Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 28 de novembre de 2013

27 de novembre 2013: Castell de Burriac-Camí de le fonts d'Argentona


Sortida preparada per Manel Carbó i Josep Mª Nonay
Participants: 27 Caminaires
Itinerari: Argentona-Parc de la font picant-Castell de Burriac-Font de ferro-Font de l'esquirol-Font del camí-Parc de la font picant.
Distància de la caminada: 8 km aproximadament

L'itinerari d'avui és curt en distància, però té la dificultat del desnivell: Argentona es troba a 90 m d'altitud i el castell de Burriac als 400 m, per tant, en 2 km de pujada superem 300 m de desnivell.
El matí se'ns ha presentat molt fred: a les 8 h. teníem 2ºC sota zero, passat el túnel de Parpers, ja hem notat el canvi. Quan hem arribat al parc de la font picant la temperatura era de 4ºC.

 I per entrar en calor res millor que començar a caminar. Bon camí i ben marcat. Ens trobem dins del Parc Natural de la Serralada Litoral.

Ens hem pres la pujada sense presses, fent petites aturades en els replans del camí.


A mig camí, entre les clarianes del bosc, ja anem veient el cim de Burriac il·luminat pel sol.

Ja som al coll on conflueixen els camins de Cabrera de Mar i Argentona, al peu de mononòlit que conmemora els 500 anys de la creació de la Baronia del Maresme.



Un últim esforç.  Aquí el camí està més deteriorat per les pluges.

I les escales que porten al recinte del castell, però només veiem la torre.


Aquí tenim tot el recinte del castell a vista d'ocell.
Només s'ha reconstruït la torre d'homentatge. Les altres restes estan consolidades, i s'han respectat  tal com es van anar excavant.
(Fotografia de l'Ajuntament de Cabrera)

 Des del castell les vistes són excepcionals:
Al nord el Vallès: Tot el massís del Montseny a l'horitzó

Al nord-est: la costa del Maresme, amb Mataró en primer terme


Al sud la costa del Barcelonès. Podíem distingir perfectament Montjuïc darrere del Turó de l'Infern.
Els primers expedicionaris, explorant el castell per trobar el millor espai per fer la parada de l'esmorzar.


Just sota la torre, ben arracerats del vent i amb bon sol. Ja hi teníem 14ºC, tot un luxe!


Amb molt bones vistes, i sota la senyera!



Tots a la feina: cal omplir el dipòsit, la pujada ens ha deixat en reserva!


Un racó més tranquil per refer energies.


I els intercanvis habituals.


Alguns fins i tot han fet assajos per ballar sardanes. Ja hem quedat que la Conxita aprendrà a contar els passos i a marcar els canvis de pas curt a pas llarg i amunt! 

També hem tingut feina: Els preparatius de la celebració d'aquest trimestre.

El Martín ens ha donat bones notícies: Dimecres 18 de desembre al Restaurant Rebost dels Guiu de St. Antoni. 


                          Foto oficial de la sortida: aquí ens teniu a tot el grup

Hem acabat la nostra estada al castell escoltant al Manel qui ens ha explicat "breument" l'evolució del castell des dels seus origens al segle XII, llavors conegut con castell de Sant Vicenç, per la capella que ubicava en honor al seu castlà: Bernat de Sant Vicenç.

Fins al segle XV, quan el castell és ampliat per Per Pere Joan Ferrer "Baró del Mareme", títol i territoris de la baronia  atorgats pel rei Joan II en agraïment per haver-se passat al seu bàndol desertant de l'exercit de la Generalitat, amb la qual estava dirimint-se una guerra civil, que finalment es decantà a favor de Joan II.
Si voleu conèixer millor la història del castell, cliqueu aquest enllaç de l'Ajuntament de Cabrera.



La baixada ha estat bastant més ràpida., però els genolls han patit molt, i els pals has hagut de servir de frens.


Tal com havíem previst, en la part baixa del camí hem aprofitat la proximitat per fer la ruta de les fonts d'Argentona.



La primera fonts que hem visitat: La font de ferro. Hi sut un bon raig, i certament té un "bouquè" especial.


Hem continuat cap a la font de l'esquirol.

El camí que comunica les fonts és molt estret però està ben conservat.

La font del camí és la que es troba a l'inici del camí cap a Burriac.

I hem acabat a la font picant, que disortadament està "fora de servei" perquè s'hi està fent un "estudi geològic".

Esperem que la propera vegada que tornem ja podrem degustar aquella famosa "Aigua picant de Burriac" que algú bevia en la seva infantesa.



IMPORTANT: La sortida prevista a Sitges queda aplaçada per la primavera. Programarem una sortida que la substitueixi per les rodalies..

divendres, 22 de novembre de 2013

20 de novembre 2013: Sant Cugat del Vallès

Sortida preparada per Manel Carbó, Josep Mª Nonay i Eva Garcia
Participants: 24 Caminaires.
Itinerari: Cardedeu-Sant Cugat-Monestir-Pi d'en Xandri-Can Borrell-Sant Cugat.
Distància del la caminada: 10 km aproximadament.

Sant Cugat del Vallès és una població del Vallès Occidental que té gairebé 85.000 habitants. Ens ha sorprès molt agradablement la bona planificació urbanística amb carrers molt amples i molts espais verds

Els seus orígens es remunten  en temps de l'Imperi Romà. Es té coneixement que al segle IV,  on actualment hi ha el monestir, s'hi trobava una fortificació romana el "Castrum Octavianum" que tenia la missió de protegir el pas per la coneguda i important  Via Augusta.
(Viquipèdia)


Malgrat les males condicions meteorològiques dels dies anteriors, amb un llarg episodi de pluges, vent i fred, una bona colla ens hem atrevit a sortir amb el tren i dirigir-nos cap a Sant Cugat.

Hem fet l'estrena de la nova línia de rodalies R8 que enllaça Granollers amb Martorell. La durada del trajecte en tren fins a Sant Cugat és de 45 minuts.

Abans de les 10 h del matí ja érem a Sant Cugat. Amb temperatura fresqueta, al voltant de 8ºC, i el cel amb restes de núvols que han anat desapareixent donant pas a un matí assolellat molt agradable.



Conèixer  el Monestir benedictí de Sant Cugat ha estat la nostra primera activitat: Està situat al centre de la població. De fet el Monestir va existir molt abans que la població. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931.
El Monestir va ser fundat el segle IX, però va ser destruït en una incursió d'Almansor l'any 985.
La seva reconstrucció va ser iniciada immediatament  per l'abat Odó  qui va aconseguir una butlla del papa Silvestre II restituint tots els seus béns i mantenint-lo independent del bisbat de la veïna Barcelona.



Les seves possessions al segle XII comprenien territoris del Vallès, el Bages i el Penedès.

Si voleu conèixer més a fons la seva història, podeu visitar el web "Monestirs de Catalunya" (clicar l'enllaç)


Vam dedicar una hora a fer una visita guiada.
Com veureu a les fotos en van acompanyar dos convidats: el Blai i el Carlos.


El conjunt del monument està format per l'església , el Claustre, el Palau de l'abat i altres dependències monacals, totes elles envoltades per una muralla i protegides per diverses torres de defensa.


De la façana, d'estil gòtic, amb els arcs apuntats de la portalada destaca la gran rosassa central.


Rosassa vista des de l'interior.






A l'interior van estar observant l'evolució arquitectònica de les naus:


L'absis és d'estil romànic: amb arcs semicirculars, però quan comencen a construir la nau central i el creuer ja utilitzen les novetats de l'estil gòtic: arcs apuntats (també es diuen ogivals) i obertura de grans finestrals per millorar la il·luminació.
El sostre de l'encreuament de les naus forma un gran cimbori amb grans finestrals entre les nerviacions que sostenen la teulada, amb la "clau de volta" central. (pedra circular del centre de la cúpula).


A l'interior destaca la tomba de l'abat Odó, fundador del monestir.
La tradició explica que també s'hi troba enterrat el cos del màrtir Sant Cugat, primer evangelitzador d'aquestes terres el temps del romans.

La imatge de Santa Maria del Bosc,
d'estil romànic.
Aquesta Marededéu és originària de l'ermita de Sant Adjutori. Va ser salvada del seu abandonament per un masover que la va conservar a casa seva.
Haurem de parlar per fer-la  "Patrona del Caminaires" perquè ens protegeixi en les nostres caminades entre pins i alzines.
Retaule de Tots Sants
D'estil gòtic pintat per Pere Serra (s. XIV) representa la Mare de Déu envoltada d'àngels, músics i sants, i a la seva dreta, l'abat que va encarregar aquesta obra.

El claustre del monestir, molt ben restaurat, conserva al pati central les restes d'una antiga església.


La seva planta quadrada consta de 4 galeries. El claustre és de construcció romànica  (s. XII) i el sobreclaustre d'estil renaixentista (s. XVI).

S'hi conserven en molt bon estat 144 capitells originals, obres de gran nivell artístic amb representacions de lleons, sirenes, filigranes vegetals, escenes de la bíblia i de la vida monàstica.

El claustre fou obra del mestre Arnau Cadell, com ho testimonia un capitell i la inscripció lateral: "Hic est Anallis Catelli sculptoris forma, qui claustrum tale construxit perpetuale".
Al seu testament perdonava el deute de les obres (sembla que no va cobrar) a canvi de pregàries dels monjos per la seva ànima.
 Acabada la visita, tota la colla a la Plaça d'Octavià, preparats per començar la caminada.



Ens van dirigir cap a la sortida de la població seguint la Rambla del Celler i l' Av. Puig i Cadafalch per agafar el GR-6 en direcció a Sant Medir.

La primera parada de la ruta va ser per admirar el "Pi d'en Xandri"
Pi pinyoner plantat vers 1775 com a fita de la finca d'en Pau Serrabogunyà. Té 23 metres d'alçada, un perímetre del tronc de 320 cm.

El 1997 va ser víctima d'un atac vandàlic: hom intentà serrar-lo i calar-hi foc, però ha sobreviscut i s'ha convertit en el símbol ecològic de Sant Cugat.




Vam seguir el GR en direcció a Cerdanyola, la Torre Cendrera i les hípiques de Sant Cugat.













Per tornar a entrar a la població pel Parc de la Pollancreda i novament en direcció cap al Monestir.

El restaurant escollit per anar a dinar va ser el restaurant "La Plaça", ubicat a la cèntrica Plaça d'Octavià, en una antiga fàbrica de ceràmica. Ens esperava per recuperar forces.



Tos vam quedar satisfets del tracte rebut i de la gastronomia de la casa.


El plat estrella va ser l'amanida amb formatge de cabra caramelitzat i amb fruits secs.
Als segons plats  van dominar les carns a la brasa amb bones guarnicions, estofat de vedella amb moixernons...
I a les postres molta variació de gelats artesans, mousse de xocolata i els tradicionals crema catalana, fruita...


Però va arribar l'hora de tornar cap a casa. El tren de les 16.40 ens va obligar a fer una marxa ràpida cap a l'estació.



 I van dir adéu a Sant Cugat, però amb ganes de tornar i fer la ruta fins a Sant Medir.
Tot arribarà!