Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

divendres, 26 d’abril de 2013

25 d'abril 2013: Sortida a Sant Elies

Sortida preparada per Martin Colomer i Lluis Rué
Recorregut: Desplaçament en cotxe fins a Terra Blanca.
Terra Blanca-Font d'en Borrell-Turó de Sant Elies-Terra Blanca-Sant Pere de Vilamajor.



Distància recorreguda:
Terra Blanca-Turó de Sant Elies-Terra Blanca: 12 km
Terra Blanca-Turó de Sant Elies-Sant Pere de Vilamajor: 16 km


Hem seguit la tradició de participar en l'aplec de Sant Elies, patró de Sant Antoni de Vilamajor.
Els orígens d'aquest aplec són per demanar l'aigua de pluja que beneficiï els conreus i doni bones collites.
La història diu que al segle XV va haver una gran sequera que va provocar fam i epidèmies entre els habitants de Sant Per de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de la contrada van demanar consell a l'abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la proteccio de Sant Elies els podria salvar. Aleshores, els prohoms de Vilamajor van prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella en el seu honor entre el Cortès i el Terrer i que hi pujarien en processó i hi farien un aplec el 25 d'abril, dia en què es celebra Sant Elies.
(Web de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor)
El dia va començar amb unes previsions meteorològiques molt favorables per als conreus, però que desanimen una mica als caminaires: previsió de pluja i mal temps. Tot i així 11 caminaires , a les 9 del matí ja érem a Terra Blanca per començar l'ascensió cap a Sant Elies.  Desnivell aproximat: 500 m.
I ens ha acompanyat un caminaire poc habitual: en PITU
Durant el recorregut tot i que no vam poder gaudir de molta visió del paisatge, si que vam poder apreciar com va canviant el bosc a la primavera.

Martín, estás como un roble!!!

Els grans roures ja comencen a treure les fulles noves.

I també hi ha molta floració:


Violes del Montseny (Viola bubanii)







Cap d'ase o tomillo borriquero
(Lavandula stoechas)

Farigola o tomillo
(Thymus vulgaris)
























També vam trobar-nos amb la masia de Can Planell que es troba en molt bon estat de conservació, però només com a residència i ja sense usos agrícoles o ramaders.
Sense cap mena de dubte, una fita molt important d'aquesta sortida per als caminaires és retrobar-se amb el record del Felipe, que tots els que el van conèixer porten al ser cor.


Cap a mig camí vam arribar a la font d'en Borrell, acabada de restaurar. El lloc ideal per recuperar forces i preparar-nos per a l'últim tram, que és el que té més desnivell.




Vall de la Tordera: Sant Esteve de Palautordera
Tot i estar molt ennuvolat, vam tenir algunes ullades de sol que ens van permetre observar el bell paisatge dels voltants del Montseny.

I cap a les 11 del matí, i ja amb l'arribada d'alguns petits plugims, vam arribar a la nostra fita: el turó de Sant Elies (1.000 m)



El moment de fer-se la foto:  "HEM FET EL CIM"!!!




L'ermita que es va construir el segle XV va ser ampliada durant el segle XVII i hi van viure ermitans fins l'any 1914.
L'abandonament primer i més tard la guerra civil  van causar que restés en estat ruinós. Es va fer una restauració l'any 1945, i l'edifici actual es fruit de les obres fetes el 2008.
(Viquipèdia)



Destaca el relleu de Sant Elies esculpit en la pedra dovella de l'arc de la porta principal.





Al cim del turó s'hi troba una torre de vigilància forestal. Des dels seus voltants, en un moment de sol, vam poder tenir una espectacular vista de les Faldes del Montseny.

Tal com era d'esperar, l'arossada popular que havia preparat l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor o es va poder fer a l'esplanada de l'ermita i es va traslladar sota cobert al gimnàs de l'escola Vilamagore.
La baixada va ser més ràpida, tant pel desnivell com per protegir-nos de la pluja que anva sent més insistent.

A les 14 hores ja estava tot preparat per poder disfrutar d'un dinar de germanor. Com és habitual, l'eficàcia del Lluís va fer quadrar assistents, tiquets i una bona taula per a tothom.









I si voleu tenir un bon record de l'aplec de Sant Elies de l'any 2008, amb la presència dels "Caminaires de les Faldes del Montseny", no us perdeu aquests dos reportatges:







dijous, 11 d’abril de 2013

10 d'abril 2013: Sortida a Sant Cebrià de la Mora

Sortida preparada per Martín Colomer
Participants: 17 Caminaires
Distància recorreguda: 9,900 km
Durada: 3 hores



A les 9,10 h iniciem la caminada partint des de Collformic (1.145 m)  seguint l'itinerai del Pla de la Calma. Avui som 17 caminaires i el nostre habitual acompanyant el gos Parche. Llueix el sol entre núvols grisos poc consistents. Temperatura de al volant de 10ºC i lleuger ventet.



