Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 20 de juny del 2013

Collformic-Matagalls


Data de la sortida: 19 de juny 2013
Sortida preparada pel Lluís Rué
Itinerari: Trajecte en cotxe fins a Collformic
Collformic-Matagalls  (GR-2)
Distància: Aproximadament 8 km
Desnivell: 550 m



Mapa de l'itinerari
Per fer la pujada al Matagalls ens hem trobat un grup de 18 Caminaires, acompanyats novament pel Parche.

Les pluges del dia anterior han deixat una atmosfera neta. Durant el trajecte que hem fet en cotxe hem alternat moments amb sol i d'altres amb boires baixes.


Però al Collformic (1445 m) el dia és assolellat i serè, 15ºC i amb molt bona visibilitat. Uns núvols que surten del mar tanquen la vall de la Tordera i ens impedeixen veure el mar.



A les 9.30 h. iniciem l'itinerari agafant la variant que va en direcció a Sant Seginom, és menys dificultós i ens ajuda a posar a to les cames.


Dóna gust  caminar amb un bon camí vorejat de
ginestes florides.


Ens reagrupem per inciciar la primera pujada cap a la Carena dels Roures.


Des de dalt, podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya. És la masia del Montseny  que es troba a més alçada. Encara conserva camps de conreu i molt de bestiar que lliure pels prats més alts ens anirem trobant.

 El camí continua carenant sense gaires dificultats i vigilats per les vaques i vedells que disfruten de la bona herba que troben en aquesta alçada.



Ja hem arribat al Pla de la Barraca.



Podem observar una "poua de neu" o també dit  "pou de glaç" on antigament es guardava neu de l'hivern per vendre el glaç durant l'estiu.



És el lloc escollit per esmorzar i per preparar-nos per superar les dificultats que trobarem.


Comencem la segona part de l'itinerari atacant la pujada al turó Gros de Sant Andreu.



És un camí empinat i pedregós, que ens farà guanyar 200 m d'altitud. Cal prendre-se'l amb calma i mesurant bé les forces.



Superada aquesta dificultats, arribem al collet de l'Estanyol.



Des d'aquest punt l'Àngel i l'Isaac ens indiquen que ja es pot observar la creu del cim del Matagalls.


Ja hem arribat a uns 1400 m. els prats han desaparegut i la vegetació s'ha reduït a matoll d'arbustos, especialment ginestes i ginebrons arrapats al terra.

Però observant-los de prop hem descobert com protegeixen del vent les espècies més fràgils.

Aquí veiem entre les branques d'un ginebró un grup de Violes  (també dits Pensaments) del Montseny (viola bubanii).









I entre unes branques seques,  una bellíssima orquídia en estat natural  (Orchis macula).



Seguint el camí, arribem al collet dels Llops al peus de l'última pujada que ens portarà al cim.

A l'esquerra podem distingir un petit camí que no té cap senyalització, però que si el seguim ens portarà a la Font Freda.






La Font Freda és un petit brollador d'aigua que l'agrupació excursionista de Tona ha arranjat molt curosament.



I ja som a l'últim tram: molt pedregós i amb moltes ziga-zagues.

Cadascú al seu ritme, escoltant els batecs del cor, però sabent que el cim és molt a prop i només falta l'últim esforç.



Tots els Caminaires reunits sota la creu que corona el Matagalls


Des del cim del  Matagalls:
A llevant els altres dos cims del Montseny:
a la dreta el Turó de l'Home ( 1705,75 m) i
a l'esquerra les Agudes (1705,44 m)









Al nord. en primer terme, Viladrau, la plana de Vic i al fons Collsacabra. Els núvols ens tapen els Pirineus.















A ponent:  el pla de la Calma i al fons, els Cingles de Bertí.




La baixada més ràpida, però no menys dificultosa, especialment per al genolls i turmells.

Amb menys d'una hora hem fet el retorn fins a Collformic. A la 1.45 h. ja som a l'aparcament per fer la tornada a casa.










Acabem la sortida recordant el poema de Mossèn Cinto Verdaguer que es troba al peu de la creu del cim de Matagalls:

La creu de Catalunya
Catalans, tots de genollons en terra
mireu aquí lo signe de la Creu
com de la Pàtria en la més alta serra
aixampla avui los braços
per acostar-la amb tots sos fills a Déu.

Eixampla més tes branques gegantines
amb tes ales sopluja els catalans,
l'espanyola niuada i les veïnes,
abriga a tots los homes,
a tots la Creu de Crist ens fa germans.
Jacint  Verdaguer





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada