Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 20 de juny de 2013

Collformic-Matagalls

Lluís Rué
Amb la satisfacció
d'haver fet el cim
Data de la sortida: 19 de juny 2013
Sortida preparada pel Lluís Rué
Itinerari: Trajecte en cotxe fins a Collformic
Collformic-Matagalls  (GR-2)
Distància: Aproximadament 8 km
Desnivell: 550 m



Mapa de l'itinerari
Per fer la pujada al Matagalls ens hem trobat un grup de 18 Caminaires, acompanyats novament pel Parche.

Les pluges del dia anterior han deixat una atmosfera neta. Durant el trajecte que hem fet en cotxe hem alternat moments amb sol i d'altres amb boires baixes.


Però al Collformic (1445 m) el dia és assolellat i serè, 15ºC i amb molt bona visibilitat. Uns núvols que surten del mar tanquen la vall de la Tordera i ens impedeixen veure el mar.



A les 9.30 h. iniciem l'itinerari agafant la variant que va en direcció a Sant Seginom, és menys dificultós i ens ajuda a posar a to les cames.


Dóna gust  caminar amb un bon camí vorejat de
ginestes florides.


Ens reagrupem per inciciar la primera pujada cap a la Carena dels Roures.


Des de dalt, podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya. És la masia del Montseny  que es troba a més alçada. Encara conserva camps de conreu i molt de bestiar que lliure pels prats més alts ens anirem trobant.

 El camí continua carenant sense gaires dificultats i vigilats per les vaques i vedells que disfruten de la bona herba que troben en aquesta alçada.



Ja hem arribat al Pla de la Barraca.



Podem observar una "poua de neu" o també dit  "pou de glaç" on antigament es guardava neu de l'hivern per vendre el glaç durant l'estiu.



És el lloc escollit per esmorzar i per preparar-nos per superar les dificultats que trobarem.


Comencem la segona part de l'itinerari atacant la pujada al turó Gros de Sant Andreu.



És un camí empinat i pedregós, que ens farà guanyar 200 m d'altitud. Cal prendre-se'l amb calma i mesurant bé les forces.



Superada aquesta dificultats, arribem al collet de l'Estanyol.



Des d'aquest punt l'Àngel i l'Isaac ens indiquen que ja es pot observar la creu del cim del Matagalls.


Ja hem arribat a uns 1400 m. els prats han desaparegut i la vegetació s'ha reduït a matoll d'arbustos, especialment ginestes i ginebrons arrapats al terra.

Però observant-los de prop hem descobert com protegeixen del vent les espècies més fràgils.

Aquí veiem entre les branques d'un ginebró un grup de Violes  (també dits Pensaments) del Montseny (viola bubanii).









I entre unes branques seques,  una bellíssima orquídia en estat natural  (Orchis macula).



Seguint el camí, arribem al collet dels Llops al peus de l'última pujada que ens portarà al cim.

A l'esquerra podem distingir un petit camí que no té cap senyalització, però que si el seguim ens portarà a la Font Freda.






La Font Freda és un petit brollador d'aigua que l'agrupació excursionista de Tona ha arranjat molt curosament.



I ja som a l'últim tram: molt pedregós i amb moltes ziga-zagues.

Cadascú al seu ritme, escoltant els batecs del cor, però sabent que el cim és molt a prop i només falta l'últim esforç.



Tots els Caminaires reunits sota la creu que corona el Matagalls


Des del cim del  Matagalls:
A llevant els altres dos cims del Montseny:
a la dreta el Turó de l'Home ( 1705,75 m) i
a l'esquerra les Agudes (1705,44 m)









Al nord. en primer terme, Viladrau, la plana de Vic i al fons Collsacabra. Els núvols ens tapen els Pirineus.















A ponent:  el pla de la Calma i al fons, els Cingles de Bertí.




La baixada més ràpida, però no menys dificultosa, especialment per al genolls i turmells.

Amb menys d'una hora hem fet el retorn fins a Collformic. A la 1.45 h. ja som a l'aparcament per fer la tornada a casa.










Acabem la sortida recordant el poema de Mossèn Cinto Verdaguer que es troba al peu de la creu del cim de Matagalls:

La creu de Catalunya
Catalans, tots de genollons en terra
mireu aquí lo signe de la Creu
com de la Pàtria en la més alta serra
aixampla avui los braços
per acostar-la amb tots sos fills a Déu.

Eixampla més tes branques gegantines
amb tes ales sopluja els catalans,
l'espanyola niuada i les veïnes,
abriga a tots los homes,
a tots la Creu de Crist ens fa germans.
Jacint  Verdaguer





dissabte, 15 de juny de 2013

Castellar de n'Hug i La Pobla de Lillet

Data de la sortida: 12-13 de juny 2013
Sortida preparada per Lluís Rué
Itinerari: Trasllat en autocar fins a Castellar de n'Hug

Novament la sortida amb autocar lluny del nostre Montseny, amb estada d'una nit a la Pobla de Lillet, ens va aplegar un grup nombrós de 43 Caminaires.
El viatge va durar 2 hores i el bon temps ens va fer més agradable el trajecte.


Passada Manresa, la carretera ja va començar a seguir el curs del riu Llobregat. Aquesta any els pantans eren ben plens.



Una bona mostra: el pantà de la Baells.


Aigua fins a les vores de la central tèrmica de Cercs.





Passades les 10 del matí ja hi érem a Castellar de n'Hug.


































Castellar de n'Hug és un poble petit (censats 175 habitants) que conserva tot l'encant d'un poble de muntanya perquè han estat capaços de respectar l'arquitectura i els materials propis de la zona.

 Nosaltres vam aprofitar l'estona per visitar els principals carrers del poble.












I especialment a la plaça de l'església.






L'església parroquial de Santa Maria data del segle XI. Té el campanar i la portada d'estil romànic, amb els seus característics arcs semicirculars.









El seu interior ha estat molt transformat i correspon a reformes fetes el segles XIX i XX.











 Els que es van animar a pujar al mirador que hi ha a la part alta del poble,  van poder gaudir d'unes esplèndides vistes.










I també visitar el "Museu del pastor".
Castellar de n'Hug és també molt conegut pel concurs de "gossos d'atura" que es celebra el darrer diumenge d'agost.










Però les "Fonts del LLobregat era el lloc on tothom desitjava arribar.





Calia prendre's amb calma la baixada i anar amb compte amb els genolls i els turmells.






Però el camí està molt ben preparat per poder fer petits descansos, gaudir del soroll de l'aigua i de l'abundància d'ocells.










És un trajecte de 15-20 minuts per arribar a "LES FONTS"

Aquest és l'impressionant aspecte que tenen actualment.

Són aigües que provenen d'un curs subterraini que prové del desglaç de la neu que s'acumula a part alta de la serra del Cadí.











Segur que és un dels paratges més fotografiats de Catalunya.




Hi deixem constància que els Caminaires vam gaudir d'un matí esplèndid.




A la part baixa de les "Fonts" es conserva un antic molí fariner, transformat actualment en central hidroelèctrica.










Acabada la visita, novament amb l'autocar, Cap a la Pobla de Lillet.





 La població de la Pobla de Lillet està situada als dos marges del riu. Llobregat, que en aquest punt rep les aigües del riu Arija









Dos antics ponts comuniquen les dues bandes de riu.
La construcció del "Pont Vell" data del segle XIV.
















I seguint les indicacions de l'organització, ens vam distribuir en 3 hotels, però establint el punt de trobada i centre d' habituallament a l'Hostal Cal Pericas.




Passada la nostra estança, guarden un grat record del tracte rebut i de l'excel·lent gastronomia que ens van oferir.




















Però com que som "Caminaires", el Lluís ja ens tenia preparada la primera ruta.












El sender que voreja els afores del poble va guanyant alçada sense grans desnivells, tot i que és un camí molt pedregós.



I ha anem observant tota la vall. En primer terme es distingeixen conreus intensius d'hortalisses. Les carbassoneres ja anaven traient les fulles de sota els plàstics protectors.








El camí segueix entre un bosc de pi roig fins arribar al nostre primer objectiu:

L'ermita de Sant Miquel de Lillet.
Es tracta d'una ermita romànica que va ser consagrada el 9 de maig de l'any 1000.




És de planta circular. De fet imita fidelment l'estructura de les "cabanes o bordes de pastor" típiques del Pirineu.




Vista de la vall del Llobregat i el Pedraforca

A molt poca distància, anem a visitar el Monestir de Santa Maria de la Pobla de Lillet.
Es té notícia de la consagració de la primera església l'any 833, però la creació del monestir fou obra del bisbe Ot d'Urgell i del comte Guillem Ramon de Cerdanya. L'any 1100 d'hi establí una comunitat de monjos agustins.