Hem seguit el GR-5.2 que coincideix amb la "Ruta Verdaguer " i la ruta "Matagalls-Montserrat". seguint el Pla de la Calma (1.183 m) , amb vegetació de matolls, pròpia de zones amb molt de vent,  i alguna alzina.
Al cap de 20 minuts ja veiem l'entrada de la Plana de Vic, les Cingleres de Bertí i al fons, cap a ponent, primer la Mola i  molt difuminat per la boirina: Motserrat.




A poca distància vam arribar a l'única masia del camí: "la Caseta". No està habitada, però es conserva molt bé, tot i que els corrals ja s'han ensorrat.







I vam començar la baixada cap al nostre objectiu. Ja teniem a l'abast de la nostra vista l'església de Sant Cebrià de la Mora.

L'església de Sant Cebrià de la Mora està documentada des de l'any 1099 (segle X). 
Va ser restaurada l'any 1952.
És una petita església d'estil romànic del segle XII, feta amb carreus de pedra rogenca molt erosionada. Consta d'una sola nau amb coberta de canó i una absis. L'any 1580 s'hi afegiren dues capelles laterals, convertint-se en una planta en forma de creu. El 1722 es construí la portalada de ponent i  el 1799 el campanar. (Font: Diputació de Barcelona)






















Presidint la vall es troba el "Pedró", coronat per una creu de forja  que va ser restaurat per un grup excursionista el setembre de 2012. Era el lloc on es beneïen els conreus, les collites i es demanava la protecció contra les tempestes i altres perills.



La tornada va van fer seguint el mateix trajecte i observant com es va reintroduint l'explotació ramadera. Calia portar el Parche ben lligat.











divendres, 5 d’abril de 2013

3 d'abril 2013: Sortida a Sant Cristòfol de Fogars de Montclús

Sortida preparada per Josep M. Fonts




L'itinerari transcorre molt a prop de la carretera de Santa Fe, però està totalment aïllat en plena natura.
La caminada segueix en bona part el GR-5 pel mig del bosc i entre diverses  masies, acabant a l'església de Sant Cristòfol.


Vam començar l'itinerari a Can Costa on es poden deixar els cotxes.





















El recorregut transcorre per uns camins que et fan gaudir de la natura.



















Al punt  més alt vam trobar una vista panoràmica excepcional: Teníem tot el Vallès al nostre abast, i al fons la Serralada Litoral: Corredor-Montnegre-Torrassa ...


La primavera ja ha arribat al bosc: els brucs ja han començat a florir i la vegetació està exuberant. El bosc dominant és l'alzinar amb la presència també d'alzines sureres i d'altres espècies plantades: molt abundants els pins i també alguns eucaliptus.































Pel camí vam trobar diverses masies, la més antiga i que continua funcionant com a masia:  Can Grau.















Amb mitja hora més de camí, ja en descens, vam arribar al nostre destí: 
SANT CRISTÒFOL DE FOGARS.


La parròquia de Sant Cristòfol de Fogars és molt antiga: La primera notícia sobre la consagració de l'església està datada l'any 1144. La construcció actual es va fer a finals del segle XVI o a inicis del XVII.

També vam visitar el seu interior: Consta d'una nau acabada en absis, i dues capelles laterals. El cor està construït sobre una volta de pedra amb unes arcades molt ben treballades.
(Informació: Hiperenciclopèdia)


















Vam ser molt ben rebuts pels nous habitants de la parròquia: LA COMUNITÀ CENACOLO.  Es tracta d'una associació catòlica d'origen italià que s'hi va instal·lar al juliol del 2011, en conveni amb el bisbat i el mossèn rector de la parròquia,  que té com objectiu ajudar a persones amb problemes de drogodependència.



Amb el seu treball han aconseguit que l'espai estigui en condicions perfectes per gaudir de la natura. També tenen cura del bosc dels voltants i disposen d'un hort, granja i tallers amb l'objectiu d'autoabastir-se.
Com a mostra de solidaritat i d'agraïment per la seva rebuda i pel seu treball en l'entorn que ens beneficia a tots els vam fer una petita aportació econòmica recollint aportacions voluntàries dels Caminaires.



En aquesta sortida vam tenir un acompanyant molt especial: El BOBO, 
un agapurni molt valent i que la Fina s'estima molt.

I acabem la crònica d'aquesta sortida donant la benvinguda a dos nous "caminaires"
L'ELOI i la JUANI
Esperem poder compartir amb vosaltres bones excursions i molts moments de bona companyia.