Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dilluns, 9 d’abril de 2018

Sant Benet del Bages i Artés



Data de la sortida: 4 d'abril 2018
Sortida preparada per: Josep Mª Nonay i Carlos Pellicer.
Participants: 39 Caminaires.

Desplaçaments amb autocar.
L'anada l'hem fet per la C-16: Autopista Sabadell-Terrassa-Manresa.
La tornada per la C-25 Eix transversal.

Tots dos trajectes de 70-80 km duren1 hora aproximadament.

Espais que formen "Món Sant Benet", espai gestionat pe la Fundació Catalunya La Pedrera.

El Caminaires visitarem el monestir de Sant Benet.

Accés al seu web

L'arribada a Món Sant Benet amb l'autocar ha estat força còmoda, tot i que per arribar-hi s'ha de passar pel centre de Navarcles.
La zona d'aparcament és molt ampla.

I de seguida som a les portes del monestir que venim a visitar.

Però com que tenim concertada la visita a les 11 h. tenim temps per  fer honor a la nostra condició de Caminaires  i anem a fer una petita ruta seguint el "Camí de Sant Benet".

És un itinerari molt tranquil i agradable de fer, especialment ara a la primavera amb la frecor del matí i els camps amb el sembrats ben verds.

Anem guanyant alçada  suaument i se'ns va obrint el paisatge dels conreus típics del Bages: vinyes i cereals. Al fons la ploblació de Navarcles.

Fem una aturada al mirador i aprofitem per esmorzar.

Vistes del monestir des del mirador.
Continuem el recorregut pel "Pla de Sant Genís" entre camps de cerals on ens sorprèn la bona conservació de moltes antigues barraques de pedra seca.

El temps va avançant, fem una aturada per agrupar-nos amb el perfil de Montserrat a l'horitzó i fer la tornada.

De baixada en aturem al "Mirador del Llobregat" des d'on observem el pont oobre el riu i la "Fàbrica Vermella", una important indústria de la llana i el cotó durant bona part de segle XX.
Acabem la passejada fent la tornada pel mateix camí.

Vista del monestir . En primer terme l'absis i la torre del cimbori.
Accedim al monestir a través d'un arc amb volta que es troba sota el palau de l'abat.


Ens trobem al davant de l'església. Destaquen la torre del cimbori amb arcades en 2 pisos i el robust campanar adosat a la façana.


La Gemma, la nostra guia, comença a introduirnos a la història del monestir, fundat l'any 960 per un matrimoni noble en Sal·la, de la família dels vescomtes del Conflent, i la Ricarda, de la família dels vescomtes de Bas.

El matrimoni feu un viatge fins a Roma i aconseguiren la tutela papal i relíquies de Sant Valentí que foren venerades a l'església.
L'església fou consagrada el 3 de desembre del 972 pels bisbes de Barcelona, de Vic i d'Urgell amb la presència del comte de Barcelona Borrell II.

La història del monestir fins l'actualitat està plena grans gestes, especialment durant l'Edat Mitjana en que fou destruït i reconstruït diverses vegades...

Si voleu conèixer la seva història, cliqueu aquí.

La restauració actual del monestir té els seus origens en la família del pintor Ramon Casas. La seva mare, la Sra. Elisa Carbó, filla d'una família d'indians enriquits va comprar la finca del monestir l'any 1907 per construir una indústria tèxtil.


El seu fill i hereu, el pintor Ramon Casas, encomanà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch la restauració i reforma del monestir.

L'any 1931 fou declarat "Bé Cultural d'Interès Nacional".

L'any 2000 fou adquirit per la Caixa de Manresa, qui fou la responsable de la darrera restauració.

Aquesta meravellosa portada romànica ens dóna accés a l'interior de l'església.


Som a l'interior de l'església. De l'església consagrada l'any 972 no en queda res. Fou totalment arrassada en diverses incursions sarraïnes.

L'edificació actual fou bastida entre els segles XII i XIV.  De planta de creu llatina té una sola nau coberta per una volta puntada i reforçada per tres arcs torals. Es conserven també restes de motllures de decoració barroca.

L'àbsis, de característiques típicament romàniques de planta semicircular, disposa de dues absidioles excavades als murs laterals.


Sota l'absis es troba la cripta, amb elements constructius possiblement pre romànics, els més antics que es conserven.

La volta de la cripta conserva decoració montserratina record de l'últim període monacal: des de 1593 quan el monestir de Sant Benet, per ordre del papa Climent VIII, pasa a ser dependent del monestir de Montserrat.
Projecció a l'absis recordant l'abat Pere Frigola, impulsor de la vida monacal (1554-76)

Seguim la visita accedint al claustre, possiblement l'element més important del monestir.
Fou construït entre els segles XII i XIII.
La seva planta és un quadrilàter regular. Els angles estan formats per pilars massissos.
 Cada ala del claustre està formada per dos grups de 3 arcs de mig punt que descansen a cada costat sobre dues columnes amb capitell. Cada ala també està reforçada al centre amb un pilar.