Les restes del clautre, d'estil romànic. Al seu voltant tenien les dependències els monjos que hi van viure fins a 1592. El monestir fou abandonat, però continuà com església.


L'any 1889 el seu últim rector s'estableix a la rectoria del poble i el monestir fou totalment abandonat.

El Servei del Patrimoni Arquitectònic hi ha fet recentment diverses actuación per assegurar les restes arquitectòniques i posibilitar la seva visita.
Estructures metàliques asseguren les restes del monestir i permeten la seva visita amb visions molt interessants.


L'església és la part més restaurada. Es conserva l'estructura romànica d'una sola nau i són evident mostres de diverses actuacions posteriors.



L'endemà prenem el "Tren del Ciment".

Originàriament fou construït per la "Compañía Portland Asland" per transportar el ciment que es produïa a la fàbrica del Clot del Moro fins a Guardiola de Berguedà.



Tingué ús públic des del 1914, i feu el seu últim viatge  el 1963.

Des de l'any 2005 en què es van restaurar 3,5 km., s'ha convertit en el "Tren turístic de l'Alt Llobregat", i amb ell visitarem els Jardins Artigas i la Fàbrica Asland.

L'any 1902 l'Antoni Gaudí estava duent a terme l'encàrrec de l'empresari Sr. Eusebi Güell de projectar el "Park Güell" de Barcelona, quan l'empresari inicià la construcció de la fàbrica de ciment.
Per allotjar els enginyers que anaven a treballar-hi envià a l'Antoni Gaudí perquè dirigís la construcció d'un "xalet": el Xalet de Catllaràs.




Mentre treballava en la construcció del xalet, es va instalar com a hoste a casa de l'industrial tèxtil Sr. Artigas. Com a mostra d'amistat i agraïment, l'Antoni Gaudí li va dissenyar i dirigí les obres d'uns jardins a les vores del riu, seguint els mateixos criteris d'integració en l'espai natural com al Parc Güell. Fins i tot hi van participar treballadors del Parc Güell.



La "Glorieta" presideix el jardí sobre un pronunciat tall de roca. Des d'ella es por admirar el conjunt dels jardins.


A la Glorieta s'hi accedeix a través d'un pont coronat per una gran àliga. En disversos llocs del jardí anirem trobant els símbols del quatre evangelistes, mostra de l'arrelada religiositat de l'arquitecte.


Aquesta era la porta d'entrada al jardins.


El "Pont dels Arcs" presidit a l'entrada per dues cariàtides, home i dona.


El berenador, lloc arraserat a tocar del rui i des d'on baixen unes escales al "racó del pescador"...
Tot un espai per gaudir d'una bona i llarga estona.



Nosaltres continuem el nostre trajecte ferroviari cap al f'àbrica de ciment.


L'antiga fàbrica de ciment "Asland" és del de l'any 1992 el "Museu del ciment Asland", pertany a la Generalitat de Catalunya i forma part del Museu de la Cieència i de la Tècnica de Catalunya".
Web del Museu del Ciment. Clicar
Aquesta fàbrica de ciment fou la primera que es construí a Espanya, i s'hi emplaçà en aquest lloc pels beneficis que suposava disposar d'energia hidràulica: el riu Llobregat, matera primera: les roques calisses per produir ciment i també carbó de les mínes properes de Fígols per al forns.


A l'antiga sala d'empacament i emmagatzematge dels sacs de ciment es visita una exposició permanent sobre la construcció de l'edifici i la història i desenvolupamenmt de la indústria del ciment.


Però el que més impressiona és arribar a les antigues naus industrials. La perfecció de la construcció aprofitant el desnivell de la muntanya per aconseguir la sincronització de tot el procés productiu.


Les impressionants dimensions dels espais...
Aquí som en un dipòsit de "clinquer". Queia directament des dels forns per unes comportes que es veuen al sostre.
L'any 1911 estaven produint més de 250 tones diàries de "Ciment Asland".

No saps que és el "clinquer"? Clica aquí.

Acabada la visita, fem la tornada a la Pobla de Lillet amb el mateix tren.
Acabem la nostra estada  tornant cap a Les Faldes del Montseny.

Ha estat una gran sortida i agraïm el treball de preparació que ha fet el Lluís Rué amb la gran col·laboració de la Mari Jiménez.