Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

diumenge, 24 de febrer de 2013

27 de febrer 2013: Sortida a Terrassa

Trobada: 7.50 h. estació de tren de Cardedeu
Organitzador: Josep M. Nonay

TERRASSA

Capital de la comarca del Vallès Occidental, capitalitat compartida amb Sabadell
Habitants: 215.678 (padró 2012)  quarta ciutat de Catalunya en habitants.
Enllaç a Terrassa-Viquipèdia

Espai nautural destacat: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Enllaç al web de la Diputació




A partir de mitjan segle XIX, Terrassa va ser una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la revolució industrial. El sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va ser durant més d’un segle el motor econòmic de Terrassa. La ciutat va créixer espectacularment i el seu paisatge es va poblar de fàbriques, magatzems, habitatges d’obrers i de fabricants.




La rica burgesia industrial va impulsar moviments culturals com el Modernisme . En el cas de Terrassa, l’estil modernista aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquitecte més prolífic durant aquest període a Terrassa: Lluís Muncunill i Parellada.




VISITES


1. Masia Freixa (1907-1910)

Arquitecte: Lluís Muncunill i Parellada



La Masia Freixa és un edifici modernista situada al Parc de Sant Jordi, que originàriament eren els terrenys d'una antiga masia. Aquest edifici va ser contruït originàriament per ser una fàbrica de filats, però va ser reformada entre 1907 i 1910 per l'arquitecte Muncunill per convertir-la en residència de la família del l'industrial tèxtil Josep Freixa.
L'Ajuntament de Terrassa va adquirir la finca l'any 1959 i els jardins es van convertir en el primer parc públic de la ciutat. L'edifici va ser la seu del Conservatori Professional de Música i actualment , deprés de la seva restauració acull serveis de l'Ajuntament de Terrassa com  els Serveis de Turisme i la Síndica de greuxes dels ciutadans.



























La característica arquitectònica més destacable són els arcs parabòlics inspirats en Gaudí que conformen les obertures de tot l'edifici i dels porxos de l'entrada i la galeria porticada costats sud i oest.
Tot l'exterior de l'edifici està estucat de color blanc i la fusteria pintada de verd. La galeria disposa d'un arrambador de cerámica vidriada també de color blanc.





La teulada també té formes sinuoses arrodonides construïda amb  la tradicional "volta catalana", recoberta de morter gris amb incrustacions de vidre que serveixen d'aïllament i amb el reflex del sol propocina una original brillantor.

La torre situada a l'angle nord-est va ser afegida entre 1013 i 1914.





El Parc de Sant Jordi és un espai molt ben cuidat i agradable per poder fer un descans i refer forces per continuar la visita.


2. Construccions modernistes del centre de Terrassa


2.1 Mercat de la Independència (1903-1906)

Arquitectes: Antoni Pascual -Melcior Viñals



El mercat es va inaugurar l'any 1908, quan es celebrava el centenari de la "Guerra de la Independència" contra el francesos. D'aqueta efemèride li ve el nom.
És un edifici amb tres naus d'idèntiques dimensions en forma de ventall.



Les portes d'accés presenten elements decorstius en ferro forjat, molt típics de l'època modernista.
En la part superior es situa l'escut de la ciutat.










2.2 Confiteria Vídua Carné-Farmàcia Albiñana (1908)

Arquitecte: Joaquim Vancells




Aquest edifici va ser construït com a vivenda familiar i botiga al baixos. Inicialment va ser una confiteria i  des de 1934 una farmàcia que encara es manté.

Sobre el mur estucat blanc, destaquen a la part superior les gralandfes i el rellotge solar esgrafiats, els escuts i l'arc superior amb incrustacions de ceràmica i el ferro forjat de la barana del balcó i finalment el sòcol de ceràmica vidriada.

L'interior està decorat amb pintures mural i destaca el mobiliari i elements de ceràmica vidriada.









