sirenes, filigranes vegetals, escenes de la bíblia i de la vida monàstica.
Al seu testament perdonava el deute de les obres (sembla que no va cobrar) a canvi de pregàries dels monjos per la seva ànima.
Acabada la visita, tota la colla a la Plaça d'Octavià, preparats per començar la caminada.
Ens van dirigir cap a la sortida de la població seguint la Rambla del Celler i l' Av. Puig i Cadafalch per agafar el GR-6 en direcció a Sant Medir.
La primera parada de la ruta va ser per admirar el "Pi d'en Xandri"
Pi pinyoner plantat vers 1775 com a fita de la finca d'en Pau Serrabogunyà. Té 23 metres d'alçada, un perímetre del tronc de 320 cm.
El 1997 va ser víctima d'un atac vandàlic: hom intentà serrar-lo i calar-hi foc, però ha sobreviscut i s'ha convertit en el símbol ecològic de Sant Cugat.
Vam seguir el GR en direcció a Cerdanyola, la Torre Cendrera i les hípiques de Sant Cugat.
Per tornar a entrar a la població pel Parc de la Pollancreda i novament en direcció cap al Monestir.
Tos vam quedar satisfets del tracte rebut i de la gastronomia de la casa.
El plat estrella va ser l'amanida amb formatge de cabra caramelitzat i amb fruits secs.
Però va arribar l'hora de tornar cap a casa. El tren de les 16.40 ens va obligar a fer una marxa ràpida cap a l'estació.
Tot arribarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada