Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 31 d’octubre del 2013

Camí de Can Volart-Vallfornès

Data de la sortida: 30 d'octubre 2013
Sortida preparada per Lluís Rué
Participants: 24 Caninaires
Itinerari: Les Faldes-Can Volart- Camí fluvial-Cadena de Vallfornès-Cànoves-Les Faldes
Distància: 12 km aproximadament.

La tardor ja ens ha arribat: a les 8 h. (noves) 8ºC.
L'objectiu de la sortida d'avui és anar a collir (o caçar) bolets.

Les condicions meteorològiques dels dies passats no semblen les més adequades, i veure que els més "boletaires" apareixen sense cistell ...


Però ens posem en marxa a veure què passa. L'esperança, diuen, és l'últim que es perd.


Ni senyal de bolets!
Doncs, un altre any serà!

Però la caminada fins a l'aparcament superior de Vallfornès també val la pena.



Tot i que algú encara es va animar !!!



 Com a cada sortida: el moment de gaudir d'un bon esmorzar a l'aire lliure







I ha arribat l'hora de tornar cap a casa, amb els cistells buits.


El recorregut preciós!

Fins arribar a casa!

dimecres, 23 d’octubre del 2013

La Costa del Montseny

Data de la sortida: 23 d'octubre 2013
Sortida preparada per Pedro Castellano
Participants: 34 Caminaires
Itinerari: Les Faldes-Sant Celoni-Mosqueroles-La Costa-Bosc de castanyers i tornada
Distància: 8 km aproximadament
Malgrat que les prediccions meteorològiques no ens eren gaire favorables, i havia plogut per la nit, ens hem trobat el grup més nombrós de la temporada: tota una expedició de 10 cotxes amb 34 Caminaires.




Afortunadament, els mals presagis no s'han complert, el dia s'ha anat obrint i ens ha fet un matí fabulós. Al migdia teníem 24ºC!

 La primera part del camí és una pista que arriba fins al Càmping.


A continuació ja anem pujant cap al bosc de castanyers i pel mateix camí ja recollint les primeres castanyes.














Fins i tot el Nano s'ha preparat per la Castanyada!


 El lloc de l'esmorzar, una clariana ben protegida pels castanyers.









És el moment de compartir: No ha faltat cafè ni pastís, ni xocolata, ni fruits secs, ni les botes de vi... la intendència impecable, ha estat un dia molt "dolç" amb les aportacions de dues grans pastisseres: La Carmen i la Dolores!




I avui un esdeveniment especial:
L'aniversari del Jesús. Per molts anys que puguem compartir el pastís amb tu!!!



El nostre guia d'avui: el Pedro, més content que mai per l'èxit de la convocatòria.



I a per feina!!!

A recollir castanyes.



La collita d'aquest any en aquesta zona és abundant, però les castanyes de mida més aviat petita.

De segur que torrades estaran boníssimes.

Ens hem anat distribuint pel bosc en petits grups.

Una bona mostra de com ha anat la recollida.
Tot un èxit!
I BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!


diumenge, 20 d’octubre del 2013

Castell de Montsoriu

Data de la sortida: 16 d'octubre 2013
Sortida preparada per Josep M. Fonts
Participants: 24 Caminaires
Itinerari: Les Faldes-Breda-Aparcament de Montsoriu-Pujada al Castell i tornada.
Distància: Pujada i baixada al castell: 5,6 km

El dia se'ns ha presentat amb unes condicions meteorològiques perfectes: temperatura de 16ºC a les 8 h, que ha anat pujant fins als 26ºC cap a la 1 del migdia.
Cel serè i molt bona visibilitat.

El viatge d'aproximació no té cap dificultat, cal parar compte a desviar-se quan s'arriba al Coll de n'Orri a 3 km de Breda en direcció Arbúcies.

L'aparcament està ben arranjat, i els dies laborables és gratuït.



 El camí està ben senyalitzat i es troba en molt bon estat.










Transcorre per dins d'un bosc espès d'alzines, sureres i algun castanyer.



El desnivell d'uns 200 m  fins a l'arribada al  castell es fa progressivament sense grans esforços.


I l'esmorzar ja al peus del castell.
Com que anàvem bé de temps, vam gaudir d'una història humorística explicada en vers per la Lilí . Tota una artista!

I tot va ser començar. Recordant les vetllades del Camino de Santiago, van desfilar els monologuistes de la colla:

La Mari va començar amb els acudits...
 El Jesús s'hi va afegir...
La Francisca, Ole salero!
I L'Ángel ... un crac de l'expressivitat gestual.

Com que el bloc està obert a tothom, no deixarem constància dels acudits que es van explicar....

També vam gaudir de les vistes panoràmiques, són extarordinàries: Cap a l'est, la llum del sol es reflexava sobre el mar de Blanes.









En direcció sud, la depressió del Vallès, amb la serra del Corredor que ens amaga el mar.











A ponent les Agudes.

I al nord, les Guilleries, sobresortint el cim de St Miquel de les Formigues.
I en primer terme, la "Torre de les Bruixes".
La llegenda explica que hi vivia la bruixa Guilleuma, que cada nit sortia amb una cort de serventes, totes elles vestides de blanc...

Enllaç per conèixer les Llegendes de Montsoriu



 I ara anem a conèixer el Castell de Montsoriu:

Aquesta maqueta es troba al Museu d'Història de Catalunya a Barcelona i ens dóna una idea més clara de com va ser la seva construcció: Dues muralles concèntriques de protegien la Torre de l'homenatge  i les dependències dels Senyors.


Vam començar la visita dins les restes de la 1ª muralla, que devia tenir 2-3 m més d'alçada del que en l'actualitat veiem, i que defensava la porta d'entrada.

Quan es traspassa la porta, a molt pocs metres et trobes amb la 2ª muralla, fent un gir de 90º : Un espai molt fàcil de defensar des dels merlets superiors.

Si s'aconseguia travessar la porta, els atacant es trobarien entre dos murs sense possibilitat de defensar-se dels atacs que rebríen des dels passadissos de ronda superiors.
De fet, en la història del castell no es coneix que mai fos conquerit, ni després d'un setge de 8 mesos.

A través d'una escala de cargol vam accedir sobre les terrasses de defensa. Encara no havíem entrat a les dependències senyorials dels vescomtes de Cabrera. Aquí el guia ens estava mostrant una cisterna i els fonaments d'una antiga església que estava adossada a la muralla.

 Ja som dins de les dependències senyorials, amb l'escala que puja al pas de ronda de la darrera muralla que protegeix la Torre de l'homenatge.
 La cuina era de grans proporcions, especialment la llar de foc.
 Al l'extrem nord, la  "Sala Nord", la sala principal, amb els laterals i els sostres totalment restaurat, i on també destaca una gran esquerda provocada per un terratrèmol, possiblement l'any 1427 o 1428.
I la Sala Gòtica, construcció del s. XIII, amb arcs ogivals i coberta de morter de calç amb fragments de pedra i ceràmica.  Sembla ser que va ser magatzem i bodega del castell.









A través d'una altra escala de cargol accedim al pas de ronda superior que protegeix i dona accés a la Torre.


 Ens hem fet la foto de grup al cim de la Torre de l'homenatge


La visita no havia acabat: faltava visitar el pati d'armes i les dependències de construcció més moderna: segle XIV.

Originalment  el pati d'armes estava tot ell envoltat de dependències, entre les quals una capella gòtica, i estava defensat per 5 torres semicirculars.

Esquema del conjunt del castell on s'observa el pari d'armes rodejat d'una porxada.
 La Torre de l'homenatge des del pati d'armes. Realment imponent.

I què tenim sota els nostres peus?
Una cisterna de 250.000 litres d'aigua que recollia l'aigua de pluja i a través de dos col·lectors amb un sitema de filtrat amb sorra i decantació que permetia tenir assegurat el subministrament d'aigua.

I a l'altre extrem de la plaça d'armes la "Sala Noble", la de majors dimensions del castell, on es feien les recepcions i celebracions senyorials, a partir del segle XIV, quan va ser construïda.

Aquí vam acabar la visita del castell que com va escriure el cronista comtal Bernat Desclot el 1285
"un dels més bells i nobles del món".