L'interior del claustre era un espai tranquil de meditació i pregaria per als monjos, cobert de vegetació que ombreja tot el conjunt.
L'escultura dels 64 capitells del claustre és molt variada i de gran riquesa.
Combinen temes vegetals amb d'altres figuratius: animals, monstres, cavallers...

Al primer arc de la galeria de llevant  es troba un capitell reutilitzat, possiblement pre romànic.
Un dels seus costat més visible representa Sant Benet amb un corb a la mà. Explica el miracle del corb que es menja un tros de pa enverinat per evitar la mort del sant.

Continuem el recorregut per les estances visitant el celler, una edificació annexa al costat sud, construïda durant el segle XIV.

D'estil gòtic,  els arcs ogivals que arriben fins la base de la sala li donen una gran amplitud.

I aquí se'ns presenta  una projecció sobre la importància del conreu de la vinya i l'obtenció del vi tant per a la celebració de la misa com per a l'alimentació dels monjos i la població en general durant l'Edat Mitjana.

A sobre del celler, a finals del segle XVI es van construir noves cel·les per als monjos que en aquell venien  des de Montserrat a millorar els seus coneixements teològics i artístics.
Aquest espai fou totalment reestructurat per adaptar-lo com a vivenda.

En aquest espai també es conserven restes de la vinculació entre els monestirs  del Bages i Montserrat:

Escut de Montserrat procedent de l'absis de l'església.

Imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat.
En la darrera restauració es va reconstruir l'espai d'una cel·la monacal de l'ordre de Sant Benet.

Tota una ala de cel·les monàstiques va ser transformada per Puig i Cadafalch en una magnífica galeria oberta al jardí per al gaudi de la família Casas Carbó.

I des del jardí, abandonem les estances monacals acabant la nostra visita.

Tota la colla de Caminaires que hem visitat Sant Benet del Bages.

Després de la visita ens hem desplaçat a la veïna població d'Artés.

Al restaurant "La Sardana" hem dinat i hem tingut una bona estona de repòs. Un establiment per recomanar: bona atenció bona cuina i preus ajustats.

I amb la disgestió feta ens hem adreçat a visitar els cellers "Artium", també conegut com el celler del "Sindicat" pels seus orígens.


Ens rep l'Anna, l'enòloga del celler qui durant tot el recorregut ens ha transmès l'entusiame per la producció de la terra i l'elaboració de bons productes.

El Celler Atrium té una llarga història. Els seus orígens són el sindicat agrícola que fundaren un grup de pagesos  assessorats pel capellà del poble Mossèn Martí Sanglàs. Era l'any 1908.

Actualment formen part de la "D.O. Pla del Bages.  Les vinyes d'aquesta DO ocupen unes 550 ha i produeixen cada any al voltant de 850.000 ampolles de vi.

El producte estrella del celler és el vi blanc elaborat amb el raïm "picapoll", una varietat tradicional d'aquesta comarca que, malgrat ser de producció més reduïda, ofereix vins d'especials qualitats.

A la sala de premsat i fermentació ens explica les diferències en el procés d'elaboració dels vins blanc, rosat i negre.

Ens ha sorprès conèixer que en aquesta zona es conserven tines de fermentació que els pagesos feien soterrades en les seves pròpies vinyes per evitar el difícil transport de la verema pels camins.

Baixem a la zona d'envelliment en barriques de roure. Aquí coneixem les característiques del vins:

Criança: envelliment 24 mesos, 6 en barrica.
Reserva: envelliment 36 mesos, 12 en barrica.
Gran reserva: envelliment 60 mesos, 18 en barrica.

Acabarem la visita al pis més profund del celler on les ampolles de cava estan fent la seva "criança"...

Però per arribar aquí ja han fet tot un camí:

Cada varietat de raïm es premsa i fa la primera fermentació que el tranformarà en vi. Aquest procés dura entre 25 i 30 dies a temperatura controlada: entre 15 i 18º.

Quan ja es tenen els vins base, arriba el moment del "cupatge": la barreja equilibrada dels vins de Macabeu, Xarel·lo i Parellada.  A cada ampolla se li afegirà una barreja de licor i llevat per provocar la segona fermentació en ampolla.
I comença la criança, amb un temps mínim de 9 mesos.
Durant aquest temps s'anirà fent cada dia el remogut de les ampolles aconseguir que el sediment de la fermentació quedi al coll de l'ampolla.
Temps mínim de criança:

Cava Jove:       9 mesos
Reserva:         15 mesos
Gran Reserva: 30 mesos

I arribarà el moment del "degollament": se li treu la "xapa"i els sediments del coll perquè quedi ben transparent.
Finalment se li afegeix el "licor", el secret de cada celler, es posa el tap de suro, el murrió i es vesteix l'ampolla  amb les etiquetes.
Llest per a la seva venda.
Acabem la visita fent una degustació dels seus caves.

És un gran plaer per als Caminaires gaudir del cava de la 1ª cooperativa de Catalunya que va començar a produir cava des de l'any 1950. 












Enllaç a l'àlbum de fotos. Cliqueu.