2.3 Ajuntament de Terrassa (1902-1986)

Arquitectes: Lluís Muncunill - Antoni Pascual

L'edifici de l'ajuntament va ser projectat per l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va dirigir les obres fins el 1903 , l'obra va ser continuada per l'arquitecte Lluís Pascual qui va acabar el segon pis, però la façana no va acabar-se fins l'any 1986.
És una obra d'estil "neogòtic" que imita les construcción gòtiqes de l'edat mitjana.


Destaquen les arcades ogivals de l'entrada a l'edifici, i especialment decorades les cinc finestres del  pis principal.

2.4 Casa Alegre de Sagrera  (Museu de Terrassa)  (1911)

Arquitecte: Melcior Viñals














Seu del matrimoni de famílies industrials Francesc Alegre i Mercedes de Sagrera.










Destaca la decoració del seu interior, especialment els vitralls emplomats del menjador i de la galeria, les grans pintures murals de temes naturalistes i màgics.











 I el treball d'ebenesteria del mobiliari i especialment de l'escala principal.









3. Catedral de Terrassa



La Catedral de Terrassa o Basílica del Sant Esperit és la seu del bisbat de Terrassa que el Vaticà va crear l'any 2004 i al qual pertanyen les 25 parròquies del Montseny. D'aquesta manera es recuperava l'antic bisbat d'Ègara (segles V-VIII).
El temple va ser construït entre 1574 i 1616 seguin la tradició de construcció gòtica. Durant la guerra civil (1936-1939) va patir un greu incendi que va destruir tot l'interior. El retaule de l'altar principal és obra d'Enric Monjo.
Enllaç al web del bisbat de Terrassa



4. Museu  de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya-mNACTEC (1907)

Arquitecte: Lluís Muncunill i Parellada



La seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya està ubicada en l'antiga nau de la fàbrica tèxtil  coneguda amb el nom "Vapor Aymerich, Amat i Jover". El nom de "Vapor" és degut a que tota la maqunària era moguda per una màquina de vapor, la caldera de la qual disposava d'una alta xemeneia per on sortia el fum que originava el carbó que s'hi cremava.


La construcció és una sola nau de més d'11.000 metres quadrats. La coberta amb volta  de serra està sustentada per 300 pilars de ferro colat. Aquesta estuctura de volta es tanca amb claraboies que permeten una excel·lent il·luminació natural en tota la nau  sense l'obertura de finestres laterals.









Aquest edifici excepcional està considerat com un dels millors exemples del Modernisme industrial català.










Vam gaudir d'una visita molt interssant tant del passat industril com del present i futur de les noves tecnologies. I ben esgotats, vam fer la parada per dinar al restaurant del mateix museu.



I vam bridar per l'aniversari del Pedro!!!



5. La Seu d'Ègara  



El conjunt monumental de la Seu d'Ègara té el seus origens en les primeres esglésies cristianes que es van fundar en l'època de la Hispania romana. El "Bisbat d'Ègara" es va formar com una divisó del bisbat  de Barcelona cap a l'any 450. Comprenia un ampli territori que abarcava des del Penedès fins al Montseny.

Les restes arqueològiques descobertes 
permeten una reconstrucció de com era en segle VI




S'accedeix al conjunt monumental pel pont romà de Sant Pere










Les tres esglésies que formen el conjunt: Sant Maria, Sant Miquel i Sant Pere, estan envoltades de moltes altres restes,especialment enterraments, rebent el sobrenom de "Camp de les ànimes".

Vam començar la visita a l'església de Santa Maria



Nau central 

Imatge romànica del s. XII
Baptisteri del s VI

Pintura romànica mural  que representa el martiri de St Tomàs Becket
finals del s. XII


Vam continuar la visita guiada a la l'esgésia de Sant Miquel, un temple funerari on es feien els oficis religiosos de comiat  als difunts.

Construcció original del s. VI.
Façana recronstruïda el s XVII
La cúpula central   té el suport de 8 columnes totes elles diferents
L'esglesia de Sant Pere (s. XII) és l'única que es manté oberta al culte i és seu parroquial
Mènsules  (detall de la façana)
Interior de Sant Pere
Volta de la nau de transició del romànic al gòtic
Retaule dels sants Abdó i Senén
(Jaume Huguet 1